DEPORTES
Desil·lusió i orgull en els marroquins de Lleida
Fins al 2-0 van somiar a remuntar, però es van retirar feliços després de fer història
Els aficionats marroquins reunits en bars de Lleida van mantenir la il·lusió fins a l’últim moment però no van poder culminar el somni de colar-se a la final del Mundial. Després del segon gol de França ja van anar retirant-se als seus domicilis per assumir la decepció de no haver pogut doblegar la vigent campiona, encara que alguns continuaven enarborant orgullosos la bandera del seu país després d’haver fet història. Al restaurant Les Deux Chefs, al carrer Lluís Roca, els aficionats marroquins atapeïen el local cantant i ballant abans de l’inici de l’enfrontament.
Molt bon ambient. Dins del restaurant Bahia, a l’avinguda del Segre, menys seguidors, algun amb la samarreta de la selecció alauita i algunes banderes, van seguir amb emoció la cerimònia dels himnes.Quan va començar el joc, ni van parpellejar en cap dels dos locals. Sospir amb la primera ocasió francesa.
I cares arrugades quan Theo Hernández va posar al davant en el marcador la selecció gal·la. El segon gol de Kolo Muani va refredar encara més els ànims, tot i que molts seguien confiant en la remuntada. Per Marroc, queda el consol que ha aconseguit la fita de ser el primer conjunt africà a trepitjar les semifinals.
El seleccionador francès Didier Deschamps va afirmar sobre la final que “Messi està esplendorós des de l’inici de la competició. Fa quatre anys va ser diferent. Va començar en un lloc diferent del que imaginàvem i va acabar de davanter. Ara té un davanter i ell té molta llibertat, toca moltes pilotes, se’l veu molt en forma”.