De cantant a entrenador

“Si no sentís que estic capacitat per ser aquí, no hi seria”, va comentar el tècnic lleidatà de l’Elx, Alberto Gallego, dilluns passat després del partit davant del Mallorca (1-1) en el qual va debutar com a entrenador del cuer de Primera divisió, al ser qüestionat per si es veu en condicions de seguir a l’equip per ajudar-lo a aconseguir la salvació. És el cinquè entrenador lleidatà que dirigeix un equip de la màxima categoria espanyola de futbol masculí després de Miquel Bertral (10 partits a l’Elx la temporada 1960-61), Antoni Torres (22 partits a l’Hèrcules entre les temporades 1984-85 i 1985-86), Juan Carlos Oliva (5 partits a l’Alabès la campanya 2005-2006) i Ramon Moya (9 partits a l’Espanyol el curs 2002-03). Gallego, que aquest estiu va fitxar pel filial de l’Elx, va agafar les regnes de la primera plantilla blanc-i-verda de forma sorprenent al ser destituït Francisco Rodríguez.

I no exagera quan diu que es veu capacitat per seguir. Les ha vist de tots els colors i gairebé sempre amb èxit. Va provar amb la cançó, en què va arribar a fer els seus primers passos al Festival de Benidorm, va ser finalista per representar RTVE a Eurovisió (2005) i va gravar discos, amb gires a l’Argentina incloses, amb el nom artístic d’Alberto Lanco o Lanco a seques, abreujant amb matisos el seu segon cognom: Lancuentra.

Però en la seua altra passió, el futbol, és on ha fet més carrera.Com a futbolista, Gallego (Lleida, 16-3-1974) es va formar al planter de la UE Lleida i l’Atlètic Segre, club en el qual el seu pare va ser president. Va jugar al Lleida B, Binèfar i Alcobendas. Quan va penjar definitivament el micròfon va continuar escurant els últims anys com a futbolista i entrenador, transició que va efectuar primer en el cadet de l’Atlètic Segre i després al Benavarri, a Preferent aragonesa, i l’EFAC Almacelles (2014-16).

El seu primer salt al buit li va arribar el 2016, quan el president del Rayo Vallecano, Martín Presa, li va encarregar que deixés la secretaria tècnica del club per fer-se càrrec de la franquícia que tenia el club madrileny a la NASL, la Lliga Nord-Americana de Futbol. Hi va estar quatre mesos, en la que considera “la meua experiència més dura”, però que va tenir un final feliç al convertir el seu equip en el primer que es classificava per als play-offs al títol en la seua primera temporada. L’experiència nord-americana va continuar com a segon entrenador al New York Cosmos, l’històric club on es va retirar Pelé als anys 70.

Després de la seua experiència als EUS, va entrenar el Pobla Mafumet a Tercera divisió (2018-19) i d’allà va tornar a l’estranger el 2020 per dirigir el Volos grec, acabat d’ascendir a la Primera divisió. Va tornar al futbol espanyol i les dos últimes temporades va aconseguir sengles ascensos a Segona RFEF amb el CD Eivissa i amb el Recreativo de Huelva, fins que aquest estiu va fitxar per l’Il·licità. Dilluns, en el partit Elx-Mallorca, es va donar una altra circumstància curiosa per al futbol lleidatà.

A més que l’Elx compta amb el davanter d’Alcarràs Pere Milla, tant Alberto Gallego com l’analista del Mallorca Adrián Castro van jugar al Borges Blanques, encara que en èpoques diferents.