Pere Martí Castelló, entrenador del Lleida Esportiu: «La meua pressió és voler vèncer sempre»

Quan falta una setmana per al començament de la pretemporada, en què està ocupat ara mateix?

Doncs a posar-ho tot en ordre. Des de planificar la plantilla fins a supervisar les instal·lacions, ajustar el cos tècnic.. No he parat. Però, sobretot, el tema de la plantilla. Són moltes gestions, moltes trucades que cal fer, i no totes depenen de tu, però s’ha d’anar amb calma i tranquil·litat perquè la intenció és fer les coses bé. No hi ha pressa. Estem molt tranquils.

L’afició es troba molt expectant amb els reforços que puguin arribar.

Ho entenc, però anem fent les coses a poc a poc. Són coses que potser no són ressenyables de comentar ara, però que quan vingui el que és important es veurà tota la feina que s’ha fet. Estic segur que l’any serà boníssim. Evidentment, no esperarem fins al final, però no podem tornar-nos bojos perquè la pressió i l’ansietat no sumen ni aporten res.

Pel que ha observat en vídeos d’aquesta temporada passada, quines impressions ha tret de l’equip?

Doncs que ha finalitzat molt bé la temporada amb jugadors que han fet un pas endavant i amb idees semblants al que pretenem fer nosaltres i que vol créixer. No soc partidari de fer canvis radicals quan s’han fet les coses bé i ja hi ha una base d’equip.

Quina opinió li mereix la feina del seu antecessor Gabri?

El que ha fet és espectacular després de tants problemes com ha tingut. Són coses que poden unir més un equip o enfonsar-lo. Crec que van afrontar la situació de la millor forma i el final de temporada va ser molt bo. A veure si nosaltres també sabem relativitzar els problemes quan sorgeixin i també assimilar els bons moments.

Ha parlat amb ell?

No hi he parlat, però tenim amics en comú.

Les seues idees futbolístiques sembla que coincideixen amb les de Gabri.

Sí, són coses molt semblants les que vaig proposar al Vila-real i les que proposa Gabri, que és de l’escola Barça. Hi ha matisos en certes coses, però hi ha moltes coincidències. M’agrada adaptar aspectes que després s’han d’ajustar sempre en benefici del jugador. Segurament aquí al Lleida hi haurà matisos perquè a Vila-real la confecció de la plantilla era zero o molt baixa, però posteriorment el fons de la qüestió és molt similar. Aquí al Lleida o al Vila-real el que es vol és guanyar. I també fer créixer els jugadors. A tot arreu és el mateix. La base del treball és la mateixa.

Parla de fer créixer els jugadors i vaig llegir en una entrevista que li van fer a Vila-real que al club se’ls ensenya als joves fins i tot com s’han d’enfrontar a les rodes de premsa atesa la seua inexperiència.

Així és. Considero que és molt important la formació integral en tots els aspectes de la vida i en futbol és fonamental. No podem controlar el jugador durant les vint-i-quatre hores al dia, però crec que el jugador responsable a fora del camp també ho serà a dins i per desgràcia molta gent es perd pel camí. Un futbolista no pot comportar-se com un jubilat, anar a casa i ajeure’s al sofà. Hi ha moltes coses a fer.

És la primera vegada que dirigirà un primer equip i, a més, debutarà en la categoria. Creu que sentirà més pressió que la que podia sentir en un filial del Vila-real?

Al final la pressió és la que em poso jo perquè vull guanyar sempre. La meua vida ha estat sempre la d’un atleta, un futbolista que quan no guanyava se sentia malament durant tres dies. No canvia res per a mi en el fet de dirigir un filial o bé d’un equip referent d’una ciutat i d’un territori com és el Lleida. Amb els anys aprens a relativitzar les coses i saps que depens de tants factors. i alguns no els pots controlar. Per això aquest risc que assumim els entrenadors és tan bonic perquè sempre li dones voltes a les victòries i a les derrotes estiguis a l’equip que estiguis.

Vostè és d’aquests entrenadors que diuen que viuen per al futbol durant les vint-i-quatre hores?

[Rialles] Això és una mica vendre fum, però reconec que a mi m’agrada molt el futbol i que em costa desconnectar-ne. 

Com vol que sigui el seu Lleida? Quina és la seua idea?

Bé, al final són els jugadors els que determinen la idea. Però m’agradaria que siguem un equip valent, que vagi a buscar el rival, que juguem en camp contrari i que busquem incessantment la porteria contrària. Després hi ha diferents maneres d’interpretar aquesta idea. Si hem de fer vint passades per aconseguir l’objectiu, em semblarà bé, i si ho hem de fer amb només tres, també estarà bé. I de vegades haurem de penjar-nos del travesser perquè pressionarà el rival. Haurem d’adaptar-nos a tot. Remarem junts quan sigui necessari fer-ho i ens divertirem quan puguem.

Pel que fa al sistema, acostuma a utilitzar un 4-4-2. És innegociable? Sí, he crescut sempre des del 4-4-2, però he utilitzat tots els sistemes possibles. Començarem la pretemporada amb un 4-4-2, però després ens adaptarem. M’agrada jugar amb dos migcampistes. Però ja dic que el fonamental és la idea, després veurem com ubiquem els jugadors. L’estat de forma i el talent dels jugadors determinaran posteriorment el sistema.

Què li sembla el grup que haurà d’afrontar el Lleida la temporada vinent?

Em sembla un grup fort, a priori el més fort de tots. A més a més, conec bé els equips del País Valencià i serà una temporada dura, però no ens espantarà res. Serem competitius davant de qualsevol rival.

Serà important marcar territori des del principi, tenint en compte que l’objectiu és l’ascens a Primera RFEF.

Sí, hem de començar forts des del principi, encara que no tenim res marcat com a objectiu en l’inici de la temporada. El que sí que m’agradaria és que des del començament es creïn unes sinergies que ens permetin guanyar els partits mentre anem creixent.

Què li sembla el Camp d’Esports? Haurà de ser un fortí en el qual posar els fonaments per aconseguir l’objectiu de l’ascens al final de la temporada. El Camp d’Esports és un estadi que ens ha de suposar una motivació més, poder jugar com a locals en un escenari així. I ens encantaria que l’afició ens doni el màxim suport. Veig que els aficionats tenen moltes ganes de gaudir amb l’equip i per això els demanaria que pugin tots al carro. Feia la sensació al principi de la temporada passada que la gent estava una mica desencisada. Per això, el seu suport serà, sens dubte, un plus per guanyar partits.

Què els diria als abonats i a l’afició en general del club?

Els diria que confiïn en el nou projecte, que ens donin l’oportunitat de demostrar-los aquesta confiança i que, com he dit abans, que pugin tots al carro perquè seran una peça molt important. Que confiïn en l’equip perquè treballarem molt.