La Copa de Messi, les llàgrimes de Cristiano i 10 imatges del Mundial 2022

La Copa del Món de Lionel Messi; la desolació de Kylian Mbappe; les llàgrimes de Cristiano Ronaldo després de l’eliminació contra Portugal; la instantània de l’alineació alemanya amb la boca tapada; la celebració de l’Argentina davant els Països Baixos en el tens duel dels quarts de final; la indignació de l’Uruguai al final del partit contra Ghana; el plor de Luis Suárez; el penal fallat per Harry Kane en els quarts de final davant de França; el consol de Luka Modric a Neymar i el primer partit de la història dirigit per una àrbitra, Stephanie Frappart, componen deu imatges de Qatar 2022.

L’ALINEACIÓ 'MUDA' D’ALEMANYA

23 de novembre. Estadi Khalifa. A Al Rayyan. Al controvertit començament del Mundial, entre l’amenaça de la FIFA amb una targeta groga a cada capità de les vuit seleccions europees que es proposaven de jugar amb el braçalet 'One Love', amb un disseny d’un cor amb els colors arcs de Sant Martí per reivindicar la igualtat i els drets a Qatar, cap d’ells no va lluir tal símbol, però Alemanya va idear una protesta perquè la veiés tot el món: a la foto de l’alineació inicial en el partit contra el Japó, els onze jugadors es van tapar la seua boca com a protesta contra la censura de la FIFA.

FRAPPART, UNA ÀRBITRA PER A LA HISTÒRIA

1 de desembre. Estadi d’Al Bayt. A Al Khor. Per primera vegada en tots els temps dels Mundials, que es remunten a 1930, una àrbitra va dirigir un partit del torneig, 92 anys després de la inauguració. A Qatar 2022.

La francesa Stéphanie Frappart, juntament amb la ruandesa Salima Mukasanga, la japonesa Yoshimi Yamashita, la brasilera Neiza Back, la mexicana Karen Díaz Medina i la nord-americana Kathryn Nesbitt, fan història en el partit entre Costa Rica i Alemanya, que guanya el conjunt germànic per 2-4.

LA INDIGNACIÓ DE L’URUGUAI, EL PLOR DE LUIS SUÁREZ

2 de desembre. Estadi d’Al Janoub. A Al Wakrah. L’Uruguai es queda fora dels vuitens de final pels seus demèrits en les dos primeres jornades i per un gol a última hora de Corea del Sud contra Portugal. Està eliminada per un simple gol|punt en la diferència general. N’hauria tingut prou amb un gol més en el seu triomf per 2-0 sobre Ghana. Reclama un penal a Darwin Núñez. Un altre a Edinson Cavani després. L’àrbitre, l’alemany Daniel Siebert, no n’assenyala cap. El primer ho revisa en el VAR, el segon no. Quan xiula l’àrbitre, Cavani, Godín o Giménez dirigeixen la seua indignació al col·legiat. El davanter dona al monitor, el central de l’Atlètic de Madrid eleva el colze i colpeja per darrere un empleat de FIFA. La sanció espera. A la banqueta|banc dels acusats, mentrestant, Luis Suárez plora desconsolat. Es tapa el cap. El seu plor marca el final del Mundial per a ell. "Que el meu fill de quatre anys vegi el seu pare acomiadar-se amb aquesta imatge de tristesa és dur per a un pare", va afirmar el '9'.

EL CONSOL DE MODRIC Al brasil

9 de desembre. Estadi Ciutat de l’Educació. A Al Rayyan. Per davant al marcador en el minut 106, amb un golàs de Neymar, Croàcia empata al 117, per mitjà de Petkovic, i força els penals per superar el Brasil.

La favorita queda fora. Desolats, Neymar no pot parar de plorar. Tampoc Rodrygo Goes, que ha fallat el primer llançament des dels onze metres. A ells, mentre els seus companys celebren la gesta d'arribar a les semifinals per segon Mundial consecutiu,

Modric s’hi atansa per abraçar-los, per consolar-los en un moment tan trist. "Estic destruït psicològicament i aquesta, amb seguretat, va ser la derrota que més em va doldre, que em va deixar paralitzat durant deu minuts i després vaig caure a plorar sense parar. Doldrà per molt temps", va expressar Neymar.

LA CELEBRACIÓ ARGENTINA... A LA CARA DELS PAÏSOS BAIXOS

9 de desembre. Estadi de Lusail. La tensió desbordada, la pròrroga provocada en l’instant final, les discussions, els enfrontaments, marquen el partit entre l’Argentina i els Països Baixos per una posat en les semifinals que es dirimeix en els penals.

Ha parat ja dos penes màximes Emiliano 'Dibu' Martínez, Lautaro marca el vuitè llançament per donar el triomf al seu equip, la celebració del qual copa les pàgines web i les portades de la premsa, amb la celebració dels jugadors argentins entre la desolació dels neerlandesos. "Es va jugar com s'havia de jugar, tant del costat dels Països Baixos a com de l’Argentina. El futbol és això. Cal treure el tabú que no sabem guanyar o perdre", va advertir Lionel Scaloni.

LES LLÀGRIMES DE CRISTIANO RONALDO

10 de desembre. Estadio Al Thumama. El Marroc ha eliminat Portugal i a Cristiano Ronaldo, que se'n va cap al vestidor, sol, directe, sense immutar-se per res ni per ningú, no assumeix el cop del seu comiat del Mundial 2022 entre tota la voràgine que va afectar la seua figura de principi a final, es dirigeix cap al túnel... I esclata en plors.

Les càmeres visibilitzen un dels moments del torneig, les llàgrimes d’un golejador únic que s’acomiada d’un torneig únic que no guanyarà mai. L’únic que ha marcat en cinc Mundials. Una gesta d’un palmarès impressionant... I incomplet. Li falta la Copa del Món.

LA PENA MÀXIMA DE KANE

10 de desembre. Estadi Al Bayt. A Al Khor. Un penal de Theo Hernández a Mason Mount en el minut 82, revisat i confirmat pel VAR, dona l’oportunitat d’Anglaterra d’empatar contra França en els quarts de final del Mundial.

El golejador anglès, que ja ha marcat una pena màxima anterior, col·loca la pilota, es prepara per llançar davant el seu company i amic al Tottenham Hugo Lloris i dispara alt, massa alt, per acabar amb l’última esperança de classificar-se del seu equip, eliminat de la competició per l'error de Harry Kane. França sobreviu. Mbappe també.

L’APLAUDIMENT DEL MARROC

14 de desembre. Estadi Al Bayt. A Al Khor. El Marroc entreveu l’eliminació. El segon gol de França, marcat per Kolo Muani, és la sentència. No desisteix mai. Ni amb el 2-0 en contra. El públic es posa dret per aplaudir la selecció marroquina, per expressar-li el seu agraïment per fer-los somiar en gran en el Mundial 2022.

La semifinal, l’únic partit en el qual va superar el seu rival en la possessió, marca el final de la seua impressionant aventura a Qatar 2022. Per primera vegada, una selecció africana va superar la barrera dels quarts de final. L’àrbitre xiula el final. Tots els jugadors dirigits per Walid Regragui cauen a terra, desolats, sense forces, per la dimensió del seu esforç.

LA DESOLACIÓ DE MBAPPE

18 de desembre. Estadi de Lusail. Ni tan sols el segon triplet en una final de la història dels Mundials -l’únic anterior datava des de 1966- no va ocultar la decepció de l’astre francès, un futbolista descomunal, sense el qual França hauria estat devorada molt abans per l’Argentina.

Si va arribar als penals, va ser pels seus tres gols, dos d’ells des dels onze metres, però un altre un gol de difícil transformació. El seu camí entre Macron i els seus companys va expressar la desolació que sentia un tipus guanyador.

LA COPA DE MESSI

18 de desembre. Estadi de Lusail. Havia esperat tant temps aquell moment, únic, icònic. Alemanya 2006, Sud-àfrica 2010, Brasil 2014, Rússia 2018... Fins a Qatar 2022. Fins al seu últim Mundial. Als penals, entre l’agonia d’una final increïble, trepidant, incerta, va guanyar el torneig. I ho va celebrar amb l’afició. Va saltar, va somriure, va cridar... I la va agafar. Per fi. La va aixecar al cel, amb el seu equip, amb què ha format un grup espectacular que diumenge va dominar el món. A les espatlles d’Agüero. Com Maradona el 1986.