El Lleida comença la segona volta empatant sense gols contra el líder Terol

El Lleida Esportiu va topar de cara contra un Terol que, al Camp d’Esports, va demostrar la solidesa que l’ha portat a ser el líder de la competició (0-0). Els blaus, encara que en una fase molt més embrionària que els aragonesos, també van evidenciar, una vegada més, l’evident millora sota la tutela de Toni Seligrat, que en els seus tres primers partits acumula una victòria i dos empats, ambdós contra dos dels equips més potents del grup. I és que l’entrenador valencià sembla tenir clar el seu equip titular, cosa que constata, d’altra banda, la seua poca confiança en els suplents habituals.

L’únic canvi respecte al diumenge anterior va ser l’entrada d’Agüero per Alejandro Mejía, ja que l’argentí va recuperar el seu lloc després d’estar sancionat contra l’Espanyol B.La continuïtat de l’onze facilita l’aplicació dels mecanismes treballats diàriament i les sinergies entre els jugadors, com la pressió dels interiors i les triangulacions per banda dreta entre Rubio, Quadri i Alpha.Així va arribar el gol anul·lat a Chuli en els primers minuts, després d’una gran assistència d’Alpha per a l’andalús, que estava avançat. El Lleida va ser millor a la primera meitat, encara que les ocasions van ser escasses. De fet, previ al gol invalidat, el primer ensurt el va donar el Terol.

Iñaki Álvarez va haver de sortir de la seua porteria per arribar abans a una pilota que ja tenia a tocar Stéphane Emaná, el màxim golejador del Terol.Els intents del Lleida van ser tots des de fora de l’àrea, però ni el de David López, que se’n va anar fora, ni el de Chuli, que va atrapar Konaté, no van estar a prop de moure el marcador.En el segon temps van canviar les tornes i va ser el Terol el que es va sentir més còmode. El seu entrenador Víctor Bravo va permutar un dibuix amb tres centrals i això va permetre als interiors despenjar-se una mica més, i així van arribar dos ocasions claríssimes de Borja Romero. El 6 turolenc, en el minut 67, es va quedar sol davant d’Iñaki i després d’una retallada va definir enganxat al pal dret.

Gairebé en la jugada següent, un contraatac conduït per Guille Andrés va trobar novament Romero, que sense forces el va culminar amb un tret desviat. Al Lleida se li anaven esfumant les idees i la frescor i va abusar de les centrades laterals que la imponent defensa del líder rebutjava una vegada i una altra, frustrant els blaus. L’última arribada perillosa la va protagonitzar Emaná, amb un cop de cap que tampoc va trobar els tres pals, per a fortuna del Lleida.

Els de Seligrat van portar el pes del partit durant moltes fases, però en els últims minuts es van atansar sense gaire convicció.Veient la impossibilitat de penetrar en el mur defensiu del Terol, es va acabar donant per bo l’empat que obre la segona volta amb clars senyals de progrés per millorar les prestacions de la primera part del curs.