Eto'o admet la defraudació fiscal i accepta una pena de 22 mesos de presó

L’exfutbolista del FC Barcelona Samuel Eto'o i el seu exrepresentant José María Mesalles han acceptat aquest dilluns les penes de 22 mesos i un any de presó, respectivament, després de reconèixer haver defraudat 3.872.621 euros a la Hisenda Pública, entre 2006 i 2009.

En la seua declaració al Jutjat el Penal número 11 de Barcelona, Eto'o ha admès la defraudació però ha responsabilitzat de la mateixa, sense citar-lo directament, Mesalles, que sempre ha definit com "un segon pare". De fet, l’exfutbolista camerunès es va querellar en el seu dia contra el seu exrepresentant per presumptes delictes d’estafa i apropiació indeguda en la gestió del seu patrimoni, un assumpte que encara es troba en fase d’instrucció. "Reconec els fets i pagaré, però que consti que llavors era un nen i que sempre vaig fer el que el meu pare em demanava que fes", ha afirmat Samuel Eto'o.

Mesalles, per la seua part, ha preferit no declarar abans d’admetre els fets, en un judici de conformitat en el qual el tercer imputat, Jesús Lastre, administrador d’una de les societats instrumentals utilitzades en la defraudació, ha quedat absolt.

En el seu escrit d’acusació, la fiscalia demanava penes de 4 anys i 6 mesos de presó per a Eto'o i Mesalles que finalment han quedat en 22 mesos per a l’exjugador, com autor de quatre delictes contra la Hisenda Pública, i un any per al seu exagent com cooperador necessari. Així mateix, l’exdavanter africà ha estat condemnat a pagar quatre multes, una per cada delicte, que ascendeixen a 1.810.310 euros, i el seu exrepresentant a unes altres quatre per un valor total de 905.155 euros.

Les penes, l’execució de les quals quedarà en suspens ja que cap dels dos no té antecedents penals, han estat atenuades pel Ministeri Fiscal en reconèixer ambdós els fets i reparat parcialment el dany amb la devolució de part de les quotes defraudades.

Els fets que avui han estat jutjats a la Ciutat de la Justícia se’n van produir entre 2006 i 2009, exercicis en els quals Samuel Eto'o va obtenir importants ingressos derivats de la cessió dels seus drets d’imatge a la marca esportiva Puma i al FC Barcelona, que haurien d’haver tributat com a rendiments del capital mobiliari en les seues declaracions de l’IRPF, però que el futbolista no va declarar.

Eto'o va simular que tals drets havien estat cedits a dos societats residents en Hongria i Espanya, de manera que les rendes desviades cap a la societat hongaresa, administrada per Latre, no van tributar Hisenda, mentre que les desviades a la societat espanyola, administrada per Mesalles, ho van fer a un tipus molt inferior a què corresponia en l’IRPF.