2-1. Orsic il·lumina l'adeu de Modric i dona el tercer lloc a Croàcia

La classe de Mislav Orsic il·lumina l'adeu mundialista de Luka Modric i donar a Croàcia el triomf (2-1) sobre la sorprenent el Marroc, la qual cosa el manté en el podi de la cita universal després del subcampionat assolit en la passada edició.

Modric va culminar la seua quarta fase final amb un altre magnífic resultat que no pot entelar la derrota en semifinals davant de l'Argentina. El jugador del Reial Madrid, declarat millor jugador de Rússia 2018, va tornar a completar un torneig modèlic, potser no tan brillant, però en el que de nou va exposar la seua categoria malgrat els 37 anys que llueix.

Zlatko Dalic, seleccionador croat, no va voler que el seu capità es perdés la lluita pel tercer lloc. No ha anunciat la seua decisió encara el '10', però tot apuntava que el partit, atesa la seua edat, seria el seu adeu a la Copa del Món, amb la incògnita de si seguirà per a la pròxima fase final de la Lliga de Nacions o si arribarà fins a l'Eurocopa 2024.

També va incloure l'onze Dalic a un altre dels referents veterans de la plantilla com Ivan Perisic, en aquesta ocasió posat a lateral esquerrà en comptes d'extrem. I a més va mantenir Mateo Kovacic en la medul·lar i a Josko Gvardiol en el centre del darrere.

Havien avisat els croats que per a ells aquest partit pel tercer lloc no era ni de bon tros un compromís descafeïnat. Era el seu final. El mateix per al Marroc, la gran revelació del torneig, que es va atrevir fins i tot a plantar cara en la semifinal a la totpoderosa França després d'anar deixant al camí potències com Bèlgica, Espanya o Portugal.

Walid Regragui també va mantenir bona part de l'equip habitual tret dels lesionats i Azzedine Ounahi, un dels jugadors que més ha impressionat durant la competició i a qui va recórrer en el segon període.

L'en altre temps anomenada 'final de consolació' va ser, sense ser res de l'altre món, més vibrant que el partit que va enfrontar a ambdós equips en la primera jornada de la fase de grups, que va acabar amb empat a zero i sense gairebé arribades.

El desgast acumulat, la falta de frescor i fins a l'ambició ofensiva més gran dels 'Lleons de l'Atles'va permetre veure un partit més obert, amb més anades i vingudes. Això va afavorir a Croàcia, que aquesta vegada, malgrat que li faltava l'eix del seu mitjà del camp, Marcelo Brozovic, sí que va poder arribar de forma més assídua davant de Yassine Bono, encara que també els pupils d'un intensíssim Regragui s'aproximaven a l'àrea de Dominik Livakovic.

L'intercanvi de gols inicial, semblances, després de sengles accions a pilota aturada, reblades per dos centrals com Gvardiol i Dari, va fer presumir fins a un espectacle ofensiu. No va ser així. Ambdós equips van decidir afinar més les marques i frenar els seus rivals.

Tan sols va sortir del guió Orsic, el bon jugador del Dinamo de Zagreb que va fabricar un bonic gol amb un tret col·locat al pal contrari al qual Bono no va poder arribar per poc. Una llum de qualitat en un xoc que per moments era eixelebrat, amb molta intenció però sense precisió.

És el millor homenatge que li podia fer el seu capità i la seua selecció. Guanyar el tercer lloc amb un gol ben efectuat. Digne colofó a la carrera mundialista de Modric i a un altre magnífic torneig d'una selecció escacada.

La derrota no entela tampoc el tremend treball de Regragui i tota la selecció marroquina. Va donar de nou la cara. No es va esporuguir en cap moment. Va buscar i va buscar. Va voler, però no va poder i la falta d'encert en les àrees el va tornar a penalitzar. En-Nesyri va tenir al seu cap la pròrroga, però la pilota li va marxar alta.

El quart posat és una fita tan històrica per al Marroc i el futbol africà com per a Croàcia enllaçar el segon amb aquest tercer. Un tancament honrós estava assegurat per a ambdós equips, però el que va celebrar va ser el que va trobar la inspiració en el tir d'Orsic i va poder festejar Modric.