Una arquera mexicana d'elit, a Lleida

Des de ben petita volia ser futbolista, després va fer ballet entre els 7 i els 18 anys, però va ser el tir amb arc quan va complir els 20 l’esport que va provar i, segons ella, “la va enamorar”. És María Fernanda Álvarez Bandala, una arquera mexicana de 28 anys que resideix a Lleida des del desembre del 2020 i que va estar a prop de ser olímpica en els Jocs de Rio 2016. L’esport d’alt rendiment se li va creuar en la vida a una edat a què molt pocs atletes comencen.

Tan sols dos anys després d’haver començat a practicar el tir amb arc, Mafer, com li agrada que li diguin, ja va entrar al Centre Nacional d’Alt Rendiment i Talents Esportius (CNAR) de Mèxic –una cosa semblant al CAR de Sant Cugat o la Residència Blume a Espanya–, on va arribar a ser una de les millors arqueres del país. “A Mèxic el tir amb arc és esport nacional i als centres educatius públics en fan classes gratuïtes. Així vaig començar jo quan vaig entrar a la universitat juntament amb el meu germà Derek, que també és arquer”, explica Mafer, que amb el Club Tir amb Arc Lleida ja ha aconseguit aquest any quedar campiona de Catalunya a l’aire lliure i segona a la Lliga Catalana.

En sala ha estat bronze en el Català i va acabar la dissetena en el d’Espanya. “M’agradaria poder entrenar-me més i cal tenir en compte que vaig deixar aparcat l’arc durant molt temps”, assenyala Mafer, que entre els seus estudis (és llicenciada en disseny de moda) i la maternitat que li va venir nouvinguda a Espanya, a Madrid el 2019, al costat del seu marit de mare catalana, no va poder seguir amb la seua progressió al més alt nivell. Quan encara vivia a Mèxic, on va col·leccionar títols, era una de les tres arqueres cridades a anar als Jocs de Rio, però per “qüestions burocràtiques” es va quedar fora de l’equip olímpic.

Quan pugui iniciarà el procés per obtenir la nacionalitat espanyola i li agradaria competir amb Espanya. Gràcies a un acord entre el seu club i la Paeria pot entrenar als matins al pavelló Juanjo Garra. “He d’aprofitar les hores que no exerceixo de mama”, conclou.