"El Lleida ha fet un bon fitxatge amb Toni Seligrat"

El tècnic navarrès Enrique Martín Monreal (Tiebas-Muruarte de Reta, 9-3-1956), que va ser futbolista de la UE Lleida la temporada 1978-79, va fer ahir una xarrada als jugadors i pares de la base del Lleida Esportiu. Abans, va atendre els mitjans i va recordar “amb afecte i molt agraïment” l’etapa al Lleida. Va desitjar-li l’ascens i va dir que el club havia fet “una bona contractació” amb Toni Seligrat.

Martín va recordar que “amb 20 anys era a l’Osasuna B i vaig demanar que em busquessin un equip fora de Pamplona per provar-me, a veure si podria ser futbolista professional, i em van donar dos opcions: Osca o Lleida. No m’ho vaig pensar, vaig dir Lleida sense dubtar-ho. Les coses van sortir fenomenal i somric quan ho recordo perquè el secretari tècnic d’Osasuna els va explicar als directius del Lleida una pel·lícula que jo tenia un gran futur i que seria un futbolista fora de sèrie.

Imagineu-vos la pressió. Sort que va sortir bé per a tothom, per al Lleida i per a mi. Va ser un encert venir a Lleida a tots els nivells i això que era la primera vegada que sortia de casa i em va servir per créixer en tots els aspectes”, va rememorar.Com en l’època actual, segons Martín, “era un Lleida que tenia un deute molt gran i que es va deixar aconsellar per l’Osasuna, que estava sortint a poc a poc a la superfície d’una situació semblant.

I després de mi fixa’t la de jugadors de l’Osasuna que van venir, com Roberto, Lekumberri, Azkona.. D’alguna manera, jo vaig obrir la porta i si un parlava bé de Lleida, l’altre encara parlava millor de la bona gent, de la bona acollida i alguns es van casar aquí, com Lekumberri. Per això venir aquí sempre és un motiu d’alegria i aquella temporada va ser un moment molt important a la meua vida professional i personal”.

Sobre l’actual situació esportiva, va dir que “el Lleida mereix estar com a mínim a Primera RFEF. Toni Seligrat té experiència, coneix la casa i és un gran professional”.Sobre el futbol formatiu, va dir que “hi ha massa pressa, massa ansietat per part de la gent que està al voltant dels futbolistes i això no és bo. Es perden molts jugadors pel camí per aquesta frustració provocada per les persones de l’entorn”.