HOQUEI PATINS OBITUARI
Mor Manolo Solís, 'alma mater' i emblema del Llista Lleida
Als 93 anys, després de dedicar-ne 56 al club, on va ocupar tots els càrrecs
Manolo Solís, el 2018, vora el cartell de la Final Four en què el Llista guanyaria el primer títol europeu.
Manuel Solís del Valle, el popular Manolo, emblema i alma mater del Llista –on va ser jugador, entrenador, secretari general i des de fa dotze anys president d’honor– i de l’hoquei patins lleidatà, va morir ahir a la tarda als 93 anys. En total va estar-ne 56 vinculat a l’entitat, més de la meitat de la seua llarga vida, a l’entrar al club només un any després de la fundació, el 1951. Asturià de naixement, de Lugo de Llanera concretament, on va venir al món el 25 de febrer del 1929, va arribar amb a penes deu anys a la capital del Segrià just després d’acabar la Guerra Civil.
Ferroviari de professió fins a la jubilació, va començar tard a l’hoquei, als 21 anys. Havia jugat al futbol fins als 18. Va deixar la pilota perquè es va lesionar i, segons ell mateix solia explicar, algú li va dir que li aniria bé patinar per enfortir les cames.
Va començar a provar els patins a l’Antorxa i al cap de poc temps, amb 21 anys complerts, agafava per primer cop un estic. Cinc anys després de calçar-se uns patins ja estava amb el Llista (llavors Llista Blava) a la Divisió d’Honor d’hoquei patins. Va jugar sis temporades a la màxima categoria, quatre de les quals consecutives, del 1956 al 1960.
Era tanta la seua passió per aquest esport que admetia que es va perdre els casaments de dos germanes perquè van coincidir amb partits decisius per ascendir. Hi va jugar tretze anys, tot i que els últims quatre va alternar aquesta faceta amb la d’entrenador sempre al Llista. A la banqueta llistada va romandre ininterrompudament durant 32 anys, entre el 1960 i el 1992.
“Sense cobrar ni un duro. El primer entrenador que va arribar després de mi va cobrar 2 milions de pessetes”, explicava en una entrevista el suplement Lectura de SEGRE. Sempre fidel al Llista, va renunciar a una oferta del Vendrell, que li oferia 200.000 pessetes als anys 60, perquè l’hi va demanar la seua esposa.
Va ser objecte de nombrosos homenatges i va poder arribar a veure com l’equip guanyava tres vegades una competició europea. El president del Lleida Llista, Enric Duch, el va recordar ahir com “una persona entranyable i irrepetible. No penso en el Llista sense pensar en ell.
Va defensar el club de totes les maneres. Era la seua vida. El seu món era l’hoquei i el seu Llista”, va concloure Duch.
