Roser Serret, amb discapacitat auditiva, s'ha proclamat campiona d'Espanya

La sordesa o pèrdua auditiva no impedeix practicar esport, però sí que provoca una necessitat especial de comunicació, ja que aquestes persones no poden ser guiades pel so. És el cas de Roser Serret Puig, una tenista de Mollerussa que demà complirà 29 anys i que ha estat aquest any campiona d’Espanya per a sords i subcampiona de la Copa d’Espanya, malgrat tenir una discapacitat auditiva bilateral profunda des que va nàixer, encara que no l’hi van diagnosticar fins que havia complert dos anys. Des d’aleshores fins fa un parell d’anys va portar audiòfons a les dos orelles, però durant la pandèmia es va veure afectada per l’ús de les mascaretes, ja que va deixar de tenir accés a la lectura labial, que és un dels principals recursos que té una persona sorda per comunicar-se amb la societat.

“Davant d’aquesta situació, vaig decidir passar pel quiròfan perquè em col·loquessin un implant coclear en una de les orelles. Va ser una decisió difícil, però una de les millors que he pres a la vida, ja que gràcies a aquest implant, puc sentir al nivell de la parla, he descobert sons nous i he guanyat molta llibertat en el dia a dia”, explica Roser Serret, que durant uns anys va deixar el tenis quan va anar a Barcelona per cursar un grau en Química i un màster en Química analítica.La discapacitat auditiva no només no li ha impedit fer esport –a més de jugar a tenis, practica el running, fa rutes amb bicicleta, senderisme, natació i esquí–, sinó que també ha estudiat música i toca el piano. Malgrat que ha guanyat en qualitat de vida amb l’implant coclear, el seu primer contacte amb la competició el desembre del 2021 quan va assistir a una concentració de la Federació Espanyola d’Esports per a Sords (FEDS), la va fer topar de cara amb la realitat.

Va ser la primera vegada que jugava sense els aparells, ja que és una de les principals normes perquè tots els esportistes sords competeixin en igualtat de condicions, és a dir, en silenci. “El fet de jugar sense sentir cap so et fa buscar altres recursos. Els jugadors sords hem d’augmentar la concentració visual i evitar la temptació de desviar la mirada cap a l’entorn per compensar el fet que no sents el bot de la pilota ni el vent ni els moviments dels peus a la pista ni el colpejament amb la raqueta.

També ens aferrem al tacte, és a dir, a la vibració de la raqueta en cada jugada. De fet, la primera vegada que vaig jugar en silenci, em va sorprendre el fet que vaig notar la vibració de les cordes de la raqueta amb més intensitat”, recorda en aquest sentit la Roser.El principal obstacle que s’ha trobat dins de la competició és que hi ha poques dones a la seua categoria, la femenina absoluta. “A nivell de Lleida no es disputen competicions per falta de jugadores i sempre he hagut de desplaçar-me a Barcelona.

I si entrem dins del col·lectiu de sords, a la Federació Esportiva de Sords de Catalunya (FESC) no hi ha cap altra tenista catalana sorda federada”, lamenta la lleidatana. Roser Serret, al marge dels seus incipients èxits esportius, considera que el tenis l’ha ajudat a “créixer com a persona i a confiar més en mi. Cada entrenament o partit és un desafiament personal, la qual cosa fa que adquireixis un afany de superació que de cap altra manera potser no aconseguiries”, conclou

El CT Mollerussa s’afilia a les federacions de sords i ja és inclusiu

El Club Tennis Mollerussa, on Roser Serret va començar de nena a fer les primeres raquetades durant les estades d’estiu del club, ha apostat decididament per ella i per l’esport inclusiu.

El mes de setembre passat, el club va comunicar a la jugadora que en els pròxims campionats competiria representant l’entitat i, per fer-ho, es va afiliar a les federacions catalana i espanyola d’esports per a sords. De fet, a finals d’octubre ja va disputar a Sevilla la Copa d’Espanya en representació del club del Pla d’Urgell, en què va aconseguir arribar a la final i quedar subcampiona.“Aquesta aposta del club per la inclusió és un punt clau en tot aquest procés que estic experimentant. També vull destacar els cinc entrenadors que he tingut al llarg de la meua trajectòria com són Dolors Folguera, Antonio Pifarré, Javi Espinosa, Aureli Cortada i Toni Biosca”, va assenyalar Serret.Amb Biosca ha començat la nova temporada amb l’objectiu de millorar el joc i guanyar confiança de cara als pròxims compromisos, com són revalidar el títol de campiona d’Espanya i competir a nivell europeu amb el repte de classificar-se per als pròxims Deaflympics, que tindran lloc a Tòquio el 2025.

Els Deaflympics, anteriorment anomenats Jocs Mundials per a Sords i Jocs Internacionals per a Sords, es porten a terme cada quatre anys i són l’esdeveniment multiesportiu de més antiguitat després dels Jocs Olímpics moderns, ja que el primer campionat es va celebrar a París el 1924.Roser Serret explica que encara hi ha molt camí per recórrer per als esportistes sords. “A la Federació Catalana de Tenis hi ha la Fundació del Tennis Català, que ha posat en marxa set projectes que promouen la inclusió, però falta el de la discapacitat auditiva”, lamenta.