Una futbolista lleidatana deixa la competició als 29 anys a causa dels mals de cap provocats pels cops que ha rebut al camp

“He decidit deixar el futbol perquè la salut és el primer. No descarto tornar, però ara mateix no ho contemplo. Espero un diagnòstic”, explica la futbolista lleidatana Maria Siegrist que, als vint-i-nou anys, ha penjat les botes a causa dels mals de cap que tenia després de patir contusions al llarg de la seua carrera. Després d’una llarga trajectòria, que inclou diverses temporades a l’estranger, aquest curs havia fitxat per l’Oviedo, rival de l’AEM. Precisament el seu últim partit el va jugar al setembre al camp lleidatà.“Ja jugava amb casc, perquè l’any passat, a Suïssa, vaig rebre un cop molt fort”, explica. “Quan rematava de cap em repercutia, tenia mal de cap i nàusees com a conseqüència de les contusions cerebrals que he tingut.

Ara visc a Barcelona i els metges m’estan tractant per buscar un diagnòstic”, afegeix.Siegrist, que al maig complirà trenta anys, explica que “la temporada 2011-2012 vaig tenir una commoció als Estats Units. Allà estan molt conscienciats amb aquestes coses, em van fer un seguiment i vaig poder continuar jugant. També quan jugava al Lleida vaig tenir algun cop fort i la temporada passada, al Lugano de Suïssa, vaig tornar a tenir una altra commoció”.L’estiu passat, la davantera lleidatana va fitxar per l’Oviedo, però ja en pretemporada va notar que les molèsties anaven a més.

“A la pretemporada vam jugar un partit contra l’Athletic i ja no em vaig trobar gaire bé”, explica. “En la primera jornada vam venir a Lleida per jugar amb l’AEM i en el viatge de tornada em vaig tornar a trobar malament, amb molt mal de cap. A Oviedo vam decidir que deixaria de jugar fins a tenir un diagnòstic, perquè ja m’afecta en el dia a dia. Qui m’havia de dir que el meu últim partit seria a Lleida”, reflexiona.El seu futur fora del futbol encara no el té clar. “Estic buscant feina i adaptant-me a la nova realitat. Ara m’he de centrar a trobar un altre camí professional. Ho estic digerint a nivell emocional i mental. He de reinventar-me”, afegeix.Des que no juga assenyala que es troba “molt millor, però a la mínima em torno a notar molèsties. M’agradaria continuar vinculada al futbol d’alguna manera, o com a entrenadora o com a psicòloga. Però ara necessito saber per què em passa això”.Maria Siegrist va començar a jugar a futbol sala al col·legi, el Mater Salvatoris, i als dotze anys va entrar a la llavors UE Lleida, on va estar entre els anys 2007 i 2011, quan se’n va anar als Estats Units, a la Niagara University, amb divuit anys acabats de complir. D’allà va passar a la Saint Leo University, a Florida, i durant aquestes quatre temporades va compaginar el futbol amb la carrera de Màrqueting. El 2016 va tornar a Lleida i durant dos temporades va jugar a futbol sala amb el Cervera i l’Estel Vallseca de Barcelona. Va tornar al futbol per jugar a l’Europa (2018-19) i el Pardinyes (2019-2020), abans de repetir experiència en el futbol estranger. En la 2020-21 va jugar al Filecchio Woman italià i la temporada passada al Lugano suís, abans d’anar a Oviedo.