Una balaguerina cursa dos carreres als EUA i ha batut un rècord a la piscina de la universitat

“Aquí als Estats Units et donen més facilitats per compaginar estudis amb l’esport d’alt rendiment i per això vaig venir, però els primers mesos van ser durs, sobretot per l’idioma.” La nadadora del CEN Balaguer, Aurembiaix Pifarré Planes (Balaguer, 4-9-2003), va decidir creuar el bassal l’estiu de l’any passat, com abans han fet altres esportistes lleidatans, per prosseguir la seua trajectòria acadèmica i esportiva en una universitat nord-americana i el doble repte l’està superant amb escreix a la Saint Francis University, el centre on estudia que està ubicat a la població de Loretto, estat de Pennsilvània. Està a segon curs i durant quatre estudiarà dos carreres, Computer Science, l’equivalent aquí a Informàtica o Enginyeria de Sistemes, i Matemàtiques. A més, competeix amb l’equip de la universitat a la Primera divisió, la més alta, de la Lliga universitària (NCAA).

Només li va costar un trimestre començar a deixar empremta. El curs passat va batre el rècord de la piscina de la universitat a la prova de les 500 iardes, l’equivalent nord-americà als 400 metres lliure. El seu temps (5:06.42) i el seu nom ja figuren en un gran plafó que hi ha col·locat al mateix recinte al costat de totes les plusmarques en les diferents distàncies que s’han aconseguit a l’esmentada piscina, la Natatorium Pool.

Així mateix, Aurem, com li han abreujat el nom a la universitat, va guanyar medalla al ser tercera a la final de conferència amb el relleu 4x200 iardes i finalista individual en dos proves més, a banda de ser elegida la millor rookie de la conferència després que fos designada durant el curs millor nadadora de la setmana i integrant de l’equip de la setmana. “Encara ha començat millor aquest curs”, diu el David, el seu pare, que és entrenador del CEN Balaguer. I és que a l’octubre va ser elegida nadadora de la setmana després de guanyar les proves de 500 i 1.000 iardes.

S’entrenen de dilluns a dissabte i els adapten les sessions als horaris de les aules.“Vaig tenir diverses propostes en el seu dia, però aquesta de la Saint Francis va ser la que més em va convèncer. No perquè l’equip competeixi a Primera divisió, ja que hauria preferit un de Segona per no pressionar-me. Ho vaig fer perquè acadèmicament és de les millors.

Fa quatre anys va ser elegida la millor dels EUA”, explica la balaguerina. L’exigència acadèmica nord-americana, que no permet competir els alumnes si no aproven i, de vegades, fins i tot demanant una nota alta, no ha estat obstacle tampoc per a la lleidatana, que va treure matrícula d’honor el curs passat.I això que aconseguir estudiar en una universitat nord-americana gràcies a una beca no és gens fàcil. Tots els tràmits es fan a través d’agències especialitzades, com ha estat el cas d’Aurembiaix.

A més, va haver de superar el SAT, un examen de comprensió escrita i matemàtica en anglès, equivalent a l’examen de selectivitat a Espanya. I també el TOEFL, un examen d’anglès per a estudiants de parla no anglesa.

Entre competicions, va visitar Nova York i les cascades del Niàgara

“Tot just teníem temps lliure, però com que vam arribar un dia abans al lloc on competíem, vaig poder visitar Nova York i les cascades del Niàgara”, explica Aurembiaix. El que pitjor porta és el menjar. “Hi ha dos cafeteries a la universitat i a la que pots menjar amanides no hi ha oli d’oliva i, en canvi, tot són salses. En això els portem molt avantatge”, assegura. Ha fet bones amistats. La seua companya d’habitació, McKenzie Watt, serà uns dies amb ella aquest Nadal a Balaguer.