Alcaldes del Pirineu lamenten perdre l'"oportunitat" dels Jocs i retreuen a Lambán la seua actitud

Els alcaldes de Vielha i La Seu d’Urgell, a Lleida, i Puigcerdà, a Girona, han lamentat haver perdut l’"oportunitat" de celebrar uns Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu el 2030, després de la retirada de la candidatura de Catalunya i Aragó, i han retret al president d’Aragó, Javier Lambán, la seua actitud durant les negociacions sobre el projecte.

En declaracions a l’agència Europa Press, l’alcalde de La Seu d’Urgell, Francesc Vilaplana, ha assegurat que després de la retirada de la candidatura senten "tristesa i decepció, perquè no ha estat per un motiu tècnic ni perquè la gent del territori hagi votat que no volia aquest projecte, sinó que ha estat per un motiu polític" que assegura que no entén.

Vilaplana ha acusat al ministre de Cultura i Esport, Miquel Iceta, de no haver dit "ni mu" sobre la iniciativa ni haver-la defensat públicament, i ha afirmat que el Govern d’Aragó s’ha comportat de forma nefasta i amb molt males formes per part de Lambán, en les seues paraules.

Coincideix en les seues crítiques a Lambán l’alcalde de Vielha e Mijaran, Juan Antonio Serrano, que creu que la postura del president aragonès ha estat "molt poc correcta i molt poc seriosa", i que la retirada de la candidatura era el resultat lògic dels últims esdeveniments.

Serrano ha destacat el compromís del seu municipi amb la candidatura –que va arribar a acollir una reunió amb el Comitè Olímpic Espanyol (COE)– i ha retret al Govern que no apostés des del principi, al seu judici, per la candidatura olímpica: "Al final realment han estat molt a favor, però fins aquest final, o en aquests últims mesos, no era una aposta clara".

L’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, ha subratllat el caràcter estratègic de la candidatura per impulsar infraestructures que urgeix desenvolupar "amb o sense Jocs Olímpics" –per exemple, la línia R3 de Rodalies– i per situar el Pirineu a l’agenda política, amb un projecte sostenible des d’un punt de vista econòmic, social i ecològic.

"Els Jocs Olímpics passen, però el llegat queda. S’havia de posar l’accent no tant en què pot fer el territori pels Jocs, sinó en què poden fer els Jocs pel territori", ha subratllat Piñeira, que demana d’estudiar una candidatura única de Catalunya en el futur si no és possible l’acord amb Aragó, concretant bé el projecte per després sotmetre'l a consulta.

L’alcalde de Puigcerdà ha afirmat que el Govern aragonès ha actuat amb "deslleialtat institucional" després de desmarcar-se de l’acord tècnic a última hora, i ha recordat que, quan Aragó va decidir presentar una candidatura en solitari en el passat, Catalunya ho va respectar –la candidatura 2030 era en origen catalana i Aragó es va sumar després–.

Sobre si veuen possible una candidatura per a 2034, els tres alcaldes tenen visions diferents: Piñeira demana de no deixar el projecte en un calaix però alerta que "tampoc no es pot anar posposant la candidatura" cada quatre anys perquè es perd credibilitat, mentre que Serrano –que no és partidari de fer una consulta– afirma que Vielha li donarà suport si té possibilitats d’èxit.

"El problema és que no veig què canvia del 2030 al 2034. Les condicions són la mateixes. Si pot ser el 2034, per què no pot ser el 2030?", s’ha preguntat l’alcalde La Seu, que creu que no té sentit fer una consulta si el projecte i la candidatura no estan definides.

SOLSONA I BERGA

Tant l’alcaldessa de Solsona (Lleida), Judit Gisbert, com l’alcalde de Berga (Barcelona), Ivan Sànchez, han ressaltat que des del principi van defensar que la Generalitat havia d’organitzar una consulta als seus territoris per conèixer què pensaven els veïns sobre els Jocs Olímpics d’Hivern.

De fet, i malgrat que en un inici la Generalitat no va plantejar consultar al Berguedà, el Solsonès i el Ripollès, finalment va anunciar una doble consulta per al 24 de juliol –després suspesa, després d'encallar-se la candidatura– amb preguntes diferents per a aquestes comarques, a les que se’ls preguntava si volien involucrar-se en els Jocs.

"No se’ns demanava si volíem Jocs Olímpics d’Hivern o no, sinó només si volíem participar", ha criticat l’alcalde de Berga, que retreu a la Generalitat no haver explicat el projecte olímpic al territori per poder debatre sobre ell i alerta que el canvi climàtic complica molt l’horitzó 2034, ha dit.

Per la seua part, l’alcaldessa de Solsona ha lamentat que no "s’hagi pogut arribar que fos la ciutadania qui acabés decidint" sobre la cita olímpica en la consulta, que demana de mantenir per a una eventual candidatura el 2034, i ha afegit que són els experts i els tècnics que han de decidir si Catalunya pot presentar-se en solitari.

Gisbert i Sànchez també creuen que l’actitud del Govern d’Aragó no ha afavorit el curs de les negociacions: "No sé quina esperança tenien de fer alguna cosa amb Aragó. És una terra meravellosa, però està clar que ara mateix hi ha un conflicte d’interessos", ha lamentat l’alcalde de Berga.