Final del malefici del Lleida Esportiu a les illes Balears

A la tercera va anar la vençuda per al Lleida Esportiu i per partida doble. Primer, perquè el gol de Comeras, que es va estrenar com a golejador, va servir per guanyar, per primera vegada en tres partits, lluny de casa. Però a més, amb la victòria d’ahir a Formentera, es va vèncer en un estadi on s’havia perdut les dos vegades que l’havien visitat els blaus.

I si utilitzem l’hemeroteca, per trobar l’última victòria a la Lliga en territori balear caldria remuntar-se fins al 3 d’abril del 2016. Després d’onze encontres, el Lleida va tornar a emportar-se els punts de les illes.El matx va començar amb un ensurt, en un tret que, per sort, va acabar en mans d’un Iñaki que, malgrat la tornada de Ramon a una convocatòria després de la sanció, va continuar sent l’amo del marc del Lleida.I el navarrès va respondre amb un altre partidàs. En els primers compassos del xoc les seues sortides van permetre avortar ocasions clares d’Ekiza o Górriz, dos dels perills dels balears, i va permetre que els seus companys s’anessin deixant anar amb el pas dels minuts.Tot això personalitzat en Javi Comeras, que en el minut 18 ja va avisar amb una diagonal des de la banda dreta del que estava per arribar.

En la primera ocasió, el seu xut amb l’esquerra, la seua cama menys hàbil, va sortir desviat, però en la segona no va perdonar.Quan corria la mitja hora de partit, Loris va recuperar una pilota que va cedir a Comeras, i com ja havia intentat abans, va vorejar la frontal i la va enganxar amb l’esquerra. Aquesta sí que va ser entre els tres pals i es va colar per sota d’un Óscar Santiago que no va impedir que el Lleida marxés al descans amb un avantatge mínim que acabaria sent definitiu.Chuli va avisar amb un tret llunyà en la primera jugada de la segona part, i el Formentera va voler reaccionar a base de centrades que acabaven a les mans d’Iñaki.El Lleida hauria pogut sentenciar un parell de vegades als peus de Joan Monterde. Primer, va conduir massa i quan va voler xutar tenia el porter massa a sobre mentre que, pocs minuts després, va driblar el porter i quan semblava que marcaria a plaer va dubtar tant que es va ennuvolar i la va acabar perdent.L’extrem va tornar a aparèixer en el 81, quan va forçar el penal que li va donar a De Mesa l’oportunitat de tornar a marcar en partit oficial 595 dies després.

El davanter va assumir la responsabilitat però el pal li va negar la possibilitat de treure’s un pes de sobre que dura un any i mig.En els minuts finals, tampoc va poder marcar Loris Mettler amb un xut ras que va desviar el porter local i el Lleida va saber patir per poder celebrar un triomf merescut i que convida a l’optimisme.En els últims dos partits el cabal ofensiu s’ha multiplicat i si els davanters comencen a entonar-se els de Pere Martí poden mirar cap amunt i no deixar de fer-ho en tota la temporada.