L'AEM continuarà jugant a l'avantsala de l'elit femenina del futbol

L’AEM ho ha aconseguit. Pel camí més llarg i tortuós, i patint fins a l’últim segon, però ho ha aconseguit. L’AEM continuarà competint a l’avantsala de l’elit femenina del futbol estatal la temporada vinent.

L’equip lleidatà ha sortit viu de la cruel reestructuració de les categories femenines del futbol de l’RFEF, que redueix per a l’any que ve la Segona divisió a un sol grup i a només 16 equips –aquesta temporada n’hi havia 32 de dividits en dos grups–. I l’AEM va esquivar l’escabetxada i la temporada vinent passejarà el seu escut de dalt a baix de la geografia estatal. És el colofó a una temporada molt dura i molt llarga, i en la qual l’AEM ha aconseguit cinquanta punts en trenta jornades.

Tanmateix, aquesta xifra no li va valer per aconseguir l’accés a la nova Segona, que només aconseguien els cinc primers classificats. Les lleidatanes es van quedar a un sol gol d’aconseguir-ho en l’última jornada, però van quedar relegades a jugar, ahir, una promoció a partit únic. A cara o creu.

Dotze equips –del sisè a l’onzè dels dos grups– optant a les sis últimes places de la nova categoria. I l’alternativa, el descens a una nova Tercera divisió de dos grups a nivell estatal. Mai abans el petit Recasens havia allotjat tants espectadors. No hi cabia ni una agulla, ja no només a la grada, sinó en tot el perímetre del terreny de joc, on s’amuntegaven fins a tres files d’aficionats que, al llarg dels 120 minuts que va durar el partit, no van deixar d’animar les lleidatanes amb crits constants de “sí que es pot”.

L’AEM no va anar al davant al marcador fins al minut 117, li va tocar remar contra corrent tot el partit i el va acabar traient per força, per fe i per orgull. Exactament de la mateixa manera que, esglaó a esglaó i al llarg dels anys, ha anat escalant fins a situar-se cada vegada més a prop de l’elit del futbol.I ho ha aconseguit sempre sent fidel als seus valors. Amb el gol del triomf marcat per Andrea Gómez, una jugadora que va guanyar el 2017 aquella Lliga infantil masculina amb l’equip històric dirigit per Dani Rodrigo, a qui li va dedicar el gol més important de la seua vida.

Amb la capitana i golejadora Pixu acabant els 120 minuts amb la samarreta blava ensangonada. Amb les futbolistes plorant amb la invasió de camp, després del xiulet final, de tota l’afició i de desenes de nenes, i també nens, del futbol base del club que ahir van somiar a ser com elles, a ser com els seus ídols. Les futbolistes que han portat un club de barri de Lleida a estar l’any vinent entre els 32 millors de l’estat.

Fins al sospir final

El partit es va posar costa amunt molt aviat, amb un penal per al Femarguín per mans dins de l’àrea que Estupiñán no va desaprofitar (0-1). A l’AEM li va costar molt trobar la tecla i aconseguir l’empat. Ho va aconseguir finalment Alexia a cinc minuts del descans, desviant oportunament una rematada de Barbi (1-1).

L’equip canari, que poc bagatge ofensiu va tenir després del gol amb què havia inaugurat el marcador, es va posar al davant als set minuts del segon temps en un desajust defensiu de l’AEM que va aprofitar Estupiñán per batre Mireya (1-2). Les blaves van tornar a pecar de falta de contundència cinc minuts després, quan Astrid va controlar una pilota dins de l’àrea per aconseguir el tercer a la mitja volta (1-3). L’AEM, absolutament noquejat, tenia mitja hora al davant per marcar dos gols i forçar la pròrroga.

I allà és quan l’AEM va tirar de coratge, cor i orgull. Amb Andrea i Natalia donant oxigen a un onze inicial en què repetien deu jugadores de dissabte a Pamplona, les lleidatanes van buscar amb insistència la porteria rival i, en una centrada lateral, Astudillo va ser objecte de penal.Era el minut 73 i Pixu va assumir la responsabilitat del llançament, marcant per sota el gol que donava esperança (2-3). L’AEM volia ser de Segona.

I cinc minuts després, una puntada de peu de Brenda –que va veure la roja– a l’estómac de la capitana va significar un nou penal per a les lleidatanes. Amb Pixu atordida, va ser Dulce la que, des dels onze metres, va empatar (3-3). Amb el Recasens entregat, les blaves haurien pogut marcar el quart però l’enfrontament va acabar anant a la pròrroga.

Allà, de manera inversemblant, el Femarguín va tornar a avançar-se tot just començar en una jugada aïllada. I va tocar remar de nou. Pixu va marcar el 4-4 en el minut 100 al recollir un rebuig al cor de l’àrea, Taberner va fallar un penal sobre Natalia al 109 i Andrea va acabar enviant un cop amb la dreta cap a la glòria al 117 per marcar el 5-4 i donar a l’AEM el bitllet per a la nova Segona.

L’AEM ja coneix els pròxims rivals

Si una jugadora de l’AEM personifica millor que ningú la gesta d’ahir, aquesta ha de ser Vanesa Núñez, Pixu. La capitana va acabar la temporada amb un doblet clau al partit d’ahir, i arriba així als 18 gols marcats en tot el curs. Va acabar la fase regular amb 15 gols, que li van donar el pitxitxi en solitari de la categoria, i també en va marcar un a la Copa. En porta més de 150 en categoria estatal i, després de 17 anys al club de la seua vida i havent-lo capitanejat des de Provincial fins a Segona, en vol més, i somia retirar-se a Primera.

Més penals que en tota la temporada

Arribats a l’últim partit de la temporada, l’AEM només havia disposat d’un penal a favor. Va ser l’11 de novembre, en l’enfrontament de Copa de la Reina contra l’Espanyol, també a casa. Per trencar l’estadística, les d’Óscar Cobacho van tenir ahir tres llançaments des dels 11 metres, després que el Femarguín marqués el 0-1 de la mateixa forma. Per a l’AEM, van marcar Pixu i Dulce, però va fallar Taberner, i van disparar totes al mateix costat. Després de quatre penals tirats, i quan tots n’esperaven com a mínim deu més, va aparèixer Andrea.

Pixu: capitana, emblema i pitxitxi

Si una jugadora de l’AEM personifica millor que ningú la gesta d’ahir, aquesta ha de ser Vanesa Núñez, Pixu. La capitana va acabar la temporada amb un doblet clau al partit d’ahir, i arriba així als 18 gols marcats en tot el curs. Va acabar la fase regular amb 15 gols, que li van donar el pitxitxi en solitari de la categoria, i també en va marcar un a la Copa. En porta més de 150 en categoria estatal i, després de 17 anys al club de la seua vida i havent-lo capitanejat des de Provincial fins a Segona, en vol més, i somia retirar-se a Primera.