BÀSQUET BASE
Competir aprenent
La Federació estudia com evitar les derrotes massa voluminoses en categories catalanes de base || En divisions provincials es delimita a 50 punts
Una de les trobades que fa la Federació Catalana a Lleida de forma periòdica.
Cada vegada s’intenta protegir més els nens de pallisses humiliants en l’esport formatiu i fins i tot se sospesa suprimir els resultats. Els detractors de la mesura subratllen que el caràcter es forja en la derrota i és una cosa que passa en tots els esports. Aquest cap de setmana es va viralitzar un tuit en el qual un usuari es demanava si tenia algun tipus de sentit la voluminosa derrota que havia patit un equip infantil femení lleidatà davant d’un de Barcelona i incidia que era “una pèrdua de temps”.
Les reaccions no es van fer esperar i aquest cas ni és aïllat ni ocorre només en aquest esport. En categories provincials el bàsquet delimita els marcadors quan un equip arriba als 50 punts en un partit, però en categories catalanes ja no és així. Els passa i els ha passat a diversos clubs lleidatans quan surten fora de la província.
En un d’aquests clubs són de l’opinió que “a Lleida no tenim prou equips com per competir a un nivell que s’ajusti al que ens agradaria. Per exemple, tenim un equip que venia d’una bona dinàmica la temporada anterior i vam pensar a inscriure’l perquè les jugadores poguessin millorar en una categoria superior. Però quan van sortir els grups vam veure que ens havia tocat un grup amb rivals molt forts i si a això afegim les lesions no ha permès que les nostres jugadores puguin competir en cada partit i millorar com era la nostra intenció.
Tot i així, les noies ho porten bé”. Aquesta situació, amb grups de vegades massa desequilibrats pel que fa al nivell dels equips, no passa desapercebuda per a la Federació Catalana de Basquetbol. El president de la representació territorial de Lleida de la FCBQ, Javier Calles, va admetre que “estem estudiant a nivell de tot Catalunya què podem fer perquè no hi hagi aquests resultats tan voluminosos, però la solució no és fàcil”.Per la seua part, Àlex Gordillo, psicòleg esportiu i professor d’Inefc Lleida, que a més va ser jugador de bàsquet en l’elit, advoca per “una competició que sigui tan equilibrada com sigui possible.
La competició ben entesa és sana i és una eina educativa perquè és com la vida, però ha de complir dos premisses: els nens s’han de divertir i, alhora, han d’aprendre”.
