Bernat Canut: «Espero tornar»

Després de cinc temporades al capdavant de l’equip, era el moment de canviar d’aires.

Sí, crec que al final són sensacions que un sent i jo tenia clar que era el moment idoni de tancar aquesta etapa i provar una experiència nova. És el que sentia des de feia temps, per això ja ho havia comunicat al club mesos enrere.

Ha estat al costat de tres entrenadors. De quin d’aquests tècnics n’ha après més?

És molt complicat perquè tot és molt subjectiu. Sempre ho he dit, he tingut la sort d’haver après molts aspectes diferents de cada entrenador. Diria que a nivell de funcionament vaig aprendre molt d’Andreu Bou; de metodologia de treball a nivell tècnic i de defensa, de Miguel Ángel Ortega; i després, de lectura de partit i com actuar segons el que estàs veient a la pista, possiblement del que més he après ha estat de Joan Carles Pié. No puc dir de qui n’he après més, perquè de tots ells n’he après molt.

Hi ha hagut més pressió al ser de la casa i de la Seu?

Realment és una de les coses que he après durant aquests anys, perquè al final la pressió se la posa un mateix, i estic content de com l’he portat. Evidentment ser a casa i portar un equip professional sent tan jove sempre t’autoimposa una pressió extra, però he après a gestionar-ho.

Quina és la clau de l’èxit de les últimes temporades al Cadí?

No la conec. S’ha guanyat i s’ha perdut amb tots els estils possibles. Si hagués de destacar alguna cosa diria que una part important de l’èxit és que l’equip ha tingut identitat, ha estat format per jugadores que sentien el projecte i que entenien la idiosincràsia del club. En això he estat molt afortunat aquests anys.

De què considera que està més satisfet?

D’haver creat o mantingut aquest grup de jugadores, que ens han ajudat moltíssim a consolidar el projecte i a no començar-lo absolutament de zero cada any. Això em fa sentir molt orgullós.

I la satisfacció en el nivell esportiu?

De dos coses. Primer, de la tercera posició aconseguida aquesta temporada i de la quarta de fa tres anys, que considero que és el més complicat que hem aconseguit a nivell de resultats, perquè es necessita molta constància i batallar contra equips molt superiors a tu pel que fa a pressupost i potencial. I segon, d’haver portat el club tant a la Copa de la Reina com a la Eurocup. Hem fet passos endavant i estic molt satisfet d’anar-me’n deixant el club amb plaça europea.

Què li hauria agradat aconseguir i no ha pogut ser?

Sincerament, no tenia cap d’aquestes expectatives quan vaig començar la primera temporada. Estic molt content de com ha anat tot, amb la participació en tres Copes de la Reina, en dos play-offs, que haurien estat tres si no s’hagués cancel·lat la Lliga per la pandèmia de la Covid, i per la tercera classificació per a la Eurocup. Hem estat molt per sobre del que un es podia imaginar o somiar cinc anys enrere.

Deixa el Cadí per un dels considerats grans, el Girona, un salt important amb reptes molt diferents als quals estava acostumat.

Sí, al final ha sorgit aquesta oportunitat. La veritat és que no m’imaginava seguir a la Lliga Femenina, però el Girona s’ha mostrat molt segur i convençut que em volia com a entrenador i això també m’ha acabat de convèncer. Soc a prop de casa, en un club gran i amb aspiracions altes. De vegades em parlen de pressió, però no en tindré ni més ni menys que al Cadí, perquè cada equip lluita pels seus objectius i en aquest món professional sempre hi ha moments bons i dolents que cal saber gestionar.

La pressió per guanyar algun títol hi serà.

Evidentment, però al final és important saber aïllar-se de l’entorn i no pensar fins on serem capaços d’arribar, sinó a preparar bé l’equip, acabar de confeccionar la plantilla i preparar la pretemporada per aconseguir ser el màxim de competitius possible, intentar que les jugadores siguin felices, que estiguin a gust, que es creguin el projecte, que tinguin ganes de treballar i segurament, si ho aconseguim, estarem més a prop del que em demana la pressió, que és que guanyi algun títol. No miro la destinació final, sinó el primer pas a fer.

Ha fitxat només per una temporada. Decisió del club o seua?

És el que he fet totes les temporades al Cadí i m’agrada continuar així.

Quan van ser els primers contactes amb el Girona?

Em van sondejar, a través del meu agent, el mes del març, però va ser una simple consulta. D’allà fins a final de temporada no hi va haver cap contacte més. Hi va haver molts rumors, que no sé d’on van sortir, però no hi havia cap oferta ni contacte. Quan anuncio que me’n vaig, l’oferta del Girona tarda unes tres setmanes a arribar.

Quan va anunciar la seua marxa va dir que tard o d’hora tornaria al club. Això ho continua mantenint?

Per la meua part sí. Sempre he dit que soc d’aquest club, d’aquesta ciutat, que és casa meua. No sé ni quan ni com, però espero tornar algun dia.

Al Sedis han apostat per Jordi Acero, el seu ajudant aquesta última temporada. És una bona elecció?

Possiblement sigui el més arriscat, però també el més encertat. El club va fer aquesta primera aposta amb mi fa anys quan el més fàcil hauria estat portar un entrenador de fora, amb més experiència a la Lliga, però va apostar per mi i va anar bé, i possiblement creuen que ara serà igual, i segur que així serà. Aposten per una persona que porta ja dos temporades al club, que ja ha palpat la realitat i coneix el club, i crec que la seua aposta de mirar primer el que tenim aquí abans de buscar una persona de fora és molt encertada.

Ha deixat el llistó molt alt, serà difícil repetir una temporada com la passada?

Un no s’ha de posar aquesta pressió, tothom ha de tenir els peus a terra i saber quina és la realitat del club, i la seua realitat és tornar a construir l’equip, que per sort hi ha moltes jugadores que segueixen i la continuïtat sempre és bona, amb l’objectiu de guanyar el primer partit de Lliga. A més, tenen la il·lusió extra que tornaran a competir a la Eurocup. Cal fer petits passos i després ja es veurà fins on es pot arribar.

Quin és el somni que té com a entrenador?

Va molt lligat al fet que sempre, abans amb el Cadí i ara amb el Girona, sempre he fitxat o renovat per una temporada. No miro més enllà. Sempre m’he considerat un apassionat de l’esport, o del rendiment, més ben dit, però no només em considero un entrenador de bàsquet. Ara estic en aquest esport i m’agrada molt, però no tinc cap expectativa de futur, només que la temporada que ve ens vagin bé les coses, que la gent tingui ganes de venir a Fontajau i ja veurem on som d’aquí a un any.