Vergonya de la campiona França davant d'una Tunísia a la qual no li ha servit la victòria (1-0)

Una França plena de suplents va firmar en l’últim duel de la fase de grups del Mundial de Qatar una trista actuació davant de Tunísia, que va acabar aconseguint la primera victòria de la seua història contra l’antiga metròpoli, però no en va tenir prou per avançar a vuitens de final per primera vegada. Encara que en el 98 Antoine Griezmann va aconseguir un gol que durant diversos minuts va pujar al marcador, l’àrbitre va retardar el final del partit per verificar-ho en el VAR i acabar anul·lant-lo, la qual cosa condemnava França a firmar la seua primera derrota en un Mundial des del Brasil 2014.

La selecció nord-africana es va acontentar del triomf, més celebrat a les grades que en la gespa, perquè la victòria d’Austràlia contra Dinamarca en l’altre duel del grup els priva del son que allotjaven, pendent d’un miracle que només es va produir a mitges. La campiona del món va donar descans a la majoria dels jugadors que havien amarrat la classificació i gairebé el primer lloc i l’experiment es va saldar amb una derrota que trenca una ratxa de sis en els Mundials i que deixarà ferides en el grup.

Si Didier Deschamps volia presumir de banqueta, es va adonar que haurà d’afrontar el Mundial amb menys marge de maniobra del qual pensava, la qual cosa l’aboca a buscar la renovació del títol amb la columna vertebral que va vèncer Austràlia i Dinamarca. La unitat B no va tenir ni joc, ni caràcter, en un estadi omplert de tunisians que van xiular la Marsellesa i van esbroncar Mbappé, sense que tant afront esperonés el seu  orgull.Només va millorar quan després del gol tunisià Deschamps va donar entrada a les seues estrelles, però ja sense temps per evitar la primera derrota de França en un Mundial des dels quarts de final de 2014 contra Alemanya.

França va sortir amb nou canvis respecte a l’últim duel, cinc debutants en un Mundial, només dos supervivents del triomf de 2018 al terreny de joc, mentre a la banqueta assistien les seues estrelles plàcides al duel, començant per Kylian Mbappé, que xarrava somrient amb Marcus Thuram. El jove davanter, que se les prometia felices en aquest joc de canvis, es va sentir indisposat i va deixar el seu lloc a Randal Kolo Muani, un jugador que fa tot just dos setmanes era al Japó, resignat a veure el Mundial per la tele, quan va ser cridat per Deschamps per substituir Christophe Nkunku.

La selecció dels perruquers, com es coneix a França a la unitat B, va mancar de totes les virtuts mostrades pels titulars en els dos primers partits del Mundial. Sense la solidesa ni el control del joc dels pilars, els postulants es van veure arrossegats per una Tunísia decidida a, per fi, derrotar a la seua antiga metròpoli, una cosa que no havia aconseguit en els quatre duels anteriors.

Semblava possible davant del desconcert dels suplents francesos i l’ímpetu dels tunisians, però amb prou feines van aguantar l’envit els gals, que es van salvar per poc, el mil·límetre que va marcar el fora de joc que va permetre anul·lar als 8 minuts un gol a Ghandri. A punt de complir els 38, Mandanda, que es va convertir en el futbolista més veterà en jugar amb França i que ocupava el lloc d’Hugo Lloris, que haurà d’esperar per ser el francès amb més partits internacionals, sentia a les seues orelles el soroll de les bales.

Però Tunísia es va anar apagant, va baixar la pressió i el partit entrava en una zona d’equilibri, sense que els 'perruquers’fessin mai sensació de poder guanyar el duel. Menció especial per a un Tchouaméni que s’ha convertit en l’únic francès titular en els tres partits i que emergeix com el substitut natural del lesionat Ngolo Kanté, el fonament sobre el qual es va assentar la victòria el 2018.

Pocs dubtes hi ha que Deschamps tornarà al seu pla inicial per al que resta de competició, perquè ja no hi ha més partits sense xarxa. La nota de l’examen va ser baixa. La campiona no va ser l’estampa de la seua ombra i encara que van parar l’allau tunisiana, a l’hora de joc van demostrar una feblesa defensiva impròpia de la seua reputació, el que va permetre al veterà Kharzi obrir el marcador davant de la badada de Fofana i la lentitud de Varane.

El gol, que atorgava a Tunísia opcions d’aconseguir la seua primera classificació per a vuitens de final, a condició que acompanyés el resultat de l’Austràlia-Dinamarca, va coure a Deschamps, que es va decidir a col·locar a la seua estrella Mbappé, que va ingressar acompanyat de Rabiot i Saliba, rectificació completada minuts més tard amb l’ingrés d’Antoine Griezmann i una mica més tard d’Ousmane Dembelé.

Sense ser França, França es va assemblar més a França i va buscar l’empat davant d’una Tunísia que somiava amb el miracle, que no només en depenia. Van acular els africans, van buscar esquerdes en el seu entusiasme i van vorejar diverses vegades l’empat, a trets de Dembelé, de Kolo Muani i el mateix Mbappé, que manté aturat en tres el seu comptador de gols.

Tunísia es va defensar com va poder, va provar l’aguait de França durant gairebé mitja hora i va haver de sentir-se afortunat de no haver patit aquest assetjament durant tot el partit. El gol de Griezmann evitava la vergonya i ja semblava tot tancat, però l’àrbitre el va reobrir uns instants, el temps de verificar a la pantalla que el jugador de l’Atlètic de Madrid estava en fora de joc. L’alegria de la seua afició tunisiana va ser efímera perquè la seua selecció haurà també de fer les maletes mentre França seguirà la seua aventura qatariana amb la lliçó apresa.