Kilian Jornet guanya la mítica Zegama-Aizkorri amb rècord

Kilian Jornet va fer ahir història a la mítica Zegama-Aizkorri. L’atleta va complir els pronòstics i es va imposar amb claredat en aquesta clàssica marató de muntanya, però ho va fer amb una superioritat espectacular, batent en nou minuts l’anterior rècord i firmant la seua desena victòria a la Zegama-Aizkorri. També hi va haver rècord en categoria femenina, amb victòria de la neerlandesa Nienke Brinkman.

Una participació de luxe i una climatologia favorable, després de dos anys suspesa la carrera a causa de la pandèmia, feien presagiar que podia batre’s el registre històric aconseguit pel noruec Stian Angermund-Vik (3 hores 45 minuts i 8 segons el 2017), fita que ahir va polvoritzar amb autoritat Jornet, destrossant tots els parcials i parant el crono a la línia de meta en 3h 36’40” després de completar els duríssims 42 quilòmetres.

Jornet no va fer un temps encara millor perquè li va faltar competència directa, ja que en la dura pujada al mont Aizkorri es va treure de sobre la vigilància de l’italià Davide Magrini per transitar en solitari els últims quilòmetres. Magrini va ocupar la segona posició, també amb un magnífic temps, 3:39:31. El lleonès Manu Merillas va ser un altre dels destacats, de menys a més.

Va trepitjar podi en un tram final en el qual va demostrar haver administrat molt bé les seues forces per aconseguir també un excel·lent crono. Va ser tercer amb un temps de 3:45:43.La prova femenina va ser dominada per sorpresa per la neerlandesa Nienke Brinkman, que es va desenganxar gairebé des de l’inici de la favorita, la suïssa Maude Mathys, i va iniciar una cursa en solitari per coronar davant dels centenars d’aficionats congregats al cim de l’Aizkorri amb prou distància per no posar en perill el seu triomf. Brinkman va treure dalt de tot del recorregut a Mathys una distància considerable (4:44 minuts), que la corredora helvètica no va poder restar en els quilòmetres posteriors, ja no tan durs.

Va haver a més d’extremar la vigilància la donostiarra Sara Alonso, tercera en una carrera magnífica en què va superar la nòmina d’atletes estrangeres que, per jerarquia, estaven destinades a classificar-se davant de la jove basca.