Mor l'exfutbolista asturià Pelayo Novo atropellat per un tren

El que va ser jugador d’Albacete, Elx i Reial Oviedo, en altres, Pelayo Novo (Oviedo, 1990) ha mort aquest dilluns després de ser atropellat per un tren a la capital asturiana, on havia tornat a l’esport després d’una caiguda que li va fer canviar el futbol pel tenis cadira i on estava vinculat també a la Fundació del club oviedista. L’exjugador formava part de la junta directiva de la Federació Asturiana de Tenis i havia tornat a la competició gràcies al tenis cadira després de recuperar-se d’una caiguda que, sent encara futbolista de l’Albacete, el va obligar a passar per l’Hospital de Paraplègics de Toledo.

"Estem amb el cor trencat. Lamentem amb l’ànima la mort de Pelayo Novo, capità de la nostra Fundació. Família i amics, estem amb vosaltres", deia la nota del Reial Oviedo, equip en el qual es va formar i en el qual va jugar a Segona B fins als 21 anys. Va ser en aquell moment, en la temporada 2012-2013, quan va fer el salt a Segunda i allà va defensar les samarretes d’Elx -en dos etapes-, Còrdova, Lugo i Albacete, clubs que també han lamentat la pèrdua del d’Oviedo.

"En poc temps vas aconseguir guanyar-te l’afecte de tota una afició que ara plora la teua terrible pèrdua", ha escrit escriure l’Albacete, secundant el comunicat emès també pel Lugo en el qual l’entitat de Lugo es va referir al dolor per la pèrdua de Novo com "un dolor indescriptible".

Així mateix, la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) ha lamentat la mort de Pelayo Novo mitjançant un tuit en el que ha escrit: "recordarem sempre el seu somriure malgrat les dificultats viscudes. Una sentida abraçada a la seua família i amics".

L’exfutbolista, molt estimat a tota la regió, va perdre la vida a última hora de dimarts després de ser atropellat per un tren de la línia que uneix Oviedo i Siero, i des d’aleshores han estat innombrables les mostres de dolor d’una ciutat en la qual a més regentava una perruqueria canina amb la seua parella. El buit que deixa la pèrdua de 'Pela', com el coneixien tots aquells amb els quals compartia estones de tenis i futbol, és igual de gran que l’exemple que el d’Oviedo ha rubricat en aquests últims anys, en els quals es va convertir en tot un model de superació per als qui, com ell, patien algun tipus de discapacitat.

"Dono un valor enorme als detalls, perquè no resulta gens senzill que la gent et tingui d’aquesta manera al seu cor, i això és una cosa que m’omple d’orgull i gratitud", comentava el mateix Pelayo fa just un any, quan va rebre el Premi Herrerita que concedeix l’oviedisme a les seues figures.