Senegal - Països Baixos (0-2): De Jong s'inventa una victòria

Entre la nul·litat per la qual es va moure Països Baixos durant 83 minuts, va sorgir Frenkie de Jong per inventar-se un passi perfecte, reblat pel cap de Cody Gakpo, i crear una victòria crucial del no-res per a la selecció 'oranje', que va dissimular els dubtes amb un premi segurament excessiu, amb tres punts que el posen a l’altura del que s’esperava del seu debut, moltíssim més productiu en el resultat que en el joc, amb el 0-2 de Davy Klaasen ja a última hora

Perquè el triomf no va ser una qüestió única del passador i dels dos golejadors, sinó també del porter per qui va apostar Louis Van Gaal per a la titularitat, Andries Noppert, crucial abans, en dos parades, per sostenir el 0-0; i crucial després, amb una altra intervenció, per aguantar l’1-0 amb el qual assoleix a l’Equador a la primera plaça del grup A i amb el qual fa un pas endavant visible, perquè al seu calendari encara està enfrontar-se a la feble selecció qatariana.

Un cop per al Senegal, que no és només Sadio Mané. Si algú havia fet mèrits abans per marcar un gol havia estat ella. Tampoc sense ostentacions. La campiona de l’Àfrica va assumir la pèrdua del seu futbolista més determinant, fora de la competició més atractiva del planeta per una lesió al peroné, amb enteresa, sense atendre excuses, agosarada i valent per abordar els Països Baixos amb la pressió com a emblema. Llançat a dalt per contrarestar la superioritat tècnica del seu adversari, per transmetre al món que la baixa del seu millor jugador no és definitiva, però sí transcendent. Sense ell, li falta molt talent i desbordament.

Al so dels tambors dels seus aficionats, que ressonaven en un estadi que va guanyar en seguidors quan es va atansar l’hora de l’inici, sense aproximar-se al ple, el Senegal va mirar de cara al partit. Ni es va replegar ni s’ho va plantejar. Contraatac a contraatac, atac a atac, mai no va especular gens sobre el terreny de joc, encara que la diferència de qualitat entre un i un altre fos evident.

Al Senegal se li va percebre quan va abordar el més complex del futbol, quan assoleixes la vora de l’àrea, els últims metres, quan sorgeix la passada, el dríbling o el xut decisiu o el no-res, la irrellevància: com li va passar al conjunt africà quan va temptar la porteria contrari, quan va aprofundir per banda, quan va comprovar l’exigència del Mundial per crear ocasions, quan va sentir de forma nítida que no és el mateix sense Sadio Mané.

Cert que Van Dijk, un altre capità sense el braçalet arc de Sant Martí 'OneLove' (encara que la seua idea era lluir-lo dies abans), després de l’amenaça de targeta groga immediata de la FIFA, es va creuar segurament salvador amb la seua testa per repel·lir l’intencionat cop amb la dreta d’Ismaila Sarr, o que Nathan Aké ho va fer després, tant com que cada vegada que Països Baixos va proposar alguna cosa de mig camp cap endavant, quan va dotar de velocitat a la seua transició, va jugar al primer toc, va detectar les dificultats defensives del Senegal, al tall del caos per moments.

L’hauria rebut de no ser per l’embolic en què Frenkie de Jong, el talent del mig camp 'oranje', es va ficar ell mateix en un contraatac que el va habilitar sol davant d’Edouard Mendy. Al dubte del primer control el va sumir en un laberint del qual no va trobar cap sortida. Un dríbling primer, una de perduda de pilota després i una ocasió malgastada, quan el grup dirigit per Van Gaal sentia l’aclaparament del seu contrincant, encara que fos incapaç d’esbrinar com fer més mal a l’estructura neerlandesa, tret d’instants puntuals: el rematada de Boulaye Dia o el xut de Gana Gueye a què es va estirar Noppert ja en el segon temps.

Mal senyal per al Senegal. També per als Països Baixos, perquè va descobrir massa vies cap a la seua porteria quan va patir el contraatac. No ho va aprofitar el seu adversari d’aquest dilluns, però, així que avancin les rondes, si ho fa, hi ha rivals que no perdonen. Ho ha de tenir en compte Van Gaal si vol tornar la selecció al seu lloc natural, a fases altes de la competència. A les finals de 1974, 1978 o 2010. O a les semifinals de 2014 i 1998.

Perquè l’'oranje' tampoc no va superar la prova, per més que va aconseguir el triomf. Ni en defensa ni molt menys en atac o en el seu mig camp. De tornada a un Mundial després de la seua absència a Rússia 2018, s’esperava més d’un equip que jugarà la fase final de la Lliga de Nacions, ha estat invencible en els seus últims 16 partits des que va reprendre el comandament Van Gaal, es presentava en el torneig després de vèncer cinc dels seus sis duels més recents (són sis victòries en set xocs amb l’1-0 d’aquest debut) i es postula a si mateixa com a aspirant.

Per adjudicar-se aquesta condició basta amb atribuir-la-hi un mateix, però per merèixer-la cal demostrar-ho sobre el terreny de joc, no simplement al marcador. I el conjunt neerlandès no ho va fer sobre la gespa. Sí en el marcador, perquè la diferència va estar en el talent de Frenkie de Jong, el futbolista diferencial del triomf davant el Senegal, la peça sobre la qual ha de circular l’equip neerlandès per aspirar a tot el que vol.

Perquè ni tan sols l’entrada de Memphis Depay no havia alterat la nota neerlandesa. Suplent d’inici, perquè no està al cent per cent, Van Gaal va recórrer a ell per a l’última mitja hora, conscient del valor ofensiu que té per al seu equip, en la recerca de molt més del que havia ofert fins ara el seu conjunt, limitat a algun testarazo de Van Dijk i a un 0-0 fins que Frenkie de Jong es va inventar una victòria del no-res, consolidada al contraatac amb el 0-2 de Klaasen al caire del minut 100.