«Estem creant una pressió absurda sobre l'esport de base»

Txema del Rosal coneix el treball de base des de diferents àmbits, ja sigui com a director esportiu del Lleida Handbol o en la faceta de professor de l’escola nacional d’entrenadors i responsable de la formació de tècnics de la Federació Catalana d’handbol. És precisament en el nivell dels entrenadors on rau un dels problemes.

“Hi ha una deficiència important en la formació dels entrenadors. Malgrat que tenim un conveni amb Inefc, tenim poca borsa d’entrenadors formats per entrenar la base. Això provoca moltes vegades que al planter estiguem replicant models d’equips sèniors. Es tracta d’una cosa generalitzada i treballem poc els fonaments principals, perquè la majoria de monitors busquen jugar com els equips més grans, reproduir sistemes que els jugadors de baix no tenen prou base motriu i de coordinació per assumir-los”, afirma.

Un altre dels problemes als quals apunta és el finançament. “Hi ha pocs diners invertits en l’esport de base. Molts dels planters hi són per mantenir econòmicament les plantilles sèniors, i tots els diners que els pares inverteixen en la base moltes vegades no repercuteixen en la qualitat del treball. I a Lleida, a més, un dels dèficits importants que tenim és d’instal·lacions. Tots els clubs tenim potencial per créixer, però no ho podem fer amb coherència perquè no tenim espai”, explica.

Per la seua banda, la relació amb els pares és un altre dels grans mals que pateix l’esport de promoció. “Tots els entrenadors i entrenadores de la base el que volen és resultats amb la idea de promocionar-se, i perden la perspectiva que la part important és formar jugadors i jugadores, treballant sobre les necessitats motrius i coordinatives, i després tecnicotàctiques dels nens i nenes. Això es perd una mica. Ens trobem en un moment en el qual tot es vol a curt termini, tots volem resultats ràpids i que es vegin”, diu.

Així mateix, Txema del Rosal considera que “és important que els nens i nenes tinguin frustracions per aprendre a gestionar-les”, i afegeix: “Avui dia sembla que un nen no es pugui frustrar si una cosa no li surt com volia. Estem creant una pressió absurda sobre l’esport de base. Veig comportaments que abans no veia, que als quatre dies si el meu fill no juga prou o no ho fa com jo vull, el canvio de club, d’esport o fins i tot ho deixa”.