Lleida Esportiu: De l'infern a buscar l'ascens

El Lleida Esportiu estava abocat a la desaparició tot just iniciar-se l’any només una dècada després de la fallida del club antecessor, la UE Lleida, cosa que hauria tornat a deixar la ciutat sense el seu principal referent futbolístic. Amb els germans Albert i Jordi Esteve acumulant fronts judicials i després d’un escorcoll de la Guàrdia Civil a les oficines del Camp d’Esports el 5 d’octubre, que significava un punt de no-retorn, el dia 26 de gener s’anunciava el traspàs de la gestió de l’entitat. L’empresari gallec establert a Suïssa, Luis Ramón Pereira Barreiro, agafava les regnes que el mateix compte del club que estava en mans dels Esteve confirmava a través de les xarxes socials.

La salvació va arribar in extremis, just dos dies abans que se celebrés el ple de la Paeria en el qual es debatia l’expulsió del club del Camp d’Esports, una qüestió en la qual hi havia unanimitat en els grups municipals a votar a favor de la rescissió del conveni d’ús de l’estadi “per greus incompliments” basant-se en sengles informes tècnic i jurídic . Era una espècie de nova refundació del club, en la qual els nous gestors, amb Vicente Javaloyes al capdavant de la gerència i Cristóbal Fernández liderant la part esportiva, havien de partir de zero o, en molts casos, per sobre de les traves que a dia d’avui continuen posant els antics gestors, escaldats per no haver pogut donar l’últim pelotazo econòmic.

Pereira i el seu equip de treball van haver de fer front als deutes més immediats (amb Hisenda i Seguretat Social estan negociant), l’abandó que patia la plantilla i els treballadors del club, així com el futbol base, la deixadesa en el manteniment de la gespa del Camp d’Esports i de la resta d’instal·lacions, la falta de seguretat i de les mesures higienicosanitàries durant els partits, i el presumpte frau dels positius de Covid, sense que, a més, ningú de l’anterior gestió del club donés la cara, sinó a través de comunicats a les xarxes socials.

Mentre s’anaven resolent els temes extraesportius, en la part esportiva es van emprendre alguns fitxatges d’urgència, els més significatius els dels ucraïnesos Danilo Hontxaruk i Denis Svitiukha, aprofitant el termini especial que va donar la FIFA per fitxar futbolistes d’aquest país fins al 7 d’abril.Recuperada la il·lusió entre la massa social, l’equip va aconseguir disputar el play-off després de sortir victoriós d’un doble partit davant del Numància (el de Sòria estava ajornat des del gener pel cas dels Covid i va haver de lluitar el Lleida en els comitès de la Reial Federació Espanyola de Futbol per poder disputar-lo). Després, en la semifinal dels play-offs davant del Sestao, els de Gabri –veritable artífex de la gran temporada tenint en compte tots els problemes extraesportius– van caure eliminats malgrat acabar el partit 0-0 a la pròrroga

Al finalitzar la temporada Gabri va decidir no continuar, malgrat tenir contracte en vigor, i va arribar un nou tècnic: Pere Martí. El castellonenc s’estrena amb un primer equip després de llaurar-se una molt bona reputació dirigint el planter del Vila-real.La plantilla 2022-2023 manté 13 jugadors que van formar part de l’equip que va disputar el play-off.

Ramon Vila parteix ara amb una temporada d’experiència a la categoria i competirà a la porteria amb Iñaki Álvarez, de 24 anys, arribat des de la Penya Esportiva aquest estiu. El bloc defensiu és on hi ha més continuïtat des del passat cursa. La saga formada per Monterde (que a la pretemporada també ha estat extrem), Figueras, Gaixas i Nani –fixos el passat curs– continua a la plantilla, igual que Pladevall.

A ells, se sumarà l’experiència d’Òscar Rubio, que afrontarà, als seus 38 anys, la tercera etapa com a blau i serà una peça important al lateral dret i el centre de la defensa. A més, Pere Martí també ha donat oportunitats durant la pretemporada al jove Toni de la Fuente, que estarà en dinàmica del primer equip durant el curs. Al centre del camp, els noms que repeteixen són Toni Vicente, David López i Alejandro Mejía, que hauran de competir pels llocs de doble pivot amb Quadri –una de les sensacions de la pretemporada– i els suïssos Loris Metller i Joni De Oliveira. Els últims fitxatges de l’estiu, Juan Cruz Agüero i Javier Comeras, intentaran establir-se a les bandes del 4-4-2 que proposa el tècnic.

Tindran la competència de Denis Svitiukha, que va demostrar la seua gran qualitat partint de la banda dreta quan el van respectar les lesions, i també del jove Alejandro Yepes, que pot actuar d’extrem esquerre i fins i tot de lateral.Per a la doble punta d’atac l’equip blau tindrà fins a cinc peces diferents. Adrià de Mesa i Alpha Bagayoko es jugaran el lloc amb Gontxaruk, Thiaguinho i Chuli.

L’objectiu marcat no és cap altre que el de l’ascens a la Primera RFEF, malgrat que els problemes extraesportius continuen. El club, encara immers en traves administratives provocades pels antics gestors, va aconseguir inscriure’s in extremis en la categoria després de dipositar un aval de 300.000 euros que li van exigir l’RFEF.

Molts aspirants i dos privilegitats

Amb l’ambició d’aconseguir l’ascens a Primera RFEF, el Lleida es trobarà diversos rivals que tenen les mateixes aspiracions que el conjunt blau. Un altre equip que, per història i entitat, aspira a cotes més altes és l’Hèrcules. L’equip alacantí, que ja va assolir el play-off el passat curs, ha remodelat pràcticament tota la plantilla per intentar pujar de categoria, ara retornar al grup 3, després de jugar l’any passat al 5.

Penya Esportiva i Terol també intentaran repetir la gesta d’assolir la promoció d’ascens i, igual que el Lleida i l’Hèrcules, aspiren a la primera plaça, que dona l’ascens directe en un grup sense descendits de primera, amb l’única excepció del Badalona Futur.

L’equip entrenat per Oriol Alsina ha sorgit de la fusió del Badalona amb la UE Costa Brava, pels problemes econòmics d’aquesta última entitat. Encara que ha aconseguit conformar una plantilla de nivell, no parteix com a principal favorit per assolir la primera posició i deixa molt oberta la primera plaça.A aquest elenc d’aspirants també cal sumar els sempre imprevisibles equips filials. Aquest curs, el Lleida haurà de competir amb l’Espanyol B, el València Mestalla, el Deportivo Aragón i el Mallorca B.

El filial blanc-i-blau arriba després de ser tercer la passada campanya i disputar el play-off, malgrat que arranca el curs amb les seues millors peces en dinàmica del primer equip.A més, el Lleida buscarà revertir la seua mala dinàmica a les Balears –on el passat curs no va aconseguir puntuar–, visitant també CD Eivissa i Penya Esportiva. Per la seua part, Ebro, Terrassa i Prat repetiran del passat curs, mentre que Alzira, Atlètic Saguntí, Olot i Manresa seran nous rivals del conjunt blau.

Torna el play-off a doble partit després de tres cursos

Després de tres anys amb play-off a partit únic –un format que es va implementar per la pandèmia–, la Federació recupera el sistema de la promoció d’ascens a doble partit. Un total de vint equips (del segon al cinquè classificat de cada grup) disputaran la primera de les dos eliminatòries de la fase d’ascens, amb l’anada el 20 o 21 de maig i la tornada en set dies. La segona eliminatòria arrancarà el 4 o 5 de juny i els ascensos es decidiran el proper cap de setmana. Els encreuaments es definiran segons la classificació: els segons s’enfrontaran als cinquens i els tercers, als quarts.