El Lleida guanya el Prat i surt del descens

El Lleida de Toni Seligrat va sortir victoriós de la visita al Prat (1-2) i va començar el 2023 i la segona etapa del valencià al capdavant de l’equip amb tres punts, que serveixen per sortir de les posicions de descens en les quals es va acabar l’any passat. El que va ser entrenador blau entre el 2012 i el 2014 va ressuscitar jugadors com Òscar Rubio, que no jugava els 90 minuts des de la jornada 6, Alejandro Mejía, que va tenir la seua primera titularitat a la Lliga, o Loris Mettler, que en els últims set partits amb Pere Martí només havia participat en un.

Però per sobre de la resta, el gran nom propi del matx va ser el de Chuli, el doblet del qual va assenyalar el camí del Lleida cap als tres punts. I aquests dos gols s’intueixen encara pocs tenint en compte el perill que va generar l’andalús a la primera part. Més enllà d’un avís inicial de Pau Salvans per a l’equip barceloní, el Lleida va dominar des de l’inici, amb el mateix Chuli exercint com a teòric davanter centre però actuant com a pràctic mitjapunta, cosa que li feia tocar més pilota i activar Alpha i Aguero. Però, paradoxalment, malgrat partir més lluny de l’àrea, el de Huelva va tenir dos ocasions molt clares abans de convertir el seu doblet.

Primer, desviant lleugerament una centrada rasa d’Alpha Bagayoko, que va quallar un gran partit, que es va perdre molt a prop del pal (8’). Dos minuts després, fruit d’una de les moltíssimes recuperacions del Lleida en camp rival, va enviar un cop de cap que només una acció acrobàtica de Rosales va impedir que acabés en gol. A la tercera ja no va perdonar. Una altra pressió molt alta va acabar en una centrada seua que un central va tocar amb la mà i l’àrbitre, malgrat les insistents protestes locals, va assenyalar penal. Amb un xut ras i creuat Chuli va anotar el 0-1 (16’) i va traslladar al marcador el bon joc del seu equip. El Lleida va continuar asfixiant el Prat i un dels innombrables robatoris de Quadri va derivar en una passada del nigerià per a un Chuli que, després de deixar assegut el seu marcador amb un dríbling, va convertir el 0-2 en el minut 21.

No va estar gaire lluny Gaixas de deixar el partit sentenciat amb un tret poc després dels dos gols, però la va enviar a dalt (24’). I des d’aquell moment, Seligrat va retardar uns metres la pressió, prioritzant tenir més juntes les línies. I, d’acord amb l’escàs acostament potablava a dominis d’Iñaki Álvarez, va funcionar. Després del descans, el tècnic local Pedro Dólera va introduir dos carrilers profunds per amenaçar amb centrades laterals, però el Lleida es defensava amb ordre i molt compromís, sense escatimar un esforç. Una cosa que es va notar amb el pas dels minuts, quan van començar a faltar les forces, que va obligar Seligrat a moure la banqueta. Però els canvis no van assortir l’efecte desitjat. La pilota durava molt poc i, quan el Lleida tenia espais per contraatacar, l’última decisió sempre era l’errònia. En aquest context, i amb un Prat obligat a bolcar-se, la comesa era clara: defensar el botí aconseguit.

Resistència final

I la resistència va ser premiada amb els tres punts, malgrat el suspens final. Després de diverses aproximacions, Álex Pla va marcar un golàs en el 95, però encara en quedaven cinc més, ja que s’havien afegit fins a deu minuts. Per sort, encara que el Lleida va acabar amb un jugador menys per la lesió de Denís, els jugadors i Toni Seligrat van poder celebrar la victòria en un camp on el Lleida Esportiu sempre ha sumat. En sis visites al Sagnier, el balanç és de quatre empats i dos victòries, la d’ahir i la de la temporada passada, amb idèntic resultat. En tot cas, la primera victòria de l’any, a menys de dos quilòmetres d’un dels aeroports amb més trànsit d’Europa, ha de servir per a l’enlairament i per oblidar-se de les turbulències de les setmanes prèvies. En l’horitzó més pròxim, dos encontres a casa contra Espanyol B i Terol, segon i primer de la classificació, respectivament.