Márquez acaricia el podi

L’australià Jack Miller (Ducati) va aconseguir ahir la primera victòria de la temporada al guanyar el Gran Premi del Japó, en què Marc Márquez (Repsol Honda) va aconseguir una meritòria quarta plaça i el líder del mundial, el francès Fabio Quartararo (Yamaha), va acabar en una discreta vuitena posició, però va ratificar el seu liderat, ara amb 18 punts d’avantatge sobre l’italià Francesco Pecco Bagnaia (Ducati), i 25 sobre Aleix Espargaró (Aprilia), que no van puntuar. Aviat va saltar la notícia al tenir problemes tècnics Aleix a la volta d’escalfament que el van obligar a entrar al taller i sortir últim des del carrer de tallers, després de canviar de moto. Després d’apagar-se el semàfor, el sud-africà Brad Binder (KTM RC 16) va ser el primer líder, perseguit per Jorge Martín (Ducati) i el mateix Márquez.

El madrileny va passar instants després a l’acció per superar Binder i començar a tirar amb Miller enganxat a ells i una mica més enrere Miguel Oliveira (KTM), Márquez i Maverick Viñales (Aprilia), amb Aleix intentant per tots els mitjans enllaçar amb la cua del pilot principal.Al davant, Binder i Martín lluitaven per la primera plaça, amb Márquez sotjant. En tot just un parell de voltes, Miller s’unia a la festa i es llançava a la caça del madrileny, que començava a agafar uns metres de distància. Al darrere, Bastianini, que encara ningú el descarta en la lluita pel Mundial, posava en marxa la remuntada, passant de la quinzena plaça a situar-se a línia de Pecco.

Tot just uns revolts va necessitar Miller per doblegar el pilot del Pramac Racing i es va posar a estirar, polvoritzant amb un 1:45.336 un rècord que tenia Jorge Lorenzo des del 2014, un crono que encara va millorar (1:45.1) unes voltes després. Per la seua banda, Aleix intentava progressar, calcant els temps de Miguel Oliveira, que marxava tercer.Molts fronts oberts a mesura que avançaven les voltes. Pecco i Enea, dos aspirants al títol i de Ducati, s’embolicaven en un repàs d’avançaments per la desena plaça.

Guanyava aquesta batalla la Bèstia, que amb més ritme va posar una mica de terra pel mig i es llançava a enxampar Pol Espargaró, que rodava novè. Tots dos el passaven sense gaire esforços uns quants girs després, posant el focus a Quartararo. Paral·lelament, Marc Márquez rodava com un rellotge ben posicionat a la cinquena plaça i Miller seguia en mode martell, manant amb solidesa amb una diferència de 5.0 sobre Martín

El gal només va poder ser vuitè, però es va beneficiar de la caiguda de Bagnaia i del zero d’Aleix Espargaró

Quartararo, que arribava de fer un zero a l’Aragó, es mantenia en línia de Maverick, buscant superar una posició que li donés algun punt extra, aprofitant la lluita de Pecco i Enea, que encara no havien dit l’última paraula.

Les cares a Ducati eren un poema quan Bagnaia se la va jugar en un avançament en un punt complicat a cinc voltes del final. La batalla dels tres aspirants al títol es va agreujar en l’última volta, i va acabar amb Bagnaia a terra quan intentava ficar-li la moto a Fabio. Un nou cop d’efecte per al campionat.

Aleix era setzè, sense poder puntuar, per primera vegada en la temporada, mentre que Miller tancava la cursa perfecta i aconseguia l’onzena victòria del curs per a Ducati, tot un rècord per a la marca italiana. Binder i Martín completaven el podi i Marc Márquez, malgrat no poder defensar la seua posició de poleman, va superar Oliveira per acabar quart i sumar els primers punts després de la seua tornada al Mundial, mentre que Àlex entrava tretzè.

“Ha estat un cap de setmana molt productiu, millor de l’esperat”

El quart lloc va deixar molt satisfet Marc Márquez, que va poder completar la primera carrera en MotoGP des de la de Mugello, el 29 de maig.

“Estic molt content per com ha anat tot el gran premi. Al final hem estat capaços de fer una gran carrera. El més significatiu és que ha estat un cap de setmana molt productiu i, sobretot, millor del que esperàvem.

Ha estat una cursa molt important perquè és la primera que he pogut acabar des de l’operació, així que ha estat una bona manera de provar el braç. Està clar que m’hauria agradat acabar més amunt, però sent realistes, ha estat un gran resultat: he pogut mantenir el ritme i atacar en les últimes voltes”, va assenyalar. Va reconèixer que no va tenir dolor, “que és el punt més important per a mi”, va puntualitzar.