Messi toca el cel

Leo Messi ja té el títol que tant desitjava, l’únic gran trofeu que li faltava per culminar la seua obra, una carrera única i excepcional que l’ha situat com el millor futbolista del món. Ja té el seu Mundial. Li faltava la corona que va conquerir ahir a Qatar, liderant amb dos gols Argentina cap al seu tercer títol, després dels de 1978 i 1986. Va derrotar França per penals, destronant el campió del 2018, en un partit que va acabar 2-2 als 90 minuts i 3-3 després de la pròrroga. Entre el duel de dos futbolistes únics, extraordinaris, en una final trepidant, que va sentir guanyada dos vegades Argentina, empatada per la força de Kyllian Mbappé –va marcar un hat-trick amb el qual no n’hi va haver prou per repetir com a campió– i decidida a la tanda dels penals, Messi va coronar-se encara més en l’eternitat, va culminar una carrera sublim i va tornar Argentina al cim del futbol per tercera ocasió, 36 anys després de Maradona a Mèxic 1986, amb una victòria agònica i extraordinària. Leo Messi ja es pot retirar tranquil quan decideixi fer-ho.

Tantes vegades criticat al seu país, ha estat el líder que necessita un equip campió. Capità tirant de l’equip després de la inesperada i dura derrota davant de l’Aràbia Saudita en l’estrena, Messi ha pogut fer realitat el somni de guanyar un Mundial. Va triomfar al Barça, amb 35 títols –més que ningú a l’entitat– a més de ser el màxim anotador històric del club blaugrana (678) i qui més partits oficials va disputar (778). Amb Argentina, va començar a apaivagar rumors quan va liderar els seus a la Copa Amèrica del 2021. I, a Qatar 2022, per fi té el seu Mundial. Dos reptes pendents aconseguits en tot just un any.

En la seua cinquena i probablement última temptativa, dins del relat meravellós que ja descrivien els seus dríblings, els seus gols, les seues passades, els seus desbordaments o el seu imponent palmarès al Barcelona, va incloure el moment únic i icònic de tots, tan desitjat des d’Alemanya 2006, tan aliè a Sud-àfrica 2010 i Rússia 2018, tan frustrant a la final del Brasil 2014 al costat de Di María, decisiu també, amb un penal i un gol, a Qatar. El seu Mundial. Ja no li falta res.

Ja ningú no pot discutir que és el millor futbolista del segle i un dels millors de la història. Ningú del futbol actual no resisteix ni una comparació. Ni Mbappé, que ahir, amb 23 anys es va quedar sense el somni de repetir títol. El francès és el futur, però Messi continua sent el rei, el millor. Amb 35 anys s’ha rebel·lat contra la pressió, ha suportat la responsabilitat i ho ha canalitzat tot per emocionar un país sencer. Leo Messi va qualificar de “bogeria” la final del Mundial i va explicar com desitjava aquest títol. “S’ha fet de pregar però ja el tenim aquí. És bonica aquesta copa. Hem patit un munt, però ho hem aconseguit. No veiem l’hora de ser a l’Argentina per veure la bogeria que serà això”, va dir en declaracions la televisió pública argentina. “És una bogeria que s’hagi donat d’aquesta manera. Ho desitjava moltíssim. Sabia que Déu m’ho regalaria, pressentia que seria aquesta. Ara, a gaudir”, va dir. Messi se’n va del Mundial com a campió i, a més de ser elegit el millor jugador de la final, també ha estat MVP del Mundial. Se li ha escapat el trofeu de màxim golejador, malgrat que ahir va marcar dos gols. Però Mbappé en va fer tres, amb la qual cosa el francès ha firmat 8 gols, per 7 de Leo. És també el jugador que més partits ha jugat en la història dels Mundials.

Després dels set que ha disputat a Qatar, suma 26 partits en 5 Mundials, amb la qual cosa ha superat l’alemany Lothar Matthäus (25). Tot just guanyar el títol, Messi va començar a rebre felicitacions a les xarxes socials. El Barcelona li va dedicar un tuit en què sobre una imatge seua de quan va arribar al Barça i una d’actual, amb la samarreta d’Argentina, hi posava “Campió del món mundial”.

També, entre d’altres el van felicitar Neymar i el lleidatà Joan Capdevila, campió del Món amb Espanya el 2010. “Messi mereixia aquest Mundial. Ha estat un líder, un autèntic capità. S’ha posat l’equip a l’esquena. Ha marcat gols, ha donat assistències i ha sortit en defensa de la seua selecció quan ha estat necessari”.

Lleida va sortir al carrer per celebrar el títol argentí

La final del Mundial de Qatar es va viure a Lleida amb la mateixa passió que a Lusail. Argentins residents a la ciutat i aficionats de la selecció albiceleste, es van reunir per seguir el partit en cases de familiars i amics o en bars.

Desenes d’ells ho van fer, entre altres locals, al Sol 9 i La Nueva Parrilla, on van compartir, amb els milions d’argentins al seu país i en moltes ciutats del món, l’eufòria després del 2-0 que semblava sentenciar el partit, així com el sofriment després dels dos empats que va firmar Kylian Mbappé i que van portar el partit, respectivament, a la pròrroga i als penals.Una vegada es va haver acabat el partit, centenars de seguidors de la selecció argentina van sortir al carrer per celebrar la històrica victòria, el tercer títol mundial que firma Argentina, després dels obtinguts el 1978 i el 1986. El primer punt de trobada va ser la plaça de Sant Joan, on es van reunir els aficionats, que amb les seues banderes, bufandes, molts d’ells maquillats amb els colors d’Argentina, van cantar i van ballar pel títol que la seua selecció acabava d’aixecar a milers de quilòmetres de distància. Posteriorment es van dirigir a la plaça Ricard Viñes.