Un nou empat del Lleida Esportiu, per por a perdre (0-0)

El Lleida Esportiu d’Ángel Viadero sembla decidit a fer del 0-0 el seu resultat fetitxe. Amb el d’ahir davant el Terrassa, tres dels cinc partits que ha dirigit el càntabre han acabat sense gols, cosa que pot deixar una doble lectura. La primera, i la més positiva, és que al Lleida és molt difícil marcar-li, ja que acumula quatre jornades seguides sense encaixar gols, i des de l’arribada de Viadero és l’equip que menys n’ha rebut de tot el grup, empatat amb Terol i Olot. D’altra banda, la segona lectura, i la més alarmant, és que li costa molt veure porteria. Prenent la mateixa mostra de cinc partits, només l’Hèrcules (2) n’ha marcat menys que els blaus (3). Amb la idea de complir amb aquest tòpic tan gastat de donar per bo l’empat aconseguit a domicili la setmana anterior, Viadero només va dur a terme un canvi, amb l’entrada de Pladevall en lloc del sancionat Nani.

La primera mitja hora convidava a l’optimisme amb jugadors com Alpha o Agüero, la mobilitat del qual al capdavant d’atac generava caos en la defensa egarenca. Durant aquella fase del matx, el mateix Agüero va tenir una de les ocasions més clares, amb una falta directa que es colava per l’escaire quan Marcos Pérez va volar per enviar-la a córner.En aquest mateix córner, la jugada va acabar als peus d’Òscar Rubio, que va rematar massa alt. El lateral, en la seua versió de carriler amb molta profunditat, va gaudir d’un altre tret que va poder resoldre la defensa del Terrassa, en l’últim ressenyable del Lleida abans del descans. Almenys en l’apartat ofensiu, perquè en defensa sí que va estar molt exigit. El Terrassa ho va aprofitar quan va poder córrer amb espais, amb un Jordi Cano molt incisiu que, en la primera que va tenir, es va trobar amb un peu salvador d’Iñaki. El porter blau no va haver d’intervenir quan Carlos Martínez, totalment sol al segon pal, la va enviar incomprensiblement molt desviada. Però el navarrès sí que va tornar a aparèixer per frustrar de nou el gol a Jordi Cano, que va rematar una centrada de l’exjugador del Lleida Diego Garzón, en l’última oportunitat abans de la mitja part.

Al segon acte, el Lleida va tornar a sortir una mica millor que el rival, encara que sense la nitidesa necessària per inquietar Marcos Pérez. Viadero va buscar solucions en forma de canvis, i va donar entrada a Mario Rivas i al debutant Diamanka, al qual es va veure una mica rovellat durant els primers minuts. Per la seua banda, el Terrassa, malgrat les nombroses baixes, va començar a guanyar en confiança, i va obligar Iñaki Álvarez a desviar a córner una potent falta lateral pentinada per un atacant. Precisament, a pilota aturada van respondre els blaus, amb la més clara del partit. Un córner centrat per Agüero el va rematar Mario Rivas, que va veure com el travesser li negava el primer gol amb el Lleida a falta d’un quart d’hora. Després de l’ocasió del manxec, el Lleida només va poder amenaçar amb alguna diagonal de l’ucraïnès Denys, però el perill més gran va ser a l’àrea d’Iñaki. Una centrada rasa i tensa de Jordi Cano que es va passejar per davant del marc blau sense que ningú la toqués va ser l’última acció amb perill real del partit. I va ser al minut 81. Perquè durant els minuts finals, el Lleida no es va abocar en excés buscant el triomf, conscient que si concedia espais podia perdre el punt. Per la seua banda, al Terrassa li van faltar les forces i, donades les baixes i que només havia fet dos canvis, van acabar donant per bo un empat que per al Lleida sembla insuficient.

Amb els resultats de la jornada, els de Ángel Viadero van tornar a caure a les posicions de promoció de descens. Per si fos poc, les pròximes dos jornades, les dos a domicili, són contra l’Atlètic Saguntí i l’Olot. Precisament, es tracta dels dos equips que estan just per sobre i just per sota dels blaus i que marquen, respectivament, la salvació i el descens directe a Tercera RFEF.