“Somio ser olímpica”

La lleidatana Laia Sellés es va convertir, amb 16 anys, en la reina absoluta del Festival Olímpic de la Joventut Europea (FOJE) disputat la setmana passada a la regió del Friül-Venècia Júlia, a Itàlia, on va conquerir tres medalles d’or en la disciplina d’esquí de muntanya, l’única que va aconseguir tal gesta dels 1.300 participants de 47 comitès olímpics que van competir. Uns resultats que en cap cas no s’esperava, ja que era la seua primera competició internacional amb la selecció espanyola. “Mai hauria imaginat que seria tan increïble.

Anava a passar-ho bé, a viure l’experiència, però mai m’hauria imaginat guanyar tres ors, ni tan sols pensava a guanyar medalla. Encara estic esperant despertar-me d’aquest somni”, reconeixia desconcertada. La jove esquiadora de Lles de Cerdanya assegura que va anar de sorpresa en sorpresa.

“Aconseguir la primera medalla va ser increïble, i la segona també perquè la vaig obtenir amb el meu company Fenoll, una experiència superbonica, però haver pogut guanyar la prova reina de l’esquí de muntanya, que és l’individual, va ser una passada i una cosa molt inesperada”, assegura. Tot i que encara li queda molt camí per recórrer, Sellés té clar quins són els seus objectius. “Anar a uns Jocs Olímpics és el somni de tot esportista, i a més llarg termini m’agradaria que quan tingui 30, 40 o 50 anys continuï gaudint de l’esport com ho faig ara”, va indicar la lleidatana, que no descarta ser a la pròxima cita olímpica, Cortina d’Ampezzo 2026, tot i que assumeix que potser li arribarà aviat.

“No ho sé, però treballaré i lluitaré per aconseguir-ho, tot i que hi ha molt nivell a Espanya i és complicat, però faré tot el que pugui per anar-hi. En el meu cas m’arribaria una mica just perquè és quan hauré fet el salt a sèniors i potser m’arribarà aviat”, va dir.

Es va decantar per l’esquí de muntanya per Kilian JornetLaia Sellés es va iniciar en l’esquí de fons al seu poble, Lles de Cerdanya, on el seu pare és actualment el director de l’estació, però amb el trasllat a Granada tot va canviar.

“Em vaig decidir inicialment per l’esquí de fons perquè tota la meua família el practicava, però als deu anys em vaig traslladar a Granada i allà no hi havia esquí de fons, i em vaig dir, ara què fem, i com que soc una gran seguidora de Kilian Jornet, em vaig decantar per l’esquí de muntanya, i va ser un amor a primera vista”, explica.Malgrat la seua joventut, només 16 anys, ja té diversos títols de campiona d’Espanya, tant d’esquí de muntanya com de fons, especialitats que alterna durant l’any, concentrada en residències d’esportistes i el centre de tecnificació d’esquí de la Seu d’Urgell. Per a ella l’esport és una forma de vida, una cosa indispensable en el seu dia a dia. “És com el meu psicòleg”, apunta, per afegir: “Quan faig esport sento màgia, és com si fos en un altre planeta.

Tanco els ulls i m’imagino que soc en qualsevol altre lloc, és inexplicable”.

Aquesta setmana anirà a l’Estatal i d’aquí a un mes, al Mundial de BoíEl calendari no s’atura i aquesta setmana es disputa a Panticosa l’Estatal d’esquí de muntanya de tres especialitats, esprint (divendres), vertical (dissabte) i individual (diumenge), on Laia Sellés serà present a la recerca de més títols. Però el gran repte de l’any, a més del FOJE, serà el Mundial, que per primer cop recalarà a l’estació lleidatana de Boí Taül, entre el 26 de febrer i el 4 de març. “No penso en medalles.

L’objectiu és passar-ho bé i fer les coses tan bé com sigui possible, si després guanyo medalla, millor que millor”, assegura.