L'AEM, superat a casa contra el Levante Las Planas

L’AEM va caure a casa contra el líder Levante Las Planas (0-2) i té molt complicat quedar entre els cinc primers i, per tant, accedir a la futura Segona divisió de grup únic per la via directa. Encara queden opcions d’aconseguir-ho a l’última jornada amb l’Osasuna a El Sadar dissabte vinent, però les lleidatanes ja no dependran de si mateixes. Encara que les navarreses ja no es jugaran res perquè van quedar descartades ahir de la lluita per l’ascens a Primera, l’AEM necessitaria sumar a la seua victòria almenys dos punxades en els partits del Barça B, el Logronyo i el Deportivo.

En cas contrari, el dimarts 31 disputaria un partit a casa contra un equip del grup Sud a cara o creu. En joc, el premi de seguir a la reformada avantsala de l’elit per al guanyador i amb el semicàstig per al perdedor de jugar a la nova Tercera que mantindrà el format de dos grups de l’actual Segona. Encara que se li ha complicat sobre manera, hi havia una remota possibilitat que l’AEM s’assegurés ahir matemàticament aquesta cinquena posició, però no es va donar cap dels escenaris que ho hagués propiciat, ja que el Barça B va sorprendre l’Osasuna i el Deportivo també va guanyar en la visita a l’Oviedo. Una derrota de l’AEM contra el Levante podia esperar-se, pel potencial de les dos plantilles i perquè les de Sant Joan Despí ho tenen ara tot de cara per convertir-se en nou equip de Primera la setmana que ve, però el cert és que al primer temps les lleidatanes van ser incapaces de frenar la sagnia visitant i de modificar un plantejament que va facilitar que arribessin a l’àrea amb massa facilitats.

Començant per la superioritat numèrica visitant a les bandes i per l’estèril doble punta blau que ni tan sols va fer enyorar la sancionada Pixu, que hauria pogut fer ben poc. Per això, al descans, el marcador de 0-2 va semblar, i més sota la calor abrasadora, ja irremuntable. I, especialment, perquè podria haver estat més ampli si el travesser no hagués repel·lit una rematada de Yasmin, encara amb 0-0, i si la col·legiada hagués assenyalat un penal de Tania sobre Julve.Després d’uns deu minuts d’intens assetjament sobre l’equador del primer temps, el Levante va aconseguir avançar-se en una falta penjada a l’àrea que Yasmin, massa sola, va rematar a la xarxa de cap de forma imparable per a Mireya (0-1).

I al cap de deu minuts, Emma Martín es va plantar davant de Mireya i va tornar a fer aigües la defensa de l’AEM i, després de dos dríblings, es va plantar davant de la portera per batre-la per sota (0-2). El bagatge ofensiu d’un equip sense rumb es va resumir en un xut d’Alexia desviat al minut 6 i en una falta lateral també seua que va atrapar Ezquerro.

A la segona part, al Levante li va costar molt més trepitjar l’àrea i, en canvi, l’AEM semblava que donava símptomes de millora, especialment quan, a partir dels cinc minuts, va disposar de tres pilotes a l’àrea que a punt va estar Taberner de transformar en gol. La més clara, tanmateix, la va tenir Alexia, que es va apropiar d’una pilota a l’esquena de Júlia Mora i la va enviar al pal.

Un gol lleidatà hauria canviat el guió del partit en aquesta fase de letargia levantinista, però, per segona setmana consecutiva, no hi va haver encert de cara a porteria i, al final, el desgast físic va fer efecte en l’equip. Barbi va haver de ser substituïda amb molèsties al minut 53, posteriorment va haver de ser-ho Andrea i Natalia, que ja va entrar ranca del genoll després del penal que no li van xiular a Saragossa, també va tenir problemes per acabar l’encontre. La factura física va ser gran, encara que l’anímica també a l’haver encadenat dos derrotes gairebé a la riba de la nova Segona divisió.

“Estic decebut, però no amb l’equip. S’ha demostrat una vegada més institucionalment el que importa l’esport femení. Avui és l’Aplec i semblava que jugàvem al camp del Levante, les nostres jugadores no han tingut el suport que havien de tenir.” Així de contundent es va mostrar el president de l’AEM, Carlos Sisteré, que va lamentar després del partit la fluixa entrada que va presentar el Recasens en un duel d’importància vital per a l’equip, l’últim a casa de la fase regular.

“Ens ho juguem tot i ens omplim la boca de futbol femení i hem estat sols”, va constatar Sisteré. Per la seua banda, el tècnic Òscar Cobacho, malgrat la frustració per la derrota, va recordar que l’objectiu segueix sent estar a la nova Segona la temporada vinent, ja sigui per via directa o per via play-off. “Hem vist molt fàcil ser entre les cinc primeres més de la meitat de la temporada però l’objectiu no ha canviat. Ens ho lluitarem dissabte i, si no, dimarts”, va dir Cobacho.

Per la seua part, Alexia va assegurar que “la tecla era estar més juntes i és una cosa que ens ha costat d’entendre en calent, sabíem el rival que era i ens ha jugat una mala passada la calor, el desgast i les baixes, però ja pensem només en l’Osasuna”. Mireya va reconèixer que el vestidor va acabar “tocat” però que “queda una final amb l’Osasuna i anem a buscar-la, i si hi ha un altre partit el lluitarem fins al final. Som l’AEM”.