Carles Juanmartí, olímpic a Sydney 2000 i Atenes 2004, nou director del centre de tecnificació de la Seu d'Urgell

Carles Juanmartí, que va arribar a participar en dos Jocs Olímpics, els de Sydney 2000 i Atenes 2004, on va vorejar la final de K1, és des de fa uns mesos el forjador de les futures promeses espanyoles com a nou director del centre de tecnificació d’eslàlom de la Seu d’Urgell. La seua nova tasca la va iniciar a finals de l’any passat després d’una conversa amb l’ara director tècnic d’eslàlom de la Federació Espanyola, el també urgellenc Guillermo Díez-Canedo. “Teníem molt bona relació de quan érem palistes i quan em va oferir el càrrec no m’ho vaig pensar”, reconeix Juanmartí, que llavors treballava en el món de la banca a Andorra.

“Va ser un canvi radical. Econòmicament he anat a menys, però he guanyat en qualitat de vida. Ara puc disfrutar de la meua filla petita, cosa que no podia fer, i estar en una cosa que m’apassiona, que és el piragüisme”, assegura.

El medallista de bronze individual i per equips K1 al Mundial de la Seu 2009 té clar que els palistes d’ara “ho tenen tot per triomfar”, però lamenta que “de vegades no ho valoren prou”. “Recordo que en la meua època no teníem pràcticament res. Jo vaig anar als Jocs pagant-me la piragua.

Ara veig tot el que tenen, entrenadors, hores d’entrenament al canal, material, sortides per entrenar-se en altres canals i sembla com si fóssim al col·legi, has de estar-t’hi a sobre. Falta una mica de compromís, i això em fa ràbia perquè no valoren el que tenen per poder progressar, res a veure amb el que nosaltres teníem a la nostra època. És una diferència brutal”, reconeix.Juanmartí, de quaranta-quatre anys i que va deixar l’elit el 2012, torna a reprendre ara el món de la piragua gairebé deu anys després de l’última experiència, que va ser com a seleccionador de Corea del Sud entre els anys 2013 i 2014.

Ara al centre de tecnificació torna a la formació. “És un pas intermedi entre la base de club i l’alt nivell de l’equip estatal, amb l’objectiu que puguin arribar a guanyar medalles, com Miquel Travé”, va indicar.

Barcelona compleix trenta anys dels millors Jocs de la història

Quan a les 22.40 hores del 25 de juliol del 1992, ahir se’n van commemorar trenta anys, la fletxa de l’arquer Antonio Rebollo va encendre el peveter olímpic de Barcelona, van quedar inaugurats no només els denominats millors Jocs Olímpics de la història, sinó també el salt de Barcelona cap a la seua conversió en una ciutat global.

La capital catalana es va convertir en aquell moment en la capital global i esportiva del món i amb una cerimònia inaugural innovadora per als estàndards de l’època, va posar en escena la seua ambició de ciutat oberta i cosmopolita. D’altra banda, la Generalitat preveu presentar aquesta setmana als alcaldes del Pirineu, consells comarcals i diputació de Barcelona la proposta de candidatura en solitari als Jocs Olímpics, segons va anunciar ahir la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

Lleida copa cinc de les vuit places del centre de tecnificació

La construcció del Parc del Segre, que dissabte complirà trenta anys de l’estrena com a subseu olímpica de Barcelona’92, ha estat determinant en la progressió del piragüisme d’eslàlom a Espanya, com també la implantació del centre de tecnificació, d’on han sortit medallistes olímpics, europeus i mundials.

El centre ofereix cada any vuit places i actualment cinc són per a palistes de Lleida, concretament per a Marc Vicente, Manel Contreras, Ikenna Mbelu i les germanes Anna i Maria Barroso, totes del Cadí Canoe Kayak. Les altres tres places les ocupen el gallec Dani Pérez, el lleonès Daniel Burgos i la murciana Clara González.