Lleida contra Alabès i l'atemptat terrorista que no va ser

El partit de Copa del Rei que enfrontarà el Lleida Esportiu contra l'Alabès el proper cap de setmana del 12 i 13 de novembre, en la primera eliminatòria de la competició, té un rerefons històric que avui l’Audiència Nacional ha posat de nou damunt de la taula. I quina relació té un partit de Copa del Rei entre Lleida i Alabès i l’Audiència Nacional? Doncs un atemptat fallit de la banda terrorista ETA a Mendizorroza, precisament el dia que el Lleida visitava l'equip blau i blanc. D'això en fa més de 37 anys, l'any 1985. El cotxe bomba havia d'explotar just en iniciar-se el partit, però no ho va fer. Si no, probablement la Unió Esportiva Lleida estaria lligada amb una altra jornada negra del terrorisme a Espanya perquè, tal i com explicava el Govern Civil d’Àlaba en una nota, si hagués esclatat "s’hauria produït una massacre".

Aquest fet històric el recordem perquè precisament avui l’Audiència Nacional de Madrid ha condemnat a l’exlíder d’ETA, Soledad Iparraguirre, Anboto, a 425 anys de presó per aquest intent frustrat d’atemptat amb cotxe bomba a l’estadi de l’Alabès de Vitòria, el maig del 85. Aquell dia, 19 de maig, ETA va segrestar un ciutadà al qual li van robar el cotxe i al vehicle, que van abandonar al pàrquing de Mendizorroza, hi van col·locar un artefacte explosiu amb 25 quilos de goma-2 i cent de metralla, que havia d’esclatar en els instants previs del partit amb l’estadi ple d’espectadors. Al final, la Policia la va desactivar ajudant-se d’un robot i va efectuar una explosió controlada en un contenidor a la qual van assistir en primera fila els jugadors del Lleida. El que va ser un avorrit empat de darrer partit de temporada entre dos equips sense cap aspiració hauria pogut ser una massacre.

El periodista Xavier Madrona ho recordava a SEGRE anys després, parlant amb protagonistes d'aquella jornada, com Lluís Elcacho, autor precisament del gol del Lleida “Ens van informar del que passava tot just trepitjar la gespa tot just arribar a l’estadi abans de canviar-nos al vestidor. Hi va haver certa tensió perquè el tema d’ETA estava molt a flor de pell en aquells anys, però al final afortunadament tot va quedar a una anècdota i em quedo amb el record que va ser un partit molt bo. Quan van fer explotar l’artefacte, nosaltres érem a l’altra part del pàrquing que estava acordonada per la Policia. Recordo que en aquells anys sempre que viatjaves al País Basc, primer amb el Lleida i després amb l’Oviedo, palpaves que hi havia més controls policials i molta més seguretat que en altres llocs”, deia a SEGRE.

Anboto, condemnada a 425 anys de presó

Soledad Iparraguirre, Anboto, exlíder d’ETA, ha sigut condemnada aquest dilluns per l’Audiència Nacional a 425 anys de presó per l’intent frustrat amb cotxe bomba, després que el tribunal repetís el judici en apreciar “un greu error” en la valoració de la prova. Anboto va ser absolta per aquests fets el març de l’any passat, en una sentència que va comptar amb un vot particular discrepant d'un magistrat i que va acabar sent anul·lada pel Suprem, que va ordenar repetir el judici per un tribunal format per magistrats diferents.

La raó va ser que, segons va constatar el Suprem, el tribunal que va jutjar Anboto per primera vegada va ometre "amb una argumentació no racional" la valoració d'una prova dactiloscòpica que "pel fiscal, amb fonament objectiu, tenia un alt valor". D'aquesta manera, l'exdirigent de la banda terrorista, que va posar la veu amb Josu Urrutikoetxea, Josu Ternera, del comunicat que va anunciar la dissolució d'ETA el 2018, va tornar a seure a la banqueta per aquest atemptat al setembre i va negar que participés a l'acció terrorista perquè aleshores, va dir, no pertanyia al comando Araba.

Després del segon judici, l'Audiència Nacional ha considerat Anboto responsable de vint delictes d'assassinat en grau de temptativa, un altre de temptativa d'atemptat contra agents de l'autoritat i un d'estralls per aquest atemptat amb cotxe bomba instal·lat als voltants del poliesportiu Mendizorroza de Vitòria, abans del partit de futbol entre l'Alabès i el Lleida, que no va arribar a explosionar en ser desactivat pels TEDAX.

El tribunal condemna l'acusada, de 61 anys, a 425 anys de presó, si bé el temps màxim de compliment, d'acord amb el Codi penal aplicable, no pot excedir els 30 anys. La Sala considera acreditat que Iparraguirre va conduir el 19 de maig de 1985 "el vehicle al maleter del qual s'havia instal·lat un artefacte explosiu que va ser deixat aparcat a l'esplanada" del poliesportiu, a prop d'on solien estar aparcats els vehicles policials els dies d'esdeveniments esportius, "deixant orientada la càrrega cap a les taquilles". Respecte a l'informe que no va ser tingut en compte en el primer judici, el tribunal explica que es tracta de cinc empremtes que van ser arxivades com a anònimes i que es van acarar amb les indubtables d'Iparraguirre.

La sentència, que pot ser recorreguda, atorga plena eficàcia probatòria a l'informe, que ha estat sotmès a contradicció en el judici i els resultats del qual són concloents: “hi ha quatre empremtes de Soledad Iparraguirre al volant del cotxe que estava carregat amb l'explosiu. aquesta manera hi ha prova directa que María Soledad Iparraguirre va estar físicament present a l'interior del vehicle, i que va agafar el volant amb quatre dels dits”.

Per dictar la nova sentència el tribunal també ha comptat amb el testimoni de col·laboradors del comando Araba que van identificar Anboto com a membre del comando el 1985.

L'equip entrenat per Roberto Álvarez, i que jugava a Segona B, va presentar aquest onze: Amigó, Alió, Oliva, Beraza, Lecumberri, Azkargorta, Pizo Gómez, Rubio, Palau, Elcacho i Serna. A la segona part va entrar Filgueira per Palau. L'atemptat fallit va fer endarrerir una hora el partit. Aquell any el Lleida va guanyar al Barça 3-1 al Camp d'Esports en partit de Copa del Rei, i va perdre la tornada 6-0.