Un Barça defensiu sorprèn al Bernabéu davant un Madrid improductiu (0-1)

El moment d’inestabilitat del Barcelona es va tancar amb un exercici defensiu excel·lent a l’estadi Santiago Bernabéu, vencedor del seu segon clàssic consecutiu (0-1, 27’) gràcies a un error greu de Camavinga i la mala fortuna de Militao al marcar a la seua pròpia porta, en un duel d’anada de semifinals de domini improductiu del Reial Madrid, sense rematades a Ter Stegen. El triomf deixa el Barça a un pas de la final, a un pas de lluitar pel segon títol de la temporada i amb l’avantatge de decidir al Camp Nou. El Reial Madrid, que va perdre el seu primer partit a casa de la temporada, va tenir voluntat però li va faltar encert. Un contrast amb un Barça que, condicionat per les baixes de Pedri, Dembélé i Lewandowski, no va tenir objeccions a renunciar 90 minuts a la seua identitat i adaptar-se a una de nova. Suplint amb batalla la davallada de qualitat que aporten els substituts. Sabent adaptar-se a un tipus de matx en el qual tocava patir.

El Reial Madrid va sentir el clàssic com una oportunitat per alimentar el dubte de l’etern rival en el seu primer moment d’inestabilitat del curs. I va sortir amb ganes de demostrar-ho. Tantes que al cap de pocs segons Modric va malgastar l’ocasió més clara. Sorprès de veure’s tan lliure de marca però xutant al lateral de la xarxa. El dibuix de duel oposat a la final de la Supercopa d’Espanya.Va provocar l’error repetit en la sortida de pilota barcelonista l’ímpetu madridista i hi va ficar el ritme adequat a la possessió. Intens, combinant amb qualitat fins que entrava a la zona on es fabriquen els gols i s’apagava. Com Vinícius davant d’un nou marcatge estret d’Araujo. Sense lucidesa i imprecís. Els moments de superioritat inicial del Reial Madrid van fructificar en un gol anul·lat per fora de joc a Benzema, afinat en el control i la definició per única vegada en el partit. El Barcelona tenia al cap un duel a 180 minuts, no va trobar referents en la sortida de pilota però sí un gir al guió del matx inesperat. En la seua primera arribada a l’àrea i a la porteria rival, aprofitant un regal en l’inici de jugada de Camavinga, va clavar un cop letal. Kessie va ser el receptor del regal, es va enfrontar a Courtois en l’un contra un i es va aliar amb la fortuna de veure com el seu tret va ser rebutjat pel porter, va rebotar en Militao i va fregar en Nacho per ficar-se a la porteria blanca. Inicialment anul·lat per fora de joc, el va certificar el VAR.

La valentia d’Ancelotti a Anfield, acceptant l’intercanvi de cops, es va transformar en recel en el clàssic. Al Reial Madrid li va faltar presència a l’àrea. Va morir en centrades al no-res que van reforçar la fortalesa de Koundé i Marcos Alonso, quan no la seguretat per alt de Ter Stegen. No hi va haver més trets que una centrada que es va enverinar. Al Barcelona se li plantejava l’opció de matar l’eliminatòria al contraatac. La va desaprofitar entre imprecisions de Ferran i falta d’encert en l’un contra un de Raphinha. Gavi va desaprofitar la més clara del primer acte i Ansu Fati va impedir el segon, en un tret a plaer de Kessie, quan Courtois ja estava batut. Hauria estat el 0-2 i hauria premiat la resistència d’un Barça excel·lent en defensa i que va concedir molt poc. Un Reial Madrid sense xarxa es va bolcar, va asfixiar el Barcelona, però va ser inofensiu en atac. Ancelotti va tardar 67 minuts a posar Rodrygo i 84 a donar pas a un 9 pur com Álvaro Rodríguez. Poc donat a l’aposta pel planter, la continuïtat al punta del Castella mostra carències en la planificació. Els ajuts defensius, com les de Sergio Busquets el dia en què es convertia en el rei del clàssic, eren blaugranes. Ni una intervenció de mèrit de Ter Stegen, recolzat per un esforç defensiu amb premi per part dels seus companys. Un tret llunyà de Rodrygo no va evitar un partit sense tirs a porteria que augmenta la impotència madridista en el clàssic i reforça el Barcelona, que té la final de Copa del Rei al seu abast.

El Barcelona es converteix en el primer a guanyar aquesta temporada al Santiago Bernabéu

Xavi Hernández reconeixia al final del matx que “el resultat és molt positiu, encara que queda el segon partit. Estic satisfet del treball, hem minimitzat un Madrid al seu camp que sol tenir moltes ocasions i avui no n’ha tingut cap de clara fins al 89. Ens ha costat als de dalt guanyar duels per tenir pilotes a dalt, però em quedo amb la generositat de l’equip”. L’egarenc va destacar la capacitat de sofriment:

“Portem temps que la gent està molt solidària. Davant d’un rival d’alt nivell no ens han fet ocasions clares, però no podem donar-li el domini a l’equip contrari. Estic satisfet pel resultat, però no pel joc”

Sobre si se sent favorit, l’entrenador del Barça va dir que “és un cert avantatge, però veig molt fort aquest Madrid. Si haguéssim patit una derrota, diria el mateix”. Per la seua part, Sergio Busquets va comentar que “queda un partit de tornada i no hem de llançar les campanes al vol. Hem competit bé i hem estat solidaris quan no hem tingut la pilota, que han estat en moltes fases del partit. Malgrat que no érem amb la pilota en el camp contrari, no hem patit gaire. Ens hauria agradat tenir més paciència, sortir millor de la seua pressió, però importa el resultat, que ens dona opció d’anar a la final”. Sergio Busquets es va convertir ahir en el futbolista amb més presències en un partit entre els dos gegants del futbol estatal. El blaugrana del planter suma un total de 46 encontres i deixa enrere altres clàssics d’aquest partit, l’exblaugrana Leo Messi i l’exmadridista Sergio Ramos, que van acumular un total de 45 duels. El capità barcelonista, que va debutar amb el primer equip el 13 de setembre del 2008 en un Barça-Racing de Lliga (1-1), va jugar el seu primer clàssic a la Lliga 2008-09 (13 de desembre del 2008), amb Pep Guardiola a la banqueta.