Trenta anys d'un somni: tres dècades que a la Seu d'Urgell començava la competició d'eslàlom dels Jocs Olímpics de Barcelona'92

Els Jocs de Barcelona’92, qualificats com els millors de la història, van provocar una transformació a tots els nivells. La capital catalana es va situar en l’elit mundial com un reclam turístic i la Seu d’Urgell, que un dia com avui fa trenta anys inaugurava les proves d’eslàlom, es convertia en un referent de les aigües braves gràcies al Parc del Segre, una obra transgressora que va marcar una època i que va ser imitada posteriorment per altres ciutats olímpiques. “Els Jocs van ser per a la Seu un abans i un després”, reconeix l’actual alcalde, Francesc Viaplana, que a penes tenia deu anys quan la ciutat va fer realitat el somni olímpic.

“Recordo que el meu pare va participar-hi com a voluntari i ho vaig viure amb molta emoció, sobretot el pas de la flama olímpica. Si diuen que Barcelona es va obrir al mar, la Seu es va obrir al riu. Era una zona bastant deprimida de la ciutat i es va poder restaurar i amb una instal·lació com el Parc del Segre que és un referent a nivell mundial i que encara perdura en el temps”, va assenyalar.És, potser, la instal·lació olímpica del 92 més rendibilitzada.

Gràcies al seu disseny, es va fer que fos autosuficient, i ha sabut combinar el turisme lúdic, sobretot a l’estiu amb les activitats aquàtiques, amb l’alta competició. La construcció va costar 5,5 milions d’euros i des d’aleshores s’han invertit 4 milions més en millores, com la substitució dels remuntadors de les piragües en què la Seu va ser pionera. Al llarg d’aquests trenta anys, el Parc del Segre ha acollit una vintena de proves de la Copa del Món (ja tenen concedides les del 2022 i 2023), un Europeu i tres Mundials, a banda dels Jocs.

“És un dels principals atractius que tenim. Hi ha activitat durant tot l’any, cosa que reverteix en la restauració i l’hostaleria, i és un dels grans motors econòmics de la Seu. Som una ciutat de 12.500 habitants que competeix per Mundials i Copes del Món amb ciutats com Londres o París, que tenen milions d’habitants”, puntualitza Viaplana.