Vanesa Núñez 'Pixu': «O canviava de club o deixava el futbol»

Després de disset anys al primer equip de l’AEM, Vanesa Núñez, coneguda futbolísticament com a Pixu (Alcoletge, 2-10-1992), anunciava el passat 29 de juny que abandonava el Recasens, seu del club de tota la seua vida. Una decisió que confessa que havia estat “difícil” per a ella, després d’arribar a ser tot un referent de l’equip lleidatà, amb el qual va assolir l’avantsala de l’elit del futbol femení.

Gairebé un mes després, començava els entrenaments amb el seu nou club, l’RCD Espanyol, amb el qual somia complir “l’única experiència que em falta en el futbol”: jugar a Primera divisió, explica. Pixu va arribar a l’AEM als 12 anys, després de fer els seus primers passos futbolístics a Alcoletge.

Canvia ara vostè el club en el qual ha jugat tota la seua vida, l’AEM, per anar-se’n a l’Espanyol, una entitat que segur que té com a objectiu pujar a Primera divisió...

Completament, així és. Des del primer dia que hi vam arribar ens han transmès que l’objectiu per a aquesta temporada és pujar a la màxima categoria, després de quedar-se a les portes l’any passat. Per a mi el canvi de projecte és molt gran. A l’AEM l’objectiu era mantenir-se, perquè segurament també és el que toca, però aquí ho estan posant tot de la seua part perquè el projecte funcioni i això també em resulta estimulant.

La possibilitat de jugar a Primera és per a vostè, doncs, una motivació afegida per haver-se decidit a fitxar?

Aquesta és la idea també. Si pugem després hauria de renovar [fa broma], però a la meua carrera he passat per totes les categories i només em falta jugar a Primera divisió. Quan et truca un club com l’Espanyol també penses en això i, en el pla personal, faré tot el possible perquè això passi.

A més, segur que ara compaginarà millor la faceta com a futbolista amb la seua vida laboral a Barcelona. Ho tindrà més fàcil per anar a entrenar-se..

Ara tardo quinze minuts a arribar des de casa al camp. Abans, des de Lleida, una hora i mitja. A això cal sumar-hi les hores de conduir, el desgast que provoca per la falta de descans, no poder dormir bé.. Aquesta també va ser una de les raons per canviar de club després de tant de temps.

La qüestió de la logística hi va influir, però per què decideix anar-se’n de l’AEM després de tantíssims anys?

Hi ha hagut moltes coses del dia a dia que, per part del club, no s’han gestionat bé. Això és el que crec jo, sobretot amb les jugadores de la casa. Això, com a capitana de l’equip que era, em suposava molt desgast, perquè em tocava mediar amb la directiva per solucionar coses i era una cosa molt cansada. Vaig estar a punt de deixar el futbol. Era això, deixar el futbol, o canviar de club per tornar a sentir la il·lusió per fer el que més m’agrada, que en els últims dies no estava sentint.

Diu vostè que es plantejava deixar el futbol, quan ha acabat la temporada com la màxima golejadora del grup.

No se sentia valorada? De vegades els gols no són suficients perquè et valorin com creus que et correspon. Crec que al club [l’AEM] s’han deixat de fer algunes coses que l’han portat fins on és ara. I sentia una suma de moltes coses, que em van fer prendre una decisió que per a mi era molt difícil, però que al final vaig tenir clara.

Li hauria agradat sortir del club d’una altra manera, després d’estar tants anys?

Al final tinc clar que he decidit anar-me’n jo i ho faig amb el cap molt alt. Però també està clar que només tinc paraules d’agraïment per a l’AEM. Aquest club m’ha fet ser la jugadora i la persona que soc avui dia. Ara i sempre només l’hi podré agrair, sigui on sigui en qualsevol moment.

Suposo que deu haver pensat en el dia que torni al Recasens amb una altra samarreta per jugar-hi com a rival.. Què considera que sentirà quan arribi aquell moment?

Ja ho he parlat amb molta gent, però crec que tot el que pugui pensar no tindrà res a veure amb el dia que passi. Tinc molt clar que treballo per a l’Espanyol i si he de fer tres gols, doncs els faré. Segurament no els celebraré, però el meu treball ara és el que és i he de ser conseqüent amb això.

Des de fora, com veurà ara els partits de l’AEM?

És complicat perquè som rivals i, a més, el grup és molt nou i això et resta una mica d’implicació. Tots els punts que es deixin i ens puguin afavorir, doncs no em podrà fer pena. Però és evident que jo vull que a l’AEM li vagi bé, que compleixi tots els objectius que tingui marcats i que continuï creixent com a club, com ho ha estat fent aquests últims anys.

Parlem del seu nou equip. Porta ja un parell de setmanes entrenant-se amb l’Espanyol. Quines sensacions té després d’aquests primers dies de treball?

Hi estic molt bé, amb moltes ganes. Les vacances van molt bé per desconnectar, però el cos ja començava a trobar a faltar la pilota. Els primers dies costa una mica arrancar, però ara ja volem començar a jugar.

Malgrat que serà rival de l’AEM, suposo que els canvis al seu nou club deuen ser molts.

Són dos mons molt diferents. L’Espanyol vol ser molt més professional i està arrancant un nou projecte, apostant una mica més per l’equip femení per tornar a Primera divisió. Entre setmana ens estem entrenant moltes hores, pràcticament tot el dia, i lògicament tenim moltes més instal·lacions.