Final del somni

“És un pal, però ho tornarem a intentar la temporada vinent.” Així s’expressava un desolat Luis Pereira que va saltar a la gespa del Nuevo Pepico Amat per consolar, un per un, els seus jugadors. Final de trajecte i projecte nou, ja amb l’equip de treball de Luis Pereira planificant des del principi, i sense un Gabri al capdavant de la banqueta després de deixar entreveure ahir a l’acabar el partit que no seguirà. Un final, tanmateix, més que digne per com pintava la temporada quan el club va ser objecte d’un escorcoll per part de la Guàrdia Civil, va estar a punt de la desaparició per impagaments a jugadors i vetat al Camp d’Esports després de la decisió de tots els grups de la Paeria a causa dels incompliments greus dels anteriors gestors.

El Lleida, que va jugar més i millor que el seu rival, va acabar quedant-se fora de la carrera per l’ascens al no aconseguir passar del 0-0 per l’absurda decisió de l’RFEF de concedir aquest avantatge a l’equip que havia quedat millor a la Lliga –el Sestao havia acabat segon– sense comptar que es tracta de grups diferents en els quals el nivell no és idèntic.Va ser, no obstant, un pal en tota regla per als de Gabri que posen així punt final a una temporada en què l’equip va arribar a anar penúltim en la jornada 13. Tot i així, la millor ratxa, amb set encontres sense perdre, es va produir entre el desembre i el gener quan jugadors i tècnics acumulaven impagaments i els germans Esteve ni apareixien per la llotja en els enfrontaments o van deixar en un d’aquests les portes obertes sense cap seguretat. I en un altre, les portes tancades.

Així de demencial va ser gran part de la temporada amb els germans Esteve encara en el dia d’avui pledejant en el seu intent de recuperar un club que van deixar abandonat, amb jugadors importants com Víctor Vidal, en el club des dels quatre anys, i Quim Araujo anant-se’n per Nadal i l’ajuntament rescindint el contracte d’ús de l’estadi.El canvi de gestió in extremis amb l’arribada de Luis Pereira i Vicente Javaloyes, que van insuflar diners i il·lusió a l’equip, va tornar a conquerir l’afició que es va bolcar amb els jugadors i, encara que l’equip mai va estar més amunt de la setena plaça, la seua doble victòria en una setmana contra el campió i ja ascendit Numància li va valer per colar-se al play-off d’ascens de categoria.El sentiment dels seguidors lleidatans desplaçats a Elda era que “el futbol és molt injust perquè el Sestao no ha fet absolutament res per classificar-se, tret defensar el 0-0”. El Nuevo Pepico Amat d’Elda va ser escenari d’una nova demostració que el futbol, en ocasions, pot ser molt injust. El Lleida, que va ser l’únic que va esgrimir una clara proposta futbolística, va acabar eliminat en la seua carrera cap a la Primera RFEF contra un Sestao, rocós i sacrificat, que ho va basar tot en la seua solvència defensiva per acabar el partit i la pròrroga sense encaixar cap gol, sabedor que si aconseguia això passava ronda després de finalitzar la fase regular més ben classificat que els de Gabri.

El duel, en què només un dels dos volia jugar, va estar disputat i fins i tot emocionant, però no brillant. Van ser molts minuts en què la por de perdre va dominar la de voler guanyar, i només al tram final del partit i, sobretot, a la pròrroga, en la qual el Lleida va anar a totes, va poder arribar el gol però ningú va encertar amb la rematada guanyadora que hauria classificat els blaus. De fet, el Sestao només va rematar una vegada entre els tres pals i va ser al 116 amb un doble xut de Goti i López, que va aturar bé Ramon Vila, que va ser un espectador més fins llavors i que, fins i tot a l’afegit de la pròrroga, va pujar a rematar faltes i córners.

Al primer temps només es va poder anotar dos jugades de perill a l’àrea del Sestao (a la del Lleida, cap) amb una rematada de Febas (25’) i una altra de Joanet (29’) que se’n va anar a córner. En el segon, poca cosa més. Una ocasió de Febas (66’), que va rematar alt, i una falta a la frontal que Yasser (68’) va enviar fregant el travesser.

A partir d’aquí constants ocasions, sobretot a la pròrroga. El gol es va intuir però no va voler entrar.

Quart play-off consecutiu del club sense ascens

Aquest 2022 es compleixen sis anys de l’últim play-off d’ascens disputat pel Lleida Esportiu encara que aquest era per jugar a la Segona A.

Després d’eliminar el Barakaldo, Madrid Castilla, va jugar la finalíssima amb el Sevilla Atlètic per acabar cedint en una fatídica tanda de penals. Anteriorment a Idiakez, Toni Seligrat també va perdre dos play-offs contra Jaén i Leganés.

Quatre equips més, a la final del play-off

A més del Sestao River, quatre equips més van aconseguir ahir el bitllet per a la final del play-off de la setmana que ve.

El primer a aconseguir-lo va ser l’Arenas de Getxo, que va vèncer per 2-4 l’Espanyol B, l’altre equip català que disputava la promoció. En els encontres de les 21.30, la Nucia va vèncer 2-1 el Coria, el Mèrida el Palència Cristo Atlético (2-1), i la Unió Adarb va empatar 1-1 amb l’Hèrcules però es va classificar per haver quedat en millor posició a la Lliga. Avui es disputen les altres cinc semifinals, totes a les 19.30.

L’Andorra ascendeix a Segona divisió

El FC Andorra es va proclamar ahir campió del grup 2 de Primera RFEF a falta d’una jornada del final, després de vèncer per 1-0 l’UCAM Múrcia amb gol de Carlos Martínez i va aconseguir així l’ascens directe a Segona divisió per primer cop en la història del club. El seu resultat sumat a l’empat del Vila-real B contra el Linense (0-0) va assegurar la primera plaça per als d’Éder Sarabia, que se sumen al Racing de Santader com a equips ascendits des de la Primera RFEF. Els altres dos ascensos es decidiran al play-off, entre vuit candidats.

Molo va anar a donar ànims a l’equip

Manuel Jesús Casas, Molo, entrenador del Lleida Esportiu les dos passades temporades, no va voler perdre’s el partit més important del seu exequip aquest curs. Va estar a la grada, presenciant el xoc, amb Raúl Fuster, excompany seu en l’etapa com a jugador blau, i el que va ser el seu segon, Jorge Garcés. Molo va destacar a SEGRE que “el que ha fet el Lleida, tal com anaven les coses, ha estat una cosa increïble.

El costat dolent és que, al final, el futbol ha estat injust amb ell i no ha pogut passar ronda encara que s’ho ha merescut totalment”.