El Lleida cau amb un Ebro que es queda amb un menys abans de la mitja hora

El Lleida va tornar a fer bo aquest mantra que el converteix en l’“equip aspirina” per antonomàsia i va ressuscitar un Ebro que va guanyar el primer partit de la temporada (1-0). En el quart encontre de Seligrat a la banqueta blava, va arribar la primera derrota. I és de les que fan molt mal.

El cuer va començar el partit desacomplexat, i era el Lleida el que resistia les escomeses inicials d’un Ebro que durant els primers minuts va forçar tres córners i va fer lluir-se Iñaki Álvarez en un parell d’ocasions. La primera, atrapant un xut d’Andreu Arasa i després, en una doble intervenció que va tenir una part d’encert i una altra de sort, al caure-li la pilota a les mans amb el navarrès venut a terra. El Lleida intentava estirar-se amb algunes sortides puntuals d’Alpha o Chuli, però el veritable punt d’inflexió hauria d’haver estat l’expulsió del central Xavi Manrique.

Chuli va llegir bé una mala cessió de cap de la defensa arlequinada i va forçar la targeta roja del defensa local, que el va agafar a la frontal de l’àrea quan l’andalús es plantava sol al davant de Loscos.Javi Genovés, entrenador de l’Ebro, va reordenar l’equip prescindint d’un integrant de la doble punta, i ho va fiar absolutament tot a resistir els atacs constants dels blaus per empatar o, en el millor dels casos, rascar una pilota aturada que els donés el primer triomf del curs. Dit i fet.El Lleida va assumir tota la generació del joc, i encara que a la primera meitat només va tenir un intent de Chuli en els últims compassos després d’una sacada de falta ràpida d’Agüero, a la segona va rondar constantment l’àrea de Loscos.Tot i que això va succeir al moment que ja anava per sota en el marcador. Abans del minut 57, quan Ramón López va aprofitar una fallada imperdonable a la marca en un córner per rematar de cap al fons de la xarxa, el més incisiu que va fer l’equip de Seligrat van ser algunes centrades que es van passejar a prop del marc local.Cert és que la reacció després d’encaixar va ser bona, però insuficient i estèril.

Com el mateix Seligrat va lamentar a la roda de premsa, el Lleida va malgastar fins a set ocasions de gol, de totes les formes possibles.Chuli va tenir un repertori d’allò més variat d’oportunitats fallades. Una fuetada amb cama esquerra que va marxar fora. Un tret llunyà amb la dreta que va escopir el pal.

Un toc subtil després d’anticipar-se al seu igual que també va salvar Loscos, i un altre xut que entre el porter i la fusta van enviar a fora.El 10 blau no va ser l’únic que va topar amb els pals, ja que l’últim intent del Lleida va venir amb un tret molt llunyà de Nani que també va impactar al pal esquerre. Per si faltava alguna altra manera de desesperar l’afició desplaçada a la capital aragonesa, fins i tot l’equip local li va voler afegir suspens amb un gairebé autogol que va acabar en córner. Tot plegat, en qualsevol cas, va servir per evidenciar el mal endèmic d’aquest equip, sigui quin sigui l’ocupant de la banqueta.

Perquè a la primera derrota de Seligrat es va veure la mateixa manca de maldat i de precisió a l’àrea contrària que amb Pere Martí. El pal, de forma literal i figurada, és dels que deixen marca.El Lleida va naufragar a l’Ebre, i a aquestes hores del viatge, tot el que sigui no acabar desembarcant a Tercera s’hauria de considerar arribar a bon port.