El Marroc prolonga el seu somni i posa fi al de Cristiano

La selecció del Marroc va engrandir la seua històrica participació en Qatar 2022 en completar una altra nova sorpresa, aquesta vegada en els quarts de final davant de Portugal per donar per conclòs el somni de glòria mundialista de Cristiano Ronaldo, i ficar-se de forma absolutament inesperada en les semifinals, fita per afegit per al futbol africà.

El conjunt de Walid Regragui s’ha convertit en l’autèntica sensació del torneig. Al seu estil. A la seua forma. Amb un plantejament igual de lícit que qualsevol altre. La defensa, l’ordre, la disciplina, per acabar amb rivals superiors. Pot agradar més o menys. Però el que fa l’executa amb autèntica mestria. Irreprotxable.

En l’inici del torneig va empatar a zero contra Croàcia, també semifinalista, va guanyar a Bèlgica, tercera el passat Mundial, i va encaixar un únic gol davant del Canadà, i va ser a pròpia meta. A vuitens va assecar Espanya, que va liquidar en penals gràcies a la inspiració del porter del Sevilla Yassine Bono.

En aquesta ocasió va ser l’altre jugador del conjunt sevillà, el davanter Youssef En Nesyri, el que va donar l’escac i mat a un altre il·lustre rival com Portugal, que s’havia plantat en aquests quarts llançada, emparada en un futbol i després d’una exhibició espectacular a vuitens davant Suïssa (6-1).

Era una de les alternatives als grans favorits de manera justificada. Cristiano Ronaldo, que no ho ha passat gens bé, ni abans ni durant, podia mantenir viu l’anhel d’encimbellar-se en una Copa del Món. Però marxa adolorit, sense equip, menys protagonista del que els desitjava a ell i tot el país futbolístic lusità i després de ser el primer jugador en marcar en cinc fases finals s’acomiada sense poder aspirar a lluitar pel més gran.

L’entramat organitzat pels pupils Regragui en tasques de contenció va ser una altra vegada inabordable. Portugal no va tardar a comprovar tot el que Espanya havia patit en els 120 minuts del partit precedent. Impossible entrar, impossible enllaçar combinacions per trobar el lloc per on arribar davant de Bono. Sense arriscar pèrdues perilloses semblava de nou una missió gairebé impossible.

Aquesta selecció del Marroc és un autèntic cuirassat, sense gairebé vies d’aigua. Impermeable. No és casualitat que sigui l’equip que menys gols ha encaixat. És fruit del treball constant dels seus homes, de la seua solidaritat i concentració.

Encara que Portugal va provar de trobar solucions amb pilotes llargues als costats, principalment a l’esquerre amb Raphael Guerreiro i Joao Felix, o retardant Bruno Fernandes per ajudar Ruben Neves en l’elaboració, o buscant entre línies a Otavio i Bernardo Silva, no va tenir manera. No va trobar el camí per connectar amb Gonçalo Ramos, l’heroi de Lusail amb el seu històric triplet, que va tornar a ser titular en detriment de Cristiano Ronaldo, una altra vegada d’inici a la banqueta.

Però el Marroc no només és defensa. Sap sortir amb la pilota jugada, combina amb precisió i qualitat i surt a la contra amb la velocitat endimoniada del del '8' que tant va agradar a Luis Enrique, Azzedine Ounahi, incansable, del renascut Hakim Ziyech, de Soufiane Boufal i d’En-Nesyri, el vol del qual per avançar-se a Ruben Dias i al porter Diogo Costa poc abans del descans va canviar el decorat.

A Portugal, que perseguia la seua tercera semifinal mundialista després de les de 1966 i 2006, no li’n va quedar cap altra que passar a arriscar, a forçar la màquina. Fins i tot abans de l’intermedi Bruno Fernandes va enviar una pilota al travesser. Después Fernando Santos va posar fil a l’agulla.

No va tardar a manar al camp Cristiano Ronaldo i Joao Cancelo, l’altre gran damnificat de les dos últimes alineacions. Va retirar el migcampista defensiu Ruben Neves i Raphael Guerreiro, per situar Cristiano Ronaldo en atac al costat de Gonçalo Ramos i en la banda esquerra al lateral del City a la recerca de la seua profunditat i el seu tret a cama canviada.

Com no podia ser menys, Portugal va intensificar la seua pressió i el Marroc es va proveir encara més sense oblidar les contres per concloure el partit i un altre històric triomf. Els homes de Regragui van fer honor al seu sobrenom, 'Lleons de l’Atles’. Van defensar l’àrea com la seua pròpia vida.

Les 'quinas', no obstant, van tenir, com li va ocórrer a Espanya, les seues opcions per batre Bono, però el desencert, fruit de la impotència, li ho va impedir. El Marroc va créixer, pesi i pels canvis, en defensa malgrat mancar dels dos centrals titulessis.

Cristiano va buscar, però no va trobar. Es va desesperar el ritme que els seus companys no li trobaven i els seus rivals li assecaven. Ni el '7' de Madeira, ni Joao Felix, menys actiu amb el pas dels minuts, ni Rafael Leao. No hi havia solucions. Vitinha, Bernardo Silva, Bruno Fernandes no van trobar ni el buit ni el moment precís per a

Els canvis, tret de per lesió de Romain Saiss, van refrescar a l’esforç del quadre marroquí, acompanyat per un estadi bolcat amb ell que va xiular cada vegada amb més intensitat, que va festejar cada vegada més un robatori de pilota, o la parada a poc del final de Bono a Joao Felix i una altra a Cristiano ja en la prolongació, en la qual l’expulsió de Walid Cheddira va deixar el seu equip en inferioritat.

El partit va acabar sent una missió de supervivència del Marroc, com ho havia estat davant d’Espanya, per liquidar a una Portugal al que li va passar el mateix però que ni tan sols va poder assolir la pròrroga ni els penals pel vol sense motor d’En Nesyri i el malbaratament sense límit de tot l’equip.

Nova jornada de glòria per al Marroc i autèntic cop per a Portugal, que amb un gran equip, tremenda qualitat barreja perfecta d’experiència i joventut, tenia una magnífica oportunitat per ser una autèntica aposta i trobar la glòria, més en el tancament de la carrera mundialista del seu gran referent, Cristiano Ronaldo.