El Lleida Esportiu, en números rojos

Ángel Viadero va patir en carn pròpia totes les desgràcies que li han anat succeint al Lleida Esportiu aquesta temporada en un debut atziac com a tècnic blau contra el València Mestalla (1-2). L’entrenador càntabre, el tercer que ha passat per la banqueta del Camp d’Esports després de Pere Martí i Toni Seligrat, va dirigir un partit que ni tan sols va poder preparar ell, per la qual cosa va repetir l’últim onze de Seligrat, entenent que seria millor no sacsejar gaire l’arbre. I el cert és que els primers minuts li van donar la raó.

El Lleida va sortir amb la intensitat i el dinamisme que lluïa amb Seligrat, i no va caldre esperar gaire per veure la primera ocasió clara, que va sortir de les botes d’Alpha Bagayoko amb un xut que no va sorprendre Emilio al primer pal (10’).Va ser un partit d’una igualtat manifesta, entre dos equips que van intentar ser protagonistes amb la pilota, la qual cosa va provocar alternatives en les dos direccions. El Mestalla, que amb el triomf d’ahir i l’empat del Terol és el nou líder, va demostrar que pot fer mal de moltes formes, responent amb tres córners molt seguits que, en dos ocasions, van acabar en rematades de molt de perill, que a punt van estar de suposar el primer gol del partit per als jugadors valencianistes.El Lleida centrava el seu perill en Alpha i les arribades d’un Agüero molt més líder que en altres partits, mentre a l’altra porteria Gozálbez es va colar fins a l’àrea petita regatejant en un pam de gespa per trobar-se amb una gran parada d’Iñaki (28’).Però el porter del Lleida no va poder intervenir cinc minuts després (33’), quan Vicente Esquerdo va rematar de cap una centrada, totalment lliure de marca, per desfer l’empat inicial (0-1).Després dels dubtes lògics a l’encaixar un gol, el Lleida va ressorgir i va trobar la diana de l’empat arran d’una associació entre els dos jugadors més veterans de la plantilla. La centrada d’Òscar Rubio va anar a la zona perfecta perquè Chuli rematés de cap i superés el porter visitant per tornar la igualtat en una de les últimes jugades de la primera meitat (1-1).L’empat no va alterar els plans de Viadero, que ja havia decidit fer un canvi, donant entrada a Comeras per Mejía per ajudar que Agüero, en una posició més centrada, pogués ser més protagonista.

Va ser el mateix jugador argentí qui va tenir la més clara del Lleida, en una falta lateral que va buscar superar Emilio per sobre, i la lleugera desviació del porter va evitar la remuntada.Cap equip era netament superior al rival, però el Lleida començava a trencar-se pel centre del camp, cosa a la qual Viadero va reaccionar fent debutar Damià Sabater a la medul·lar, i també a Mario Rivas en atac.

El Lleida es va creure capacitat per guanyar, i ho va buscar primer en una bateria de córners i en un tret desviat de Comeras, però aquest afany per guanyar també va provocar que se cedissin massa espais.Va avisar Esquerdo amb un tret al pal (78’) un minut abans que una acció desafortunada d’Adrià Pladevall deixés el Lleida amb un home menys en els últims compassos. Tot i minvats, els jugadors blaus aguantaven bé i sense patir gaire, i quan ja es donava per bo el punt, va arribar el cop. En una pilota aturada en la qual van tocar la pilota fins a tres jugadors valencianistes, el juvenil Martín va silenciar el Camp d’Esports amb la punyalada final al cos d’un equip que està ple de blaus d’anteriors batalles (2-1).