Adéu amb honor de l'ICG Força Lleida

El somni va quedar en això, un somni que l’ICG Força Lleida no va poder fer realitat pel mal primer quart. Venia sense pressió, com el tapat, sense entrar a les quinieles, però les ànsies de vorejar la glòria de l’ACB li van poder. Va acabar cedint 68-77 davant d’un Girona més efectiu per tancar una temporada històrica, que ni de lluny queda entelada per la derrota d’ahir.

La posada en escena de l’ICG Força Lleida va ser nefasta, a anys llum del que ens té acostumats. Va sortir mancat de tensió i atacant desorganitzat i sense cap criteri. Badji jugant-se llançaments des de mitjana distància, lluny del seu rang d’influència, i Carrera forçant molt en les penetracions.

A l’altre costat, festival anotador d’un Girona que va començar desbocat. Gerard Encuentra va haver de parar el partit dos vegades en menys de tres minuts. Primer superat l’equador del període amb un eloqüent 4-14, i després quan anava perdent de 18 punts (4-22).Ho havia intentat tot, però sense sort.

Fins i tot va fer reaparèixer Ignacio Rosa després de gairebé dos mesos inactiu. Precisament el gadità va firmar la primera cistella després de més de tres minuts de sequera anotadora, però la situació no va millorar, és més, va anar a pitjor en el segon quart. L’equip jugava sense timó, amb Marcos desaparegut i amb el seu referent, Michael Carrera, fora del partit per la dura defensa local, que va tenir la permissivitat dels col·legiats, en especial de Paula Lema, que el va avisar quan el veneçolà va aplaudir després d’assenyalar-li una falta a favor.

El càstig no tardaria a caure-li a Carrera, que va veure la tercera personal faltant tot un món.El Girona va seguir a la seua i en l’equador del període ja dominava per 20 punts (21-41), després d’un 2+1 d’un intel·ligent Gasol, que va fer picar Badji. Un parcial de 6-0 dels lleidatans, amb sengles triples de González i Schreiner (27-41), van obligar Jordi Sargatal a parar el partit. No volia córrer cap risc, sabedor del que és capaç l’equip d’Encuentra.A la tornada, el Girona va respondre amb la mateixa medicina, el triple.

Un de l’ex-NBA, un altre de Vecvagars i un tercer seguit de Fjellerup van situar el desavantatge en els 25 punts (28-53). Molt havien de canviar les coses després del descans si l’ICG Lleida no volia acomiadar-se de la final massa aviat, i el canvi va arribar de la forma més inesperada, la lesió de Marc Gasol. Mig minut després que Hughes es fes mal al turmell dret (va poder continuar jugant), el de Sant Boi, en pugna per un rebot defensiu, es va lesionar el genoll esquerre i va haver de marxar als vestidors ajudat per membres del seu staff.A partir d’aquí el Girona va davallar i el Lleida va surar.

Carrera va començar a entrar en joc i, sobretot, Badji, que es va veure més alliberat. Sis punts seus, dos dels quals després d’un tap previ en defensa, van contribuir a un parcial de 17-8 que va fer que el desavantatge es reduís a 13 punts (48-61) al final del tercer quart.Quedava un últim assalt, i el Força Lleida el va començar a l’alça, davant d’un Girona que semblava haver entrat en xoc amb la lesió de la seua estrella, que va rebre l’ovació del públic al tornar a la banqueta. Els de Gerard Encuentra van seguir en mode remuntada i Badji i Carrera van situar el seu equip a 11 punts del rival amb gairebé tot el quart per jugar-se.

Amb 52-63, el veneçolà va fallar una penetració en teoria fàcil i a la contra Fjellerup va castigar amb una entrada salvant el tap de Badji per donar aire al seu equip (52-65). Carrera es va rescabalar poc després anotant un triple que situava el Força Lleida a deu punts (55-65), davant d’una afició que ja creia en una altra remuntada èpica dels seus. La pilota cremava a les mans dels gironins i entre tant de nerviosisme va aparèixer un protagonista inesperat, Eric Vila, que amb quatre punts seguits va tranquil·litzar els ànims locals.

Hughes va aguantar el tipus, però Josep Franch va tirar de galons per segellar la victòria i el bitllet per a la gran final, en la qual el Girona lluitarà per un lloc a l’ACB amb l’Estudiantes. La final esperada per tothom ja està servida

Va millorar a la segona meitat, va arribar a situar-se a deu punts, però no va acabar de rematar la feina

La lògica decepció per la derrota no va fer oblidar el tècnic, Gerard Encuentra, la gran temporada que ha fet l’equip. “Si l’1 de setembre algú diu que avui estaríem aquí jugant la Final Four, l’hauríem tractat de boig”, va afirmar.

“Amb el temps valorarem més la temporada que hem fet.” Tot just comparèixer a la sala de premsa, l’entrenador va felicitar el Girona i “els meus nois i la gent de Lleida” i en concret, de l’equip, va dir que “estic molt orgullós d’ells, s’han buidat fins a l’últim minut”.Del partit va comentar que “s’ha marcat clarament en el nostre inici. Hem sortit tous, ells ho han fet amb molt d’encert, s’ho han cregut, a nosaltres ens han vingut dubtes i fins al minut 8 que no hem començat a competir de tu a tu contra ells”, va valorar Encuentra. “Amb la lesió de Marc Gasol hem tingut una mica d’empenta, semblava que ens anàvem a posar al partit, però hem estat poc encertats en els moments clau”.

El tècnic lleidatà va afegir finalment que “em sap greu per la gent que ha vingut, perquè es mereixia un final millor”.Lafuente i González, per la seua part, van coincidir en el mal inici de l’equip i en la gran temporada que han fet.