Tramiten el permís d'obres per reformar el velòdrom del Camp d'Esports de Lleida

L’anhelada reforma i rehabilitació del velòdrom del Camp d’Esports de Lleida sembla haver entrat, ara sí definitivament, en la recta final per començar a executar-se. El Club Ciclista Terres de Lleida, al qual la Paeria va cedir l’ús i explotació del recinte esportiu, ja ha tramitat la sol·licitud del permís d’obres i, una vegada obtingui l’autorització municipal, començaran els treballs en els propers dies o setmanes. Les obres més immediates seran les de la tanca perimetral per continuar amb els vestidors i el magatzem que estaran com actualment als baixos del Camp d’Esports, i culminaran amb la col·locació de la resina a la superfície de la pista.

Més concretament, els treballs es basen a aplicar un sistema multicapa de resines per igualar la superfície de la pista que permeti que la pràctica esportiva sigui la més idònia. Abans d’aplicar el tractament està previst que es reparin els desperfectes existents al paviment per rebre aquest tractament superficial. Velòdroms com el de Tortosa o el de Mataró compten amb aquest tipus de superfície que es pretén col·locar a la pista lleidatana.

L’operació, que s’ha gestat a tres bandes entre Paeria, CC Terres de Lleida i Ekke, espera la firma entre aquestes dos últimes entitats perquè el gimnàs aporti 100.000 euros perquè es duguin a terme aquestes reparacions que necessita la instal·lació, a canvi d’utilitzar com a zona d’aparcament per als socis el terreny que envolta al velòdrom. A partir que s’acabin les millores, només disposaran de clau d’accés el club perquè s’hi puguin entrenar la seua trentena de ciclistes i l’Ekke perquè hi aparquin els seus abonats.

D’aquesta manera, culminarà una antiga reivindicació del club, que ha denunciat infinitat de vegades els últims anys el lamentable estat d’un recinte caduc i esquerdat, on creixen herbes i on es practiquen sovint botellons. Des de la inauguració, l’1 de gener del 1919, el velòdrom ha viscut tres remodelacions. La primera als anys 80 per poder acollir un Campionat d’Espanya de pista, una segona als noranta per a una altra activitat i, finalment, una tercera el 2004 després dels dos bronzes olímpics de Sergi Escobar.