El Lleida trenca una dinàmica de dos derrotes seguides sumant al difícil camp del Penya Esportiva, segon de la Lliga

El Lleida va plantejar ahir el partit a Santa Eulària com un exercici de supervivència i va aconseguir tornar a casa sense encaixar gols, amb la qual cosa suma un punt (0-0) contra una Penya Esportiva que porta tota la temporada instal·lada a les posicions capdavanteres de la taula. Amb una defensa minvada per la lesió de Gaixas i l’expulsió de Pladevall, i visitant un camp on només havia guanyat l’Espanyol B, Ángel Viadero va haver de recompondre l’equip en el seu segon partit a la banqueta blava. I ho va fer amb tres canvis respecte al seu primer onze.

A més de ressuscitar Joan Monterde, que només havia jugat deu minuts en els últims cinc partits, també va donar entrada als dos mallorquins que acaben d’arribar, Damià Sabater i Joan Campins, aquest últim fitxat divendres i amb només dos entrenaments a l’esquena.

L’escassetat d’efectius a la rereguarda la va suplir Viadero defensant per acumulació i plantejant una línia de tres centrals, amb Roger Figueras com l’únic defensa central de formació, flanquejat per teòrics laterals com Òscar Rubio i el mateix Campins.

I l’invent obligat no li va sortir malament al càntabre, ja que l’estructura defensiva dels blaus va resistir durant els més de 95 minuts que va durar un partit en el qual es van veure sotmesos, però amb escasses ocasions de molt perill per a cap de les dos porteries.

El primer a avisar va ser el Lleida, amb un xut d’Alpha des de la mitja lluna que li va sortir massa centrat i va poder blocar Edu Frías. Això va passar al 8, un parell de minuts abans de la resposta dels eivissencs amb un altre tret llunyà que va obligar a aparèixer Iñaki, en la seua tornada a la que va ser casa seua la temporada passada.

Aquest parell d’arribades inicials podia fer pensar en un partit molt obert, però res més lluny de la realitat. Encara que en el primer temps, el Lleida es va atansar tímidament alguna vegada més, ni Alpha ni Chuli van inquietar gaire una Penya que només va disposar d’un tret potent de Goyo que Iñaki va desviar a córner.

Al segon temps, a mesura que passaven els minuts, el Lleida va renunciar a atacar i després d’una rematada d’Alpha que va desviar la defensa al minut 71, els blaus gairebé no van trepitjar el camp rival. Els locals van embotellar els lleidatans a prop de la seua àrea, però ni en la tirallonga de centrades laterals ni en algun tret llunyà van arribar a generar alguna ocasió que suposés un risc real que el Lleida perdés un punt que es va treballar molt. L’empat, encara que no dona per sortir del descens, serveix per tallar una ratxa de dos derrotes seguides i hauria de permetre establir les bases d’un Lleida que necessita aquesta solidesa per fugir de l’infern en el qual s’ha ficat per demèrits propis.