Lluís i Andreu Tomàs ja són eterns

Lluís i Andreu Tomàs ja formen part de la història del Llista. Ja eren un emblema, per trajectòria i èxits, però des d’ahir ho són també físicament amb les seues samarretes penjades dalt de l’Onze de Setembre. Encara amb el mal sabor de boca que havia deixat el desenllaç del duel, va començar el merescut homenatge als germans Tomàs, el ja exporter Lluís, retirat al final de la campanya 2019-2020, en plena pandèmia, que va fer impossible rebre llavors el reconeixement, i el capità Andreu, que fa setmanes va anunciar que penjava els patins al finalitzar aquesta campanya.

“És un honor que el club que estimes et faci aquest reconeixement. Aquesta és casa meua, perquè així ho sento. M’alegro de poder acomiadar-me davant de l’afició i dels amics, i espero que aquestes samarretes simbòliques siguin també a prop del cel”, va dir en al·lusió al seu pare, que va morir fa anys i que va ser clau en les trajectòries dels dos germans.

Andreu, per la seua part, va obrir la seua al·locució agraint la presència dels aficionats “malgrat la calor”, i va avisar que “anirem a Reus a intentar que aquest no sigui l’últim partit de la temporada a casa”, alhora que va agrair que la plantilla del Reus es quedés a la pista veient l’acte. També va agrair les mostres d’afecte, especialment al president, Enric Duch, i a l’entrenador, Albert Folguera. “Sempre us he considerat els meus pares esportius”, va dir abans d’esclafir a plorar.

“És una alegria immensa, molt orgull de formar part del Llista i de l’Onze de Setembre, que és casa meua. Quan era petit era inimaginable veure la meua samarreta penjada. Amb el temps li donarem la importància que es mereix”, va indicar.