Anglaterra és la nova reina

agències Eterna subcampiona, sense glòria des del 1966 i sense besar mai un títol femení. Anglaterra, la selecció maleïda, va emergir a la pròrroga, va enderrocar Alemanya, la seua nèmesi, i va conquerir el primer gran trofeu de la seua història a Wembley (2-1). La final va ser d’alta tensió, molt en joc i molts nervis que van impedir durant molts minuts veure el gran joc dels dos equips durant el torneig.

Alemanya, que aspirava al novè títol, va trobar a faltar Alexandra Popp, lesionada en l’escalfament previ, i no va tenir el punch de dies anteriors. Les de Sarina Wiegman, que va portar les angleses al títol igual que el 2017 ho va fer amb Països Baixos, van entrar millor a la final, tot i que la màxima preocupació era no fallar. Tot just hi va haver centre del camp, amb les locals buscant White a força de centrades i les alemanyes superant a poc a poc el trauma de perdre la capitana i màxima golejadora.

Amb tot, a la contra va tenir perill Alemanya i, en un córner, entre Rauch i Hegering van vorejar el gol. No hi va haver tampoc més ocasions i sí molta por de l’error, i a la segona part Alemanya va entrar molt millor, amb dos ocasions molt clares en els primers minuts. El canvi de ritme alemany va coincidir també amb la lesió de Mead, la màxima golejadora anglesa i finalment Bota d’Or amb els seus sis gols i cinc assistències.

Després de diversos minuts amb el partit aturat, una tremenda passada de Walsh la va caçar en carrera Toone, acabada d’entrar de reforç, per picar-la a la sortida de la portera. Un golàs que va fer embogir Wembley però no va suposar la rendició alemanya. Les de Voss-Tecklenburg van tenir la resposta immediata amb una pilota al pal i una altra ocasió que va aturar la portera rival.

La insistència va tenir premi per mitjà de Magull, després d’una gran jugada de Lohmann.Així es va arribar a la pròrroga, amb la sensació d’una Alemanya més ficada en el partit i una Anglaterra tement que s’escapés una altra ocasió històrica. Les de Wiegman van renunciar a l’atac, però en l’ofensiva alemanya de nou es va trobar a faltar Popp. En el segon temps de la pròrroga, Anglaterra, botxí d’Espanya a quarts, va sortir de la cova.

Tocava aprofitar el factor camp, com demanava Kelly al forçar un córner. La mateixa davantera del Manchester City va ser qui va fer el 2-1 en aquest córner, en un embolic i una pilota morta a l’àrea petita. Un gol per a la història dels inventors del futbol i un trofeu que anirà al costat del de la Copa del Món masculina del 1966.