ESPORT INSTAL·LACIONS
La pujada de la factura energètica posa en perill les entitats esportives
Les entitats esportives amb instal·lacions pròpies pateixen els efectes d'una doble crisi, ja que després de l'etapa de la pandèmia ara han de suportar els efectes de l'escalada de les factures de la llum i el gas. Com a mínim, el que paguen enguany per aquests conceptes ha augmentat el doble respecte a abans de la pujada de preus.
Una vista del gimnàs del Sícoris amb l’aire condicionat, que dispara el consum elèctric.
La forta escalada dels preus de la llum i el gas ha fet que es disparin les alarmes en les entitats esportives amb instal·lacions pròpies, amenaçant els pressupostos i la seua viabilitat. Com a mínim l’increment del preu de l’energia aquest any és el doble del que es pagava el 2019.
Tal com explica Jordi Cassanya, gerent del Sícoris Club, “si el repte de l’estiu ha estat la despesa energètica per l’aire condicionat, ara de cara a l’hivern vindrà el repte del consum d’aigua calenta”. Aquests reptes tenen números. El club ubicat a la Bordeta ha passat de pagar abans de disparar-se els preus entre 13.000 i 15.000 euros el mes en llum als actuals 28.000.
I en gas ha passat el mateix: d’uns 5.000 euros mensuals fins a pràcticament 12.000. José Luis Solans, del CT Lleida, parla d’“una bufetada molt gran, malgrat que tenim una situació econòmica estable”. El 2019 pagaven de llum una mitjana mensual de 6.785 euros, l’any passat 6.815 i enguany la xifra ha arribat als 16.520 euros.
“No vull ni imaginar-me la situació dels clubs que tinguin piscina coberta”, es lamenta Solans.Josep Talavera, president del CN Lleida, respon ràpid a aquesta inquietud del seu homòleg. “Si abans necessitàvem uns 10.000 euros al mes per a l’aigua calenta de piscina i dutxes, ara són 50.000 euros. Què fem? Tanquem la piscina?”, es demana, i admet estar “molt preocupat”.
El CN Lleida té una piscina coberta en la qual es preparen tots els nadadors de competició i de l’escola. No endebades és una de les seues principals seccions i dona nom al club encara que també tingui fitnes, tenis, pàdel i gimnàstica rítmica. I és que no li costa el mateix a un club obrir una piscina cada dia de la setmana que un pavelló, una pista de tenis o un camp de futbol amb un subministrament energètic molt menor.En tots els casos, la despesa actual en energia que han de suportar els resulta tan perniciosa que els condiciona el pressupost.
Òscar Villaverde, president del CT Urgell, lamenta que “haurem de destinar algun patrocini per pagar factures en lloc d’invertir en millores. Prenent mesures i gastant menys llum, estem pagant més”.En el primer trimestre de l’any passat van pagar uns 32.000 euros de llum i aquest any la xifra s’ha disparat fins als més de 96.000 euros. I això que el CT Urgell va ser previsor en l’estalvi energètic amb la instal·lació de plaques fotovoltaiques (vegeu la pàgina 4).“Plou sobre mullat.
Estàvem recuperant les xifres d’abans de la pandèmia i ara ens arriba això”, es queixa Pep Castarlenas, director de l’Ekke, el gimnàs més gran de tota la província i l’entitat esportiva amb més abonats, uns 6.000 socis als quals cal afegir uns 600 més d’infantils i júniors. Encara que no volen donar xifres, els ha pujat el doble la factura de la llum i del gas perquè l’Ekke també té piscina coberta. “El problema rau en el gas.
Ens fa molta por l’arribada de l’hivern”, reconeix Castarlenas.Un altre tipus d’entitats esportives com el Pàdel Indoor Lleida han vist triplicada la seua factura. El propietari, Albert Gadea, diu que “feia temps que vèiem que el consum de llum era una cosa seriosa, però és que ara ha sortit de mare amb aquests preus. No pots deixar els clients a les fosques”.
Una vista del gimnàs del Sícoris amb l’aire condicionat, que dispara el consum elèctric.
Una vista del gimnàs del Sícoris amb l’aire condicionat, que dispara el consum elèctric.
