Márquez setè després de perdre la sisena posició en l'últim sospir

L’italià Francesco "Pecco" Bagnaia (Ducati Desmosedici GP22) va fer el que havia de fer i va guanyar el Gran Premi de Malàisia de MotoGP en el circuit de Sepang, però el francès Fabio Quartararo (Yamaha YZR M 1) també va complir el seu objectiu i va postergar la consecució del títol mundial de 2022 fins el Gran Premi de la Comunitat Valenciana d’aquí a catorze dies.

"Els números" deien que una victòria de Bagnaia amb Quartararo fora del podi li donaven el títol mundial a l’italià, però el francès va saber reposar-se a la dotzena posició que va ocupar en la formació de sortida per acabar en el podi i amb això "amargar la victòria" del seu oponent.

Mentrestant, el tercer en discòrdia, l’espanyol Aleix Espargaró (Aprilia RS-GP), res no va poder fer en una cursa en la qual mai no va estar al nivell dels seus rivals i en la que en l’últim gir encara va tenir una "topada" amb l’italià Franco Morbidelli (Yamaha YZR M 1), que literalment va colpejar la seua moto per superar-lo i perdre una altra posició, al final onzè.

Bagnaia té ara 258 punts, pels 235 de Quartararo, 23 punts d’avantatge que obren molt més les opcions de l’italià davant el francès per a l’última cursa de la temporada.

Ningú no va sorprendre Jorge Martín a la sortida, però sí va ser una sorpresa veure l’italià "Pecco" Bagnaia recuperar des de la novena plaça, tercera línia de la formació de sortida, fins la segona en la corba de final de recta, en la qual es va colar per dins superant molts dels seus rivals, entre ells al propi Marc Márquez (Repsol Honda RC 213 V), que intentava fer el mateix amb l’italià Enea Bastianini (Ducati Desmosedici GP21).

Com Bagnaia, el francès Fabio Quartararo (Yamaha YZR M 1) va recuperar també set posicions en la primera volta, que va completar a la cinquena plaça, mentre que el tercer dels aspirants al títol, l’espanyol Aleix Espargaró (Aprilia RS-GP), va passar de l’onzena plaça a la novena.

El ritme que va imposar Jorge Martín va resultar brutal, igual com en la seua classificació oficial, en la qual va batre el rècord absolut del circuit, deixant una mica més enrere Bagnaia perquè es barallés amb Bastianini i Márquez, mentre Quartararo intentava enllaçar-hi des d’una mica més enrere, en un grup en el qual també hi havia el seu company d’equip, l’italià Franco Morbidelli (Yamaha YZR M 1), sancionat amb dos "voltes llargues" per molestar els seus rivals durant els entrenaments.

Amb Martín destacant-se a poc a poc de Bagnaia i Bastianini, l’interès es va centrar llavors en la baralla per darrere d’ells i en la que el pilot de Repsol Honda no va poder resistir massa els atacs de Quartararo, tot i que encara hi havia moltes sorpreses per davant, doncs l’espanyol va caure en la sisena volta quan ja comptava amb un avantatge considerable.

Així, d’aquesta forma, "Pecco" Bagnaia "es va trobar" amb el lideratge de la cursa, seguit per Bastianini i amb Fabio Quartararo en la tercera posició, encara amb tretze voltes per davant.

Després d’ells, a més d’un segon i mig, anava un grup encapçalat per Marc Márquez en el qual es trobava l’italià Marco Bezzecchi (Ducati Desmosedici GP22), els espanyols Joan Mir (Suzuki GSX RR) i Alex Rins (Suzuki GSX RR) i el sud-africà Brad Binder (KTM RC 16).

Bezzecchi va aconseguir superar Marc Márquez, el mateix que alguna tornada més tard Joan Mir, sense que el pilot de Repsol Honda pogués fer res per evitar-ho en cap dels dos casos.

I quan tot semblava presagiar que Bastianini es convertiria en el "fidel escuder" de Bagnaia fins la baixada de la bandera de quadres, va saltar la sorpresa en superar el pupil de l’equip Gresini al líder del mundial en la corba|revolt quatre de l’onzena volta, sense que aquest intentés en cap moment tornar l’avançament per no arriscar-se a una caiguda que comprometés la seua posició en el campionat.

Però per darrere, Fabio Quartararo estava rodant gairebé sis dècimes de segon més ràpid i poc a poc s’atansava al duo de cap, tot i que encara a més de dos segons de distància i "empès" des d’enrere per l’arribada de Marco Bezzecchi.

Al capdavant es van formar dos duos, Bastianini i Bagnaia, i Quartararo i Bezzecchi, mentre als tallers de Ducati van començar a veure’s moviments ja que una victòria de Bagnaia amb un quart posat de Quartararo, superat per Bezzecchi, li donava matemàticament el títol a l’italià.

Els nervis estaven a flor de pell i l’enginyer en cap del fabricant de Borgo Panigale, Luigi Dall’Igna, es va aixecar del seu seient, potser amb la intenció de donar ordres d’equip, encara que en pista Bagnaia havia recuperat la primera posició mentre Quartararo es defensava amb èxit dels atacs de Bezzecchi i era ja a 1,6 segons del cap de cursa a falta de sis voltes.

Res no va canviar fins el final, Bagnaia es va adjudicar la seua setena victòria de la temporada per davant de Bastianini, mentre que Quartararo va aconseguir retardar la consecució del títol per part de l’italià fins el Gran Premi de la Comunitat Valenciana, d’aquí a catorze dies en el circuit "Ricardo Tormo" de Cheste.

Alex Rins (Suzuki GSX RR) es va consolidar en la cinquena posició, per davant de l’australià Jack Miller (Ducati Desmosedici GP22), que en l’últim gir va superar a un Marc Márquez que no va poder fer molt més d'allò que va fer, com ja va avisar dissabte després de la classificació oficial, amb el seu Repsol Honda RC 213 V, i amb Aleix Espargaró onzè, Pol Espargaró (Repsol Honda RC 213 V), catorzè, davant de Raúl Fernández (KTM RC 16), Maverick Viñales (Aprilia RS-GP), Alex Márquez (Honda RC 213 V), l’australià Remy Gardner (KTM RC 16) i Joan Mir (Suzuki GSX RR), que encara que va patir una caiguda va recuperar la seua moto per travessar la línia de meta.