Llicència per somiar

L’ICG Força Lleida va fer honor ahir al hashtag llançat des del club per al play-off, LaFotremGrossa, i es va ficar amb tots els honors a la Final Four, guanyant-se la llicència per somiar amb un retorn a l’ACB que ara està a només dos partits. Ves qui ho diria, just un any després del desastre del descens, que ara l’equip estaria licitant per una plaça a la Lliga Endesa, després d’una altra nit memorable en un Barris Nord on 5.300 aficionats es van deixar la veu. Ho havia demanat Gerard Encuentra en la prèvia, i el públic, com no podia ser d’una altra manera, va estar a l’altura.

Va apretar, i molt, però amb respecte, el mateix que es van tenir els dos equips. Abans que s’obrissin les taquilles ja s’havien despatxat 4.500 entrades, una xifra que va anar creixent fins a assolir les 5.300, rècord absolut del club, superant els més de 4.500 que van assistir al partit d’aquesta mateixa temporada davant del Granada, i a prop dels números històrics de l’època d’ACB i del play-off de quarts que va disputar el llavors Plus Pujol Lleida la campanya 2007-2008 davant del Tenerife, en què es van superar els 6.000.L’afició va atendre la crida del club i un bon nombre va acudir per donar el seu ànim ja en l’escalfament. La tensió viscuda a Càceres va convertir el d’ahir en un duel de risc, cosa que va obligar el Força Lleida a demanar més dotació policial.

Fins a quatre furgons dels Mossos es van desplaçar al Barris Nord i quatre agents van estar des d’una hora abans de l’inici i fins que va acabar el matx darrere de la banqueta extremenya per evitar aldarulls.Després del tracte que el públic del Càceres va dispensar als de Gerard Encuentra en els dos últims encontres, els ànims estaven molt encesos i l’afició ja ho va fer palès des del moment en què els extremenys van saltar al parquet. Abans ho van fer els lleidatans, enmig d’una eixordadora ovació, que segons després es va tornar en una sonora xiulada per rebre els seus rivals. La mateixa situació es va viure quan a falta de deu minuts per arrancar el duel els tècnics van fer acte de presència a la pista.

Encuentra va ser el primer a aparèixer i es va endur el tribut de la seua gent, que segons més tard xiularia de valent Roberto Blanco, que recollia així el que havia sembrat amb les seues declaracions incendiàries.Amb crits de “Lleida, Lleida!” es va encetar el cinquè matx de la sèrie i l’últim de la temporada al Barris Nord, que llavors ja presentava una imatge immillorable, malgrat que amb desenes d’aficionats encara amuntegats a les portes esperant entrar. L’ICG Força Lleida, amb Marcos exercint de nou de líder, va sortir fort i als tres minuts ja dominava 12-5 davant del deliri d’uns aficionats que s’aixecaven a cada cistella dels seus. El Càceres va reaccionar gràcies als triples de Schmidt, el centre de les ires de l’afició, i el xoc va ser una muntanya russa, a la pista i a la grada.Cap equip va aconseguir desenganxar-se, la qual cosa va augmentar encara més la tensió.

Cada celebració extremenya era castigada amb xiulets, que tornaven en aplaudiments a cada cistella lleidatana. Tampoc hi va faltar la tècnica de torn a Encuentra i, esclar, a Carrera, aquesta vegada per flopping. El punt àlgid va ser amb l’esmaixada de Badji que segellava la victòria.

Amb el final del partit, esclat d’alegria a la grada, el cos tècnic abraçat i els jugadors ballant desbocats. No era per a menys, s’havia aconseguit una plaça per continuar somiant.