SEGRE

BÀSQUET ENTREVISTA

Jordi Acero: «El factor Palau és imprescindible»

El nou tècnic del Cadí la Seu reconeix que li va costar acceptar l'oferta, que els consells de Bernat Canut el van ajudar a fer el pas i assegura que el suport de l'afició és clau per lluitar per igualar una temporada històrica

Jordi Acero es considera un apassionat del bàsquet i espera deixar la seua empremta al nou Cadí.

Jordi Acero es considera un apassionat del bàsquet i espera deixar la seua empremta al nou Cadí.FOTO ESTUDI LA SEU

Creat:

Actualitzat:

S’esperava ser el substitut de Bernat Canut?

En un primer moment no entrava a les meues quinieles, però a mesura que va anar avançant la temporada, sabent que el Bernat no seguiria, i pels inputs que m’arribaven del club, vaig veure que podria arribar aquesta opció. Una vegada m’arriba la proposta no va ser un ràpid, sinó que va ser una decisió que vaig voler madurar molt. En principi, em decantava més pel no perquè no tenia cap pressa i amb la tasca que estava fent ja em sentia molt a gust, però valorant-ho tot, parlant amb el club, amb les jugadores i per tot el que m’arribava, al final vaig acceptar aquest repte tan gran.

Què el va fer dubtar al principi?

No m’ho havia plantejat ni m’havia preparat per arribar a aquest nivell. Soc un apassionat del bàsquet i em considero un home de club, però en aquell moment em va frenar d’inici. També veníem d’una temporada històrica i el fet de ser el relleu de el Bernat, per tot el que significa la seua figura per a la ciutat i per al club, em va fer pensar-m’ho bé.

Bernat Canut li ha donat algun consell?

Des del primer dia vam connectar molt, ha estat molt fàcil treballar i aprendre d’ell dia a dia. He parlat molt amb ell i en el seu moment em va donar aquesta tranquil·litat per afrontar la situació. En aquells moments en els quals tenia dubtes, ell em va donar aquesta empenta per fer el pas.

El club ha fet la mateixa aposta que en el seu dia va fer amb Bernat Canut, cosa que no sempre és fàcil.

La filosofia del club que vaig veure des del primer dia que vaig arribar és la d’apostar per la gent de la casa i jo, malgrat que només faci dos anys que hi soc, ja em considero del Sedis, on he passat per bastantes facetes en el poc temps que porto aquí i crec que conec molt bé la casa. La filosofia la tenen molt clara i si creuen que algú de la casa pot portar les regnes del Cadí, no dubten a apostar per això.

Nota més pressió per ser de la casa?

Més que per ser de la casa, per tota la gent que hi ha darrere i que no surt a la foto, però que treballa molt perquè en un lloc tan petit com la Seu hi pugui haver un equip professional d’aquest nivell. Sí que hi ha pressió, perquè és una responsabilitat que el Cadí pugui seguir competint a la Lliga Femenina l’any que ve.

Com serà el nou Cadí?

La nostra idea és començar de zero, encara que tenim la gran sort que el club ha treballat molt bé i ha pogut renovar set jugadores, que podríem dir que són vuit, ja que Geo [Bahí] torna i coneix molt bé la casa i com treballem. El que vam aconseguir l’any passat va ser històric, però d’això no viurem. Aprofitarem coses de la temporada passada, però del passat no es viu i hem de treballar per consolidar-nos com a grup, anar creixent i intentar oferir el millor joc possible perquè tothom s’identifiqui amb nosaltres. Hem de treballar i treballar perquè no ens puguem retreure que no ho hàgim donat tot.

Quins objectius es marca?

El que tenim clar és que l’objectiu del club és el mateix de fa un any, de fa dos, tres o quatre, i és que la temporada següent continuem competint a la Lliga Femenina. A partir d’aquí, entrar a la Copa de la Reina significaria que hem fet una molt bona primera volta, que som lluny de les posicions de descens i podem enfocar la segona volta amb una mica més de tranquil·litat i pensant a entrar en play-off, que ens asseguraria ser a Europa. Però vull remarcar que hem d’anar pas a pas sense marcar-nos molts objectius.

Veu factible igualar els èxits de la temporada passada?

El que es va aconseguir la temporada passada és molt complicat que es pugui igualar, gairebé impossible. No vull dir ni sí ni no, però tot la feina que començarem a fer des del primer dia ens portarà al que ens mereixem a la pista. Tant de bo puguem parlar d’aquí a uns mesos que l’hem igualat, però prefereixo ser caut i anar pas a pas. Res és impossible. No puc dir que ens vegem capacitats d’igualar-ho, però tampoc que no sigui possible.

Tornar a Europa és una il·lusió afegida, però també un esforç extra per compaginar dos competicions molt exigents. Creu que l’equip està preparat per aguantar la pressió?

Estem molt contents amb la plantilla que tenim, amb les set renovacions, la tornada de Bahí i les quatre jugadores que incorporem. Puc dir que, sense haver començat a treballar i només veient les peces que tenim, és un equip que creiem que està molt equilibrat, que té qualitat i físic, i crec que podrem oferir un bon bàsquet com hem fet aquests últims anys.

Una de les principals claus de l’èxit d’aquestes temporades ha estat l’efecte Palau.

El factor Palau és imprescindible i un factor important que moltes jugadores hagin decidit renovar, pel que han viscut al pavelló i a la ciutat, en què ens hem sentit molt avalades. Per a nosaltres és essencial.

tracking