Recórrer el Jussà en bici en 79 hores

“No és una activitat sana ni recomanable per al cos, però la felicitat i la plenitud emocional que et produeix el repte et proporciona salut”, acostuma a dir David Riba, un metge de família de Tremp de 49 anys i especialista en esports de llarga distància tant a peu com amb bicicleta, que ha tingut com a últim desafiament recórrer els 995 quilòmetres de carreteres asfaltades del Pallars Jussà amb els seus 22.000 metres de desnivell acumulat en setanta-nou hores. Va ser una idea que va madurar fa un any, després d’haver recorregut la comarca de nord a sud i d’est a oest en anteriors reptes. “Em vaig proposar traçar-me una ruta que unís totes les carreteres del Jussà i, de passada, posar en evidència l’estat de deteriorament en el qual es troben molts trams.

Trobes de sobte un apedaçament fatal, després un tros que està més o menys bé i de nou un altre tram mal apedaçat. Per exemple, els accessos a Mont-rebei són desastrosos i el mateix pot dir-se dels que van a Castell de Llordà o Castell de Mur. A França, on he anat molt amb bicicleta, o a Navarra, cuiden molt els accessos a paratges naturals o llocs turístics”, explica Riba, que ha participat, entre altres proves, en la París-Brest-París, de 1.200 quilòmetres, que se celebra a l’agost cada quatre anys.

“Res a veure amb la ruta que he fet ara perquè el desnivell acumulat que s’ha d’afrontar la fa molt dura”, precisa. Riba va començar fent proves de resistència corrent a peu, però des de fa uns sis anys es va passar a la bicicleta. Un dels seus reptes més curiosos el va portar a terme el 2019 i va ser el que es coneix com Everesting a l’ascendir vint vegades el port de Santa Engràcia (6,7 quilòmetres i 440 metres de desnivell positiu) i acumular en una sola sessió el desnivell positiu del cim més alt del planeta, l’Everest (8.848 metres).

Aleshores, com ara en el recorregut que ha fet pel Pallars Jussà, va estar acompanyat per amics que van voler ser al seu costat en el repte. “Quan ho vaig comentar a amics de seguida van voler acompanyar-me i això és el més reconfortant del repte. Hi va haver trams en els quals m’acompanyaven fins i tot de nit.

Si hagués hagut de fer tot el recorregut jo sol, hauria estat molt més dur”, comenta David Riba.En aquelles setanta-nou hores en què va completar els gairebé mil quilòmetres, a penes va fer petites aturades. “Menjava una mica, dormia un parell d’hores i seguia”, assegura aquest gran aficionat al ciclisme, que s’entrena entre deu i quinze hores a la setmana.