Un jutjat admet la querella contra Rubiales i Piqué per presumptes irregularitats en la RFEF

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció Número 4 de Majadahonda (Madrid) ha admès una querella contra el president de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF), Luis Rubiales, i contra el jugador del Fútbol Club Barcelona i propietari de la companyia Kosmos Global Holding, Gerard Piqué, pels presumptes delictes de corrupció en els negocis i administració deslleial.

Així consta en una interlocutòria, a la qual ha tingut accés Europa Press, firmada per la titular del Jutjat, Delia Rodrigo, que ha decidit l’obertura de diligències prèvies arran de la querella interposada fa un mes contra Rubiales i Piqué pel dirigent del Centre Nacional de Formació d’Entrenadors de Futbol (CENAFE), Miguel Ángel Galán, a qui la magistrada cita a dipositar una fiança de 10.000 euros si vol exercir com acusació popular en la causa.

La jutgessa de Majadahonda assenyala en la interlocutòria, que ha estat dictada aquest dilluns, que els fets denunciats per Galán "revesteixen els caràcters d’un presumpte delicte d’Administració deslleial i corrupció en els negocis", si bé acorda obrir diligències prèvies en no estar "determinades la naturalesa i circumstàncies de tals fets ni les persones que hi han intervingut".

Alhora, la magistrada indica que remet les actuacions a la Fiscalia Anticorrupció perquè l’informi sobre si el jutjat és competent per seguir endavant amb la investigació. Precisament, Anticorrupció va obrir al maig diligències per presumptes irregularitats en la gestió de Rubiales al capdavant de la RFEF i a partir, entre altres temes, del contracte perquè la Supercopa d’Espanya es disputi a l’Aràbia Saudita amb la mediació de Piqué.

En la querella, a què va tenir accés aquesta agència, Galán apunta les comissions cobrades per la RFEF i l’empresa de Piqué per disputar la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita. I sobre Rubiales fixa l’atenció en una ajuda mensual al seu habitatge, un viatge a Nova York, presumptes enregistraments a ministres del Govern i el suposat encàrrec a detectius per investigar líders sindicals.

Una querella que es va sumar a la ja presentada, davant dels jutjats de Plaza de Castilla, pel sindicat Manos Limpias. El més probable és que una vegada admesa a tràmit la de Galán, ara la Fiscalia hagi de remetre al jutjat de Majadahonda el que ha investigat.

Alarma i interès social

Aquests presumptes fets han tingut, segons la querella de Galán, una repercussió "sense precedents" en els mitjans de comunicació que ha arribat fins les Corts perquè el Govern ajudi a "aclarir els fets". "L’alarma i l’interès social és evident", subratlla. Galán va sol·licitar al jutjat que per tanda correspongués la citació "urgent" tant de Rubiales com de Piqué perquè declarin com investigats i incorporar a la investigació les diligències obertes per la Fiscalia Anticorrupció després de la primera denúncia de Galán, registrada a l’abril i que ja compta amb diverses ampliacions.

Segons la querella, Rubiales i Piqué van ordir un "pla per lucrar-se amb el trasllat de la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita a canvi de 24 milions d’euros", ocultant "contumaçment" les comissions, que "van disfressar documentalment fingint que el pagament es produïa per un tercer". "Els querellats van iniciar el seu pla en unitat d’interès, col·laborant entre ambdós de tal forma, que en ocasions no resultava senzill dirimir quin d’ells era el president i quin era l’aparent comissionista", esmenta. En l’escrit, Galán afirma que l’objectiu de Rubiales i Piqué, actual capità del Fútbol Club Barcelona, era "fer negoci", encara que desconeixien "què", "com" o "on": "El que sí que sabien i volien era fer-ho junts", ressalta el querellant.

"Ocultar la comissió"

Rubiales "no volia" que apareguessin en "cap document" els 24 milions d’euros que cobraria Piqué per mediar en l’operació. Per a Galán, l’un amb l’altre "s’havien confabulat" a fi d’"ocultar" la comissió, "fent-la opaca no només a la societat espanyola, sinó també a tots els òrgans interns" de la RFEF "que poguessin impedir-los la comissió dels seus actes", com si no existís.

"En unes relacions en les quals s’hagués exercit el càrrec de President de la RFEF degudament, caldria preguntar-se quin pot ser el motiu de planejar amb un jugador en actiu els artificis perquè una competició es jugui a Madrid o Barcelona o un altre estadi o perquè el President es cuidi de millorar els ingressos d’un club (el Barcelona) en perjudici de la seua administrada, la RFEF," apunta, davant de l’opció que el torneig es jugués al principi a Barcelona.

Un altre dels punts recollits en la querella és el suposat encàrrec des de la RFEF a una agència de detectius per "espiar" el president de l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), David Aganzo, un treball que hauria estat pagat "a través d’una societat instrumental". "Els seguiments van costar 11.764 euros, però no els va abonar" la federació, "sinó una de mercantil dedicada a la promoció immobiliària que pertany a un advocat extern i que cobra regularment de l’organisme" federatiu. Galán assegura que si Rubiales va encarregar espiar David Aganzo, un dels líders sindicals, per a "benefici propi", a través d’una "empresa interposada o pantalla" per ocultar l’"evident falta de legitimitat en la invasió de la seua intimitat" i a càrrec de fons de la RFEF, aquestes són unes conductes "molt greus" i "delictives".

El tercer dels motius que componen la querella és si el president de la RFEF es va embutxacar de manera "irregular" una ajuda per habitatge de 3.100 euros al mes durant "almenys" nou mesos. Mentre que el quart i últim punt versa sobre un viatge "de festa" de Rubiales a Nova York costejat "indegudament" per la Federació, "aprofitant el seu poder" i camuflat com "de feina". Per aquests motius, Galán creu que Rubiales hauria incorregut en administració deslleial per les pèrdues de diners que hauria ocasionat a la RFEF, mentre fa extensible al futbolista i empresari Piqué la presumpta corrupció en els negocis.